¡®Coses que no t¡¯havia d¡¯explicar¡¯, d¡¯Iban Zaldua: Contra la lectura de contes

Fora m¨¤scares. No m¡¯agraden els contes. Posats a llegir, prefereixo llegir qualsevol altra cosa: novel¡¤les, poesia, cr¨ªtica, teatre, assajos, nouvelles, cartes, diaris, fins i tot biografies, tot i que de vegades se¡¯m fa coll amunt suportar com es grapeja el personatge que roman indefens en la mort. Qualsevol cosa menys contes. El meu problema no ¨¦s amb el g¨¨nere sin¨® amb la dist¨¤ncia (al cap i a la fi, el conte no ¨¦s un g¨¨nere com la novel¡¤la negra, la novel¡¤la hist¨°rica o la novel¡¤la d¡¯avantguarda que pugui resoldre¡¯s aplicant el receptari en vigor, sin¨® una pe?a narrativa breu: entre els 100 i els 400 metres llisos): una de les coses que m¨¦s em costen ¨¦s asseure¡¯m en un m¨®n de ficci¨®, i fa molta r¨¤bia que de seguida te¡¯n foragitin. Pobres personatges, portar-los a la vida per desempallegar-se¡¯n de seguida. Quina crueltat, l¡¯escriptor de contes!

Per¨° gr¨¤cies a aquesta retic¨¨ncia inicial es dona un estira-i-arronsa del qual de vegades es despr¨¨n una vict¨°ria deliciosa del conte sobre les manies personals: quan un accepta que no ens agradaria gens que la narraci¨® s¡¯allargu¨¦s, ni que l¡¯escriptor canvi¨¦s de g¨¨nere. Qui voldria llegir una novel¡¤la de Borges? La poesia de Tx¨¦khov? El teatre de Quim Monz¨®? S¨®n autors que han trobat la seva dist¨¤ncia justa, i entre ells, entre els meus contemporanis, ocupa un lloc preferent Iban Zaldua. Crec que tindria una desil¡¤lusi¨® si en arribar a la llibreria descobr¨ªs que ¡°l¡¯¨²ltim de Zaldua¡± s¨®n unes mem¨°ries del dolor o un llibre de sentides poesies.

(Inc¨ªs: Zaldua no nom¨¦s escriu contes; sense anar m¨¦s lluny, ¨¦s el m¨¦s gran assagista sat¨ªric del nostre espai peninsular, i si sembla un g¨¨nere amb poca compet¨¨ncia, ¨¦s a causa de la dificultat d¡¯executar-lo sense caure en el rid¨ªcul.)

En el llibre que espero que aviat tinguin entre mans, Coses que no t¡¯havia d¡¯explicar, Zaldua s¡¯allunya (sense abandonar-la) de la Cosa (que ¨¦s com denomina el conflicte basc) que havia dominat el que probablement ¨¦s el seu llibre central: Como si todo hubiera pasado (Galaxia Gutenberg), i encara un ampli ventall de temes, amb ¡°recaigudes¡± en la ci¨¨ncia-ficci¨® (que fa servir de manera un xic perversa per retratar el present), entre els quals sobresurt la p¨¨rdua de facultats mentals, els inicis de la confusi¨®. Sobre un fons de sornegueria, Zaldua desplega una gran varietat de recursos: des dels m¨¦s evidents (la casualitat) fins als m¨¦s complexos (la pe?a que no es revela al lector fins als ¨²ltims par¨¤grafs per alterar el sentit del que ha llegit), destacant per sobre de tots una juganera imaginaci¨® narrativa. El conformisme ir¨°nic dels seus narradors, la seva manera de dir-nos que no es deixen donar gat per llebre mentre s¨®n arrossegats passivament per la situaci¨®, ¨¦s un altre dels trets distintius del ¡°territori Zaldua¡±, i una classe de personatge amb el qual sempre em ve de gust retrobar-me.

Si exist¨ªs una Companyia de Taxaci¨® d¡¯Efectivitat Contista (la CCTEC, una instituci¨® a la qual el nostre autor podria treure suc, molt¨ªssim suc), Zaldua rebria la classificaci¨® m¨¦s alta (una triple A), perqu¨¨ ¨¦s rar, rar¨ªssim, trobar un conte seu en el qual no aconsegueixi despertar en el lector una emoci¨® agitada, molt propera al malestar; un malestar plaent, associat a un increment de la visi¨® sobre com vivim i com ens amaguem. Per¨° com que gaireb¨¦ puc sentir riure Zaldua mentre llegeix aquesta darrera frase, potser millor que ho deixi aqu¨ª.