¡®Poesia completa¡¯, de Bartomeu Rossell¨®-P¨°rcel: Versos plurals i aventurers

Dami¨¤ Pons, poeta i professor, solia dir que la mort prematura de Bartomeu Rossell¨®-P¨°rcel ¨¦s una de les pitjors trag¨¨dies de la hist¨°ria de la literatura catalana. La frase t¨¦ un risc: pot fer pensar en el poeta en termes del que hauria pogut ser m¨¦s que no en termes del que va tenir temps d¡¯escriure, que va ser poc per¨° magn¨ªfic. L¡¯any 1938, el mateix any de la mort del poeta, es va publicar Imitaci¨® del foc, el seu recull m¨¦s extens i ambici¨®s, amb tres pr¨°legs. El de Gabriel Alomar, el gran intel¡¤lectual polifac¨¨tic que havia exercit un cert mestratge sobre el jove Rossell¨®, el retrata com una promesa de poeta encara no acomplerta: ¡°Rossell¨® era encara massa intel¡¤lectual per a venir a l¡¯eclosi¨® absoluta i lliure d¡¯un espiritual¡±. Carles Riba, en canvi, en fa una lloan?a encesa: les seves tres p¨¤gines, amb aquella prosa seva una mica armada amb filferros, potser s¨®n les m¨¦s elogioses i emocionants que va dedicar a un contemporani. El temps ha donat la ra¨® a Riba.

La poesia completa de Rossell¨®-P¨°rcel ¨¦s el n¨²mero 3 de la col¡¤lecci¨® ¡°Imprescindibles¡±, d¡¯Editorial Barcino, subtitulada ¡°Biblioteca de cl¨¤ssics catalans¡±. Alg¨² l¡¯ha saludada com una nova MOLC (Millors Obres de la Literatura Catalana). En tot cas, una MOLC millorada. Pel que fa a aquest volum, s¨®n encertats el disseny, la introducci¨® i la breu tria de paratextos, que inclou els tres pr¨°legs a Imitaci¨® del foc i dos pr¨°legs de Salvador Espriu a sengles edicions de l¡¯obra po¨¨tica completa de Rossell¨®. Entre Rossell¨® i Espriu hi va haver una hist¨°ria d¡¯amistat intensa, amb moments de dist¨¤ncia, que Sebasti¨¤ Alzamora ha novel¡¤lat i que la biografia espriuana d¡¯Agust¨ª Pons explica molt b¨¦.

La introducci¨® de Pere Antoni Pons aconsegueix complir la funci¨® de presentar al lector l¡¯obra i la figura de Rossell¨®-P¨°rcel i ser alhora molt personal. No ho ¨¦s nom¨¦s perqu¨¨ citi la frase amb qu¨¨ he comen?at aquest escrit, sin¨® perqu¨¨ dibuixa un retrat de Rossell¨®-P¨°rcel que ¨¦s, en bona part, una figura de poeta en qu¨¨ ell es vol recon¨¨ixer. Pere Antoni Pons parla d¡¯un escriptor que fa una poesia ¡°plural i aventurera¡± i que ¡°es construeix per acumulaci¨® ¡ªd¡¯influ¨¨ncies, d¡¯estils, de registres¡ª i no per descarts¡±. Est¨¤ molt ben dit, per¨° a m¨¦s resulta (llegiu el seu recent llibre de versos Dilema d¡¯energies) que t¨¦ molt a veure amb les seves pr¨°pies idees sobre l¡¯art i sobre la vida.

Quedem-nos amb aquesta idea: si Rossell¨®-P¨°rcel no hagu¨¦s mort als vint-i-quatre anys hauria escrit, amb tota probabilitat, poemes memorables, per¨° la seixantena llarga de composicions que ens va deixar ja li asseguren un lloc destacat al c¨¤non. S¨¦ que la tria no ¨¦s original, per¨° el final del poema ¡®A Mallorca, durant la guerra civil¡¯ ens dona dos dels versos m¨¦s vibrants de tota la poesia catalana. Llegiu-los en veu alta: ¡°Tota la meva vida es lliga a tu / com en la nit les flames a la fosca¡±. M¨¦s enll¨¤ d¡¯aquests decas¨ªl¡¤labs m¨ªtics, Rossell¨®-P¨°rcel ¨¦s capa? de donar-nos delicad¨ªsimes estampes de crepuscle (¡®Inici de campana¡¯), can?ons d¡¯inspiraci¨® popular que sap carregar de misteri (¡®No?a¡¯), filigranes que parteixen de la ¡°poesia pura¡± de Val¨¦ry o Guill¨¦n i que exploten de claror (¡®Illa dels amants¡¯), quadres sensuals i maliciosos (¡®S¨®ller¡¯), una llarga passejada d¡¯aire surrealista per Palma (¡®Auca¡¯) o explosions vision¨¤ries carregades de m¨²siques, flames i ¨¤ngels, empeltades d¡¯imatgeria apocal¨ªptica, de Rimbaud i de Rilke. La seva mort va ser una gran desgr¨¤cia, per¨° els vint-i-quatre anys li van donar per a molt¨ªssim.