Petons

Segons certes obres can¨°niques del neoplatonisme, hi ha tres tipus de petons: el primitiu, el metaf¨°ric i el transcendental. El que ha tingut m¨¦s ¨¨xit al llarg del temps ha sigut el primitiu. Fer-se petons primitius amb alg¨² que t¡¯agrada, que s¡¯ha rentat les dents i que no t¨¦ herpes visibles ¨¦s neoplat¨°nic, com a m¨ªnim.

Ara anem a la casu¨ªstica moral i a un titular que em va deixar perplexa: ¡°Dos cotxes es poden besar, per¨° dues noies no¡±. Aix¨° baixa de la pol¨¨mica que ha dut la nova pel¡¤l¨ªcula de Pixar, Lightyear, on apareix un petonet entre dues dones. Els cotxes que esmenta s¨®n de Cars, una altra producci¨® de Pixar on els homes i les dones circulen pel carril que els pertoca i no per la vorera, aixafant princeses Disney.

Recordem que estem al segle XXI i notem que fer mem¨°ria de l¡¯¨¨poca en qu¨¨ vivim ¨¦s pertorbador. Com si el temps es comport¨¦s de manera capritxosa mentre dormim i es dediqu¨¦s a arrossegar-nos, sovint, cap a llocs remots. Com aquest: el pet¨® entre els dos personatges ha escandalitzat als censors d¡¯alguns pa?sos, guar?dians de la moral del seu corresponent present. I ja tenim la pel¡¤l¨ªcula d¡¯animaci¨® prohibida a les p¨¤tries de l¡¯altre temps, el que els ha reculat durant la nit dels anys.

En un altre pla d¡¯esdeveniments, practicants del temps d¡¯aqu¨ª han anat al cinema amb un punt de curiositat. Alguns (ara exagero) ho han viscut com quan anaven a Perpiny¨¤ per descarregar una estona el rellotge de paret que l¡¯¨¨poca els feia portar a coll. Que els ho diguin a ells: el temps pesa com un burro mort. Per aix¨° ens cal viure, conv¨¦ agafar m¨²scul per traginar-lo.

Per¨° tornem a Lightyear i aturem-nos: us adoneu que hem anat al cine per certificar un pet¨®? Que quina sort de poder veure¡¯l i, sobretot, en companyia dels nens? Estem orgullosos de constatar que aquell bes concret existeix aqu¨ª i ara. Ser espectadors d¡¯un gest que dura cent¨¨simes de segon dins el metratge ens fa sentir representants d¡¯una civilitzaci¨® avantatjada: som els habitants d¡¯un m¨®n que viu a l¡¯aut¨¨ntic present de tots els que es donen alhora. I tota la c¨¤rrega se¡¯ns alleugera amb aquesta fal¡¤l¨¤cia: som millors que els altres perqu¨¨ tolerem petons entre persones del mateix sexe en una ficci¨®; som millors perqu¨¨ no gosem ni pensar en pret¨¨rit, que ja hi hem estat i no ens agrada; som millors perqu¨¨ pensem que pensem en clau de futur.

S¡¯obren els llums de la sala. Llanceu el pot buit de crispetes al contenidor de sortida per compensar l¡¯escampadissa que els nens han deixat a terra. Com que l¡¯estiu s¡¯hi presta, aneu a fer un gelat. Una bola de maduixa, si us plau. S¨ª, la de dos euros i mig. I un tovallonet, gr¨¤cies. La nena s¡¯espatarra en un banc mentre llepa amb delit la rodoneta rosa. Li dius: ¡°Seu com una senyoreta!¡±. T¡¯obeeix, aix¨ª t¡¯agrada. La recompenses amb un petonet al front, un de present¨ªssim. I llavors te n¡¯adones: ella i tu tamb¨¦ sou dues dones dins un pet¨® que parla d¡¯amor i del pes del vostre temps sobre vosaltres.