G. K. Chesterton, un polemista angl¨¨s a la Rambla

G. K. Chesterton va tenir una influ¨¨ncia determinant en la cultura catalana d¡¯entreguerres, una cultura moderna que s¡¯enfortia connectant-se amb tot el que passava a l¡¯Europa del moment. La influ¨¨ncia de Chesterton en el sistema intel¡¤lectual catal¨¤ va ser estil¨ªstica, ideol¨°gica i pol¨ªtica. Es podria reconstruir una ¨¨poca memorable mostrant les relacions amb aquesta figura.

Una nota llunyana a Les Nouvelles Litt¨¦raires de Par¨ªs el 1928, escrita pel cr¨ªtic i historiador Marcel Brion, gran coneixedor de l¡¯escena intel¡¤lectual barcelonina, va deixar const¨¤ncia dels ¡°lectors i amics entusiastes¡± de Chesterton a Catalunya. Havien passat dos anys des del primer dels dos viatges de G. K., amb estades a Barcelona i Sitges, on hi ha un monument en el seu honor, esmentat per Guillermo Cabrera Infante en aquest diari. Des d¡¯aquell moment la seva pres¨¨ncia va ser constant. Les llibreries mostraven els seus llibres i Pau Romeva ¡ªun dels personatges clau de la seva difusi¨®¡ª va promoure la creaci¨® d¡¯Els Amics de Chesterton, amb una secci¨® permanent a La Nova Revista, que dirigia Josep Maria Junoy.

Per a Josep Pla, Chesterton era ¡°sin¨°nim amb l¡¯enyoran?a de la llibertat¡±. En un article firmat a Londres el 1927 per a la Revista de Catalunya, va destacar els aspectes que li interessaven de Chesterton, i que coinci?dien amb alguns dels eixos de la seva recepci¨®: ¡°M¡¯interessa d¡¯una manera integral, no sols per la seva part ideol¨°gica i de pol¨¨mica religiosa, sin¨® pel seu cant¨® pol¨ªtic i social¡±. Hi havia, per tant, raons de fons. Afinitats amb el polemista, l¡¯apologeta cat¨°lic, amb el pensament social que l¡¯angl¨¨s desplegava sobre l¡¯economia o, entre d¡¯altres aspectes no esmentats aqu¨ª per Pla, amb el defensor de la literatura popular. Per¨°, abans que res, hi va haver raons pol¨ªtiques.

Primera influ¨¨ncia

El primer llibre del col¨®s angl¨¨s que va arribar a les llibreries catalanes va ser The Barbarism of Berlin (1914), publicat en castell¨¤ el 1916 per l¡¯editorial Oliva de Vilanova. Temps de la Gran Guerra. El gros de la intel¡¤lectualitat catalana vivia en un clima favorable a la causa aliada. Com abans havia passat en altres zones d¡¯Europa, el llibre, favorable a aquell bloc, aqu¨ª va tenir una bona acollida. La destresa que Chesterton exhibia com a polemista, forjada en bona mesura en les seves disputes a la premsa de l¡¯¨¨poca eduardiana (la que va dominar l¡¯escena anglesa fins a la irrupci¨® de la Primera Guerra Mundial), va ser un dels aspectes m¨¦s apreciats per la cultura catalana, fins al punt que aquesta mateixa atracci¨® generaria pol¨¨mica. Aix¨° especialment despr¨¦s de la publicaci¨® del text de car¨¤cter apolog¨¨tic L¡¯home perdurable, el 1927, el primer llibre de Chesterton tradu?t al catal¨¤, i que va seguir Her¨¨tics. Aquest darrer va crear ¡°una atmosfera de chestertonitzaci¨®¡± a Catalunya, segons descriu S¨ªlvia Coll-Vinent, professora de literatura a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, a G. K. Chesterton a Catalunya i altres estudis sobre una certa anglof¨ªlia (1916-1938), una guia determinant per rastrejar la recepci¨® de l¡¯autor angl¨¨s. Cr¨ªtiques ¡°ferotges¡± de Gaziel a La Vanguardia o de Feliu Elias (que utilitzava el pseud¨°nim ?Joan Sacs) a la Revista de Catalunya van ser la t¨°nica. Aix¨° ho registrar¨¤ tamb¨¦ Armand Obiols, apunta l¡¯estudi, en un article a La Nau del 1928, on descrivia les pol¨¨miques ¡°troglodites¡± entre els ¡°enemics de Chesterton¡±, de caire anticat¨°lic, enfrontats al grup de La Nova Revista, defensors del catolicisme com el mateix Chesterton. L¡¯estil del creador del pare Brown, no obstant aix¨°, era destacat per tots dos. Va ser la seva porta d¡¯entrada entre els intel¡¤lectuals catalans.

Va fer una confer¨¨ncia a la Universitat Liter¨¤ria de Barcelona i va visitar la Llibreria Americana

La qualitat liter¨¤ria ¡°esdevindr¨¤ un tret recurrent en totes les aprecia?cions catalanes de Chesterton, b¨¦ siguin des del punt de vista pol¨ªtic, filos¨°fic, o apolog¨¨tic¡±, apunta Coll-Vinent a l¡¯estudi, que tamb¨¦ al¡¤ludeix, a m¨¦s, a Rovira i Virgili, un periodista nacionalista que apreciava la dimensi¨® est¨¨tica en la comunicaci¨® pol¨ªtica de Chesterton. En el mateix context, tamb¨¦ destaquen les simpaties de Rovira i Virgili per les opinions de l¡¯angl¨¨s sobre la q¨¹esti¨® irlandesa. Segons Coll-Vinent, ¡°una part de la premsa a Catalunya ¨¦s va mostrar molt sensible a la revoluci¨® nacional irlandesa durant el trienni 1919-1921, a la difusi¨® de la qual van contribuir especialment les cr¨°niques de Rovira i Virgili¡±. ?s comprensible, assenyala el document, que el conjunt d¡¯assajos de G. K. dedicats a Irlanda, Irish Impressions (1919), que van seguir la publicaci¨® del pamflet sobre la guerra, fos un ¡°dels primers llibres de Chesterton divulgats a Catalunya¡±.

Aquesta sintonia va ser corresposta per l¡¯autor de L¡¯home que va ser dijous, que s¡¯hi va referir en la seva Autobiografia (1936), publicada l¡¯any de la seva mort, quan va deixar const¨¤ncia de la seva segona visita a la pen¨ªnsula, el 1935: ¡°Recentment vaig tornar a visitar Espanya; si els catalans em permeten anomenar-los Espanya (opinions a part, tinc una sincera simpatia per aquells aspectes tan delicats)¡±. La refer¨¨ncia deixa entreveure, a m¨¦s, aquell primer viatge, del qual no es dona cap not¨ªcia en les seves mem¨°ries, per¨° que va ser el m¨¦s rellevant pel que fa a la influ¨¨ncia que va assolir a Catalunya.

Estada a Catalunya

El viatge va comen?ar per Madrid. Chesterton havia estat convidat per fer una confer¨¨ncia a la Residencia de Estudiantes pel Comit¨¦ HispanoIngl¨¦s, una organitzaci¨® que va assolir una ¡°pres¨¨ncia molt destacada en la vida cultural espanyola¡± durant els seus 12 anys d¡¯exist¨¨ncia, segons l¡¯historiador ?lvaro Ribagorda. Encara que el nombre de confer¨¨n?cies i de concerts ¡ªafegeix¡ª amb prou feines va superar la vintena en aquest temps, la qualitat dels convidats era destacable: l¡¯escriptor H. G. Wells, l¡¯economista John Manyard Keynes o Chesterton mateix. El poeta Junoy, que s¡¯havia convertit al catolicisme com Chesterton, va anar a recollir-lo a Madrid, van marxar a Toledo i despr¨¦s van fer cam¨ª cap a Barcelona, on Junoy exerciria de cicerone.

Chesterton va arribar acompanyat per la seva esposa, Frances, a m¨¦s de la seva neboda, Rodha Bastable, i es va allotjar a l¡¯Hotel Majestic del passeig de Gr¨¤cia, segons recull la p¨¤gina web del Centre d¡¯Estudis i Documentaci¨® G. K. Chesterton (CEDGKC), dirigit per Coll-Vinent i associat a la URL. Va ser la branca catalana del PEN Club, l¡¯associaci¨® d¡¯escriptors, qui havia convidat el pensador angl¨¨s el 1924, encara que aquesta visita no es va poder concretar fins el maig del 1926. Les activitats van ser m¨²ltiples. Va fer una confer¨¨ncia a la Universitat Liter¨¤ria de Barcelona, i va visitar l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s i la Llibreria Americana de l¡¯antic passatge de La Virreina. Tamb¨¦ va ser convidat d¡¯honor d¡¯un sopar d¡¯homenatge a l¡¯Hotel Ritz, on van assistir autoritats i figures de la cultura catalana, com Josep Maria de Sagarra.

Es va allotjar al Majestic i va ser convidat d¡¯honor en un sopar al Ritz amb autoritats i figures de la cultura

L¡¯impacte en directe del personatge caus¨¤ una gran impressi¨® entre els assistents, que van coincidir a destacar ¡ªsegons cr¨°niques de l¡¯¨¨poca¡ª les grans dimensions corporals de Chesterton, la seva vistosa manera de menjar o les qualitats del seu humor. Sagarra, segons descriu en una pe?a m¨¦s tard recollida a Caf¨¨, copa i puro, estava assegut a una dist¨¤ncia que li permetia observar ¡°sense perdre cap detall¡±, i es va despatxar amb un retrat per moments de caire grotesc (¡°porta un frac de creixen?a, i un frac de creixen?a posat en una mole de carn com la seva ja ¨¦s, com si digu¨¦ssim, un frac d¡¯altre m¨®n)¡±; tot i que tamb¨¦ guarda unes paraules d¡¯admiraci¨® ¡°plena i apassionada¡± per a un home ¡°excepcional¡±: ¡°El meu gran Chesterton que se¡¯m quedar¨¤ pintat per tota la vida en la sala m¨¦s estimada del castell dels meus records¡±. Un detall il¡¤lumina part de la recepci¨® pol¨ªtica del polemista angl¨¨s: a G. K. se¡¯l veia passejant per la Rambla, sempre amb un feix de diaris sota el bra?. Les not¨ªcies que arribaven d¡¯Anglaterra tocaven el cor del pensament social de Chesterton.

Pensament social

Del 4 al 12 de maig del 1926 va tenir lloc una vaga de miners al Regne Unit d¡¯enormes efectes sobre treballadors i sindicats. Chesterton, aleshores a Catalunya, defensa els drets salarials dels miners, en l¨ªnia amb la teoria del distributisme que feia temps que preconitzava des del seu setmanari, el GK¡¯s Weekly, on defensava una alternativa entre el capitalisme i el socialisme. ¡°El remei per a [Chesterton] ¨¦s el retorn del capital a les mans del m¨¦s¡±, sintetitza el pedagog Pau Romeva al seu primer article sobre Chesterton. El publica a La Nova Revista el 1927. El document, seleccionat a l¡¯antologia Textos sobre G. K. Chesterton dedicada a Pau Romeva, amb introducci¨® i edici¨® a c¨¤rrec de S¨ªlvia Coll-Vinent i Josep Montserrat Molas, continua: ¡°Contra una condici¨® econ¨°mica en la qual hi ha una classe de capitalistes f¨¤cilment recognocible i relativament petita en la possessi¨® de la qual ha concentrat tant de capital que fa necess¨¤ria una majoria molt gran que serveixi aquests capitalistes per un sou, [Chesterton] preconitza una pol¨ªtica de petita propietat distribu?da, que faci cada dia menys nombrosos els que es veuen redu?ts a viure del salari¡±.

Romeva, que un any despr¨¦s iniciava el projecte fallit de traducci¨® de les obres completes de Chesterton al catal¨¤ amb la seva versi¨® d¡¯Her¨¨tics (s¡¯ha reeditat recentment a Quaderns Crema), es va veure influ?t per les diferents facetes de Chesterton, per¨° sobretot pel seu pensament social. Ho palesa, per exemple, que l¡¯aleshores diputat d¡¯Uni¨® Democr¨¤tica vot¨¦s a favor de la Llei de Contractes de Cultiu del 1934, que buscava protegir la propietat dels camperols sobre la terra que treballaven, una posici¨® que va causar ¡°esc¨¤ndol¡± entre la dreta catalana, segons apunta Hilari Raguer a La Uni¨® Democr¨¤tica de Catalunya i el seu temps (1931-1939): ¡°Alguns cat¨°lics catalans, pel sol fet que aquesta llei retallava els seus privilegis, la qualificaven de bolxevic i blasmaven el diputat Romeva¡±, exposa el difunt historiador i monjo de Montserrat, que citant el llibre d¡¯Albert Balcells El problema agrari a Catalunya (1890-1936), destaca com els impulsors de la llei, ¡°republicans jacobins i anticlericals¡±, tenien uns ideals de reforma agr¨¤ria ¡°totalment conformes¡± amb les enc¨ªcliques Rerum Novarum de Lle¨® XIII (1891) o Quadregesimo anno (1931), de Pius XI. Ambd¨®s documents van ser molt influents en el distributisme.

¡°Alguns dels articles distribuitistes de Chesterton s¨®n aplicats a la propietat agr¨ªcola. En el moment en qu¨¨ es discuteix la Llei de Contractes de Cultiu, Chesterton ¨¦s una veu a tenir en compte¡±, explica S¨ªlvia Coll-Vinent, mentre mostra un dels documents que es poden trobar al CEDGKC: una introducci¨® favorable de Chesterton a un llibre promogut per la Society of Rural England. ¡°El distributisme ¨¦s un fenomen molt angl¨¨s¡±, afegeix l¡¯especialista, que tamb¨¦ veu determinant en el pensament social de Chesterton la lectura de Cobbet, un pol¨ªtic conservador del segle XVIII que va exal?ar l¡¯Anglaterra rural quan comen?aven a veure¡¯s els efectes de la revoluci¨® industrial. G. K. li va dedicar una biografia.

La difusi¨® per part de Romeva del pensament distributista es renova amb articles i traduccions al diari cat¨°lic El Mat¨ª. En aquest sentit, el pensament social de Chesterton troba un espai favorable entre els intel¡¤lectuals cat¨°lics. La introducci¨® a l¡¯esmentada antologia, que destaca l¡¯estima que tenia Romeva per la humilitat i l¡¯exhaltaci¨® del common man en el pensament de Chesterton, recorda, a m¨¦s a m¨¦s, que despr¨¦s de la defensa de la causa aliada, la segona recepci¨® del tamb¨¦ te¨°leg londinenc va ser com a cat¨°lic. El 1920, a la revista Estudis Franciscans, fundada per Miquel d¡¯Esplugues, es publica ¡°el primer assaig cr¨ªtic important sobre Chesterton¡±, del jesu?ta Joseph de Tonqu¨¦dec. El 1922 tamb¨¦ s¡¯hi reprodueix un article d¡¯Enrico Furt, de L¡¯Observatorio Romano, a prop¨°sit de la conversi¨® de l¡¯autor angl¨¨s al catolicisme, el primer llibre del qual en catal¨¤, tradu?t pel poeta Mari¨¤ Manent, va ser precisament un escrit apolog¨¨tic, L¡¯home perdurable.