Josep Cun¨ª: ¡°Hi ha vida m¨¦s enll¨¤ del proc¨¦s i, a m¨¦s, ¨¦s intel¡¤ligent¡±

Al ritme d¡¯una m¨²sica sincopada, barrejada per sintetitzadors i amb una percussi¨® dominant ¡ªamb marxa, per¨° sense estrid¨¨ncies¡ª , dem¨¤ se sentir¨¤, per primera vegada, la salutaci¨® ¡°Bon dia, Catalunya. Bon dia, Andorra¡±, del periodista Josep Cun¨ª, en l¡¯estrena d¡¯un nou magaz¨ªn radiof¨°nic diari des de les 07.00 fins a les 12.00 i en la d¡¯una nova emissora: Aqu¨ª, amb Josep Cun¨ª, de SER Catalunya. Un nou projecte de la SER per a Catalunya (i tamb¨¦ Andorra) que emetr¨¤ en catal¨¤ durant bona part de la seva graella en 17 emissores de Catalunya i Andorra. Cun¨ª (Tiana, 1953) torna a la cadena on va comen?ar el 1972 a R¨¤dio Terrassa, associada a la SER. Quatre anys despr¨¦s, es va incorporar a R¨¤dio Barcelona ¡ª¡°escola de mestres de la r¨¤dio¡±, l¡¯anomena¡ª per continuar 20 anys m¨¦s en diferents emissores de r¨¤dio catalanes. A Cun¨ª se¡¯l considera un dels art¨ªfexs de la f¨®rmula del magaz¨ªn dels matins radiof¨°nics. Els darrers quinze anys va estar vinculat a TV3 i a 8TV. Aquest dilluns, el primer dia, el programa tindr¨¤ dos convidats de pes pol¨ªtic: el president del Parlament, Roger Torrent, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Pregunta: Per qu¨¨ torna a la SER?

Resposta: La veritat ¨¦s que no t¡¯hi pots negar si et proposen recuperar aquells or¨ªgens, l¡¯ess¨¨ncia dels magazins, readaptar-los a l¡¯¨¨poca actual, intentar apartar les desviacions en negatiu que s¡¯han produ?t i tot amb un ¨²nic enc¨¤rrec: fer periodisme.

P. Quina aportaci¨® nova far¨¤ al programa?

R. Vull buscar punts de trobada de tots, pensin com pensin. Ara m¨¦s que mai necessitem parlar m¨¦s del que diem que parlem i sobretot fer-ho amb els que no pensen com nosaltres. Vinc amb la intenci¨® de fer m¨¦s preguntes que donar respostes. ?s l¡¯hora de plantejar els dubtes raonables, que ¨¦s la base del periodisme: preguntar, observar la realitat i procurar que contestin totes les persones que tinguin alguna resposta per diferents o antag¨°niques que siguin. Disposar¨¦ de molts i molt diferents col¡¤laboradors. Persones conegudes dels mitjans, d¡¯altres que no ho seran. Vull fer compatible la pluralitat ideol¨°gica i d¡¯opini¨® i tamb¨¦ a tots els segments socials per q¨¹estions d¡¯edat o g¨¨nere.

P. Creu que s¡¯han de reformular en els magazins de r¨¤dio?

R. S¡¯ha tendit a marcar dos programes en un de sol i separar la part informativa m¨¦s contundent durant la primera hora del mat¨ª i la part m¨¦s light durant la segona. I jo ho veig diferent: tan important ¨¦s incorporar el light durant la primera hora, perqu¨¨ forma part de la nostra vida, com continuar amb la informaci¨® durant la segona part. Cal apostar molt m¨¦s per parlar d¡¯aspectes de la nostra dia a dia que de vegades no tenen tractament period¨ªstic. En canvi, es parla massa de pol¨ªtica. ?s evident que el proc¨¦s ¨¦s important per¨° hi ha vida fora d¡¯aquest i, a m¨¦s, ¨¦s intel¡¤ligent.

P: Aix¨° vol dir que la pol¨ªtica no tindr¨¤ pes?

R. Dependr¨¤ de l¡¯actualitat, com qualsevol informaci¨®.

P. Qu¨¨ ser¨¤ el que cridar¨¤ m¨¦s l¡¯atenci¨®?

R. Soc conscient que en m¨¦s d¡¯un sector molt escoltat m¡¯escrutaran perqu¨¨ per diverses raons se¡¯m voldr¨¤ tenir molt disseccionat. ?s l¨°gic que la meva tornada provoqui dubtes raonables, des de personals fins a socials.

P. I pol¨ªtiques?

R. Qu¨¨ hi haur¨¤ interpretacions pol¨ªtiques? Per descomptat. Ho s¨¦ des del primer dia que m¡¯ho van oferir. No em fa res, i els que em coneixen saben que no ¨¦s f¨¤cil etiquetar-me.

P. Se¡¯l va situar durant molt temps en l¡¯¨°rbita nacionalista, sobretot de Jordi Pujol¡­

R. Aix¨° va ser una campanya muntada pels socialistes quan estava a Catalunya R¨¤dio. Despr¨¦s, els convergents em van titllar de socialista l¡¯¨¨poca que vaig estar a COM R¨¤dio¡­

P. I, ara, com l¡¯etiquetaran?

R. Que m¡¯escoltin i que decideixin. Si despr¨¦s de tants anys de treballar en mitjans p¨²blics audiovisuals no hagu¨¦s apr¨¨s que la projecci¨® p¨²blica implica coses favorables i d¡¯altres que no¡­, ¨¦s que no hauria ent¨¨s res d¡¯aquest negoci i crec que ho entenc. Per aix¨° m¡¯he ficat ara en aquest embolic, quan ja he arribat a l¡¯edat de la jubilaci¨®.

P. Ser¨¤ que li va la marxa?

R. S¨ª, perqu¨¨ podia viure tranquil¡¤lament, com aquest darrer any amb els reportatges de Cuatro ¡ªa proposta de Mediaset i Paolo Vasile¡ª, que m¡¯han perm¨¨s anar pel m¨®n. Jo estava molt c¨°mode i per primera vegada tenia elasticitat hor¨¤ria i ara he decidit tornar a matinar com ho vaig fer durant 27 anys, aixecar-me a les 04.00 de la matinada i posar-me a la disciplina/dictadura d¡¯un programa d¡¯actualitat en directe.

P. Coincidint amb Jordi Bast¨¦ a RAC1, M¨°nica Terribas a Catalunya R¨¤dio i Pepa Bueno a la SER a la mateixa franja hor¨¤ria. D¡¯on esgarrapar¨¤ audi¨¨ncia?

R. ?s el gran tema. ?s cert que l¡¯audi¨¨ncia en catal¨¤ t¨¦ dos focus molt potents que fan molt bona r¨¤dio i aix¨° a mi m¡¯ho posa molt dif¨ªcil. A la r¨¤dio hi ha una part intu?tiva i una de racional. La primera em diu que hi pot haver un forat per¨° l¡¯haig de trobar. Quant a la compet¨¨ncia dins de la SER entre el meu programa i el de Pepa Bueno, nom¨¦s puc dir que soc amic de Pepa, em va acollir al Hoy por Hoy, i si l¡¯empresa ho ha decidit ¨¦s per una aposta de present i de futur.

P. Diu que l¡¯enc¨¤rrec ¨¦s ¡°fer periodisme¡±. Quina relaci¨® ha de tenir el periodisme amb les xarxes socials?

R. Se les ha de tenir presents perqu¨¨ han vingut per quedar-s¡¯hi, per¨° no han de ser la nostra dictadura. Al meu entendre, s¨®n una bona base per al periodisme, per¨° per si mateixes no ho s¨®n. El periodisme si no el fan periodistes, no ¨¦s periodisme. I si creiem el contrari, ¨¦s que tenim la nostra autoestima molt baixa o no n¡¯hi ha. El periodisme s¡¯ha de nodrir de les aportacions de les xarxes socials per entendre el fenomen que s¨®n, per¨° no s¡¯ha de deixar de fer periodisme. El que no pot ser ¨¦s que es difongui una piulada a la r¨¤dio o a la tele encara que no se li doni credibilitat, aix¨ª es confon la credibilitat que ens concedeix l¡¯oient.

P. Hem sortit perdent com a professi¨®?

R. Jo crec que hem sortit perdent com a societat. Hi ha un altre problema i ¨¦s que els mitjans de comunicaci¨®, especialment els p¨²blics, tenen gaireb¨¦ total depend¨¨ncia dels diners p¨²blics o en forma de subvenci¨® en el cas dels privats, i aix¨° de vegades obliga o condiciona¡­

P. A TV3 li titllen de seguir el dictat independentista¡­

R. Jo crec que TV3 ¨¦s menys sect¨¤ria del que una part de la societat vol fer creure que ¨¦s. I que, curiosament, ¨¦s un segment de gent que fins fa tres mesos no veia sect¨¤ria TVE i ara la critica, perqu¨¨ est¨¤ sorprenent gratament a la seva audi¨¨ncia explicant-los coses de Catalunya que no coneixien abans. TV3 ¨¦s un mitj¨¤ molt important de Catalunya, per¨° recordo que t¨¦ un 17% de quota de pantalla i l¡¯altra 86% veuen la resta de canals. ?s que l¡¯espectador ¨¦s tan gregari que combrega amb tot el que diuen? Cal una mica de respecte per a les persones.

P. Una vegada va dir que la situaci¨® pol¨ªtica catalana era com les s¨¨ries de Netflix¡­

R. Volia dir que els guionistes de les s¨¨ries d¡¯aquesta plataforma que triomfen han de crear novetats perqu¨¨ la s¨¨rie estigui viva i, si pot ser, per renovar una segona o tercera temporada. Pol¨ªticament, s¡¯est¨¤ jugant bastant a aix¨°, tot i que jo crec que als guionistes pol¨ªtics catalans fa temps que el gui¨® se¡¯ls ha escapat de les mans. L¡¯argument s¡¯ha extralimitat, estan improvisant i fan cap¨ªtols sense sentit. El resultat ¨¦s que hi ha molts espectadors que estan abandonant la s¨¨rie¡­