S¨ªlvia Navarro: ¡°A Gerda Taro no li agradaria ser cap icona, ni tan sols del feminisme¡±

S¨ªlvia Navarro (Barcelona, 40 anys) ha descobert Gerda Taro, la fotoperiodista morta a la batalla de Brunete atropellada per un tanc amic (republic¨¤), i n¡¯ha quedat atrapada. ¡°Cada cop volia llegir m¨¦s sobre ella, saber-ne m¨¦s¡­¡±, diu, gaireb¨¦ emocionada. Amb tota la documentaci¨® arreplegada (¡°no era f¨¤cil¡­ en comparaci¨® amb la de Robert Capa¡±, diu), ha constru?t una obra, Negatius (a la Flyhard, fins al 12 d¡¯agost, dins del Grec), per la qual transiten la mem¨°ria hist¨°rica, el fotoperiodisme, el feminisme¡­ L¡¯obra, publicada per Comanegra, ha guanyat el premi Frederic Roda 2020 i el de la Cr¨ªtica dels Escriptors valencians el 2021.

Pregunta. D¡¯on ve la idea de recuperar Gerda Taro?

Resposta. ?s un projecte que surt dels dos actors [Laura Riera i Roger Vidal], que buscaven hist¨°ries sobre la invisibilitzaci¨® de la dona, de dones apartades de la hist¨°ria o oblidades. Quan em van dir que els agradaria parlar de Robert Capa, em van descol¡¤locar. ¡®No vol¨ªeu parlar d¡¯una dona?¡¯ I em van dir que rere aquest pseud¨°nim hi havia tamb¨¦ una dona, Gerda Taro. La meva reacci¨® d¡¯ignor¨¤ncia deixava clar que hi havia una dona invisibilitzada... No en sabia res. De Capa s¨ª, esclar.

P. Com est¨¤ estructurada l¡¯obra?

R. Presentem dos fantasmes que es retroben i Gerda demana a Endre [Friedman] revisitar la seva hist¨°ria per entendre com ella n¡¯ha quedat apartada.

P. L¡¯hi recrimina?

R. Vol saber si l¡¯hi ha de recriminar. En l¡¯obra ella vol descobrir quina part de culpa t¨¦ ell. Llavors van revisitant moments de la hist¨°ria, que intentem anar reconstruint.

¡°La seva hist¨°ria t¨¦ casu¨ªstiques pat¨¨tiques, com la seva mort aixafada per un tanc republic¨¤ o que els seus negatius es perdin¡±

P. Com ¨¦s l¡¯obra?

R. ?s un h¨ªbrid entre teatre documental i de ficci¨®. Els personatges passen a ser el Roger i la Laura explicant la biografia narrativament, en tercera persona. Quan revisitem escenes del passat, les ficcionem a partir de coses que sabem que s¨®n certes. S¨®n di¨¤legs creats per mi. Bastim la hist¨°ria amb el m¨¤xim d¡¯elements de realitat possibles, per¨° alhora deixant espai a la ficci¨®, a fabular. El fet que s¡¯hagi esborrat la mem¨°ria d¡¯ella dona peu que hi hagi molts sup¨°sits.

P. Quin espai ens trobem?

R. ?s una caixa de llum fotogr¨¤fica on els personatges estan atrapats, i a dins hi ha 10 maletes que representen 10 fotografies clau en la seva hist¨°ria i que no veiem en escena, senzillament donen peu a explicar cada moment. A l¡¯entrada del teatre s¨ª que hi s¨®n les fotos, i ¨¦s interessant perqu¨¨ l¡¯espectador, un cop vista l¡¯obra, les llegeix d¡¯una altra manera.

P. El pseud¨°nim ho va embolicar tot?

R. La idea ¨¦s d¡¯ella: inventar-se un personatge, un fot¨°graf americ¨¤ que no vol ser conegut. Els va funcionar: els dos firmen i cap dels dos ¨¦s Robert Capa. Per¨° a partir de la famosa foto del milici¨¤, els costa mantenir la hist¨°ria del tio raro que no vol apar¨¨ixer en p¨²blic. I llavors qu¨¨ passa? Que t¨¦ un nom mascul¨ª i qui acaba posant-li cara ¨¦s ell. Ella s¡¯adona que l¡¯ha cagat estrepitosament, perqu¨¨ de cop nom¨¦s ¨¦s la secret¨¤ria, la n¨°via... Quan torna a la Guerra Civil per tercer cop, ella sola, ja comen?a a fer fotos amb el seu nom, per¨° s¨®n els negatius que es perdran. I els que sobreviuen, encara que tamb¨¦ hi ha fotos fetes per ella, estan signats nom¨¦s com a Capa.

P. De qui va ser la culpa?

R. La hist¨°ria de la Gerda, tristament, t¨¦ moltes casu¨ªstiques pat¨¨tiques: la seva mort aixafada per un tanc republic¨¤, que ell abandoni els negatius a Par¨ªs, que aquests negatius es perdin durant 70 anys... Totes aquestes casualitats fatals van fer que aquest personatge qued¨¦s esborrat. No sabem si Capa va buscar els famosos negatius en els 15 anys entre que marxa de Par¨ªs i mor a Indoxina. No sabem si ja estava en una altra onda, a Hollywood, amb Ingrid Bergman¡­ o si estava cada dia buscant-los.

P. Hi ha factors en la seva vida determinants: feia un ofici mascul¨ª, en un ambient masculinitzat, era la ¡°parella de¡±, la seva tr¨¤gica mort¡­

R. Una de les pors d¡¯ella ¨¦s la de ser senzillament ¡°parella de¡±. Era una tia molt pol¨ªtica, mentre que ell ensenyava molt menys les seves conviccions. Era m¨¦s pragm¨¤tic. Tenia clar que havia de jugar amb diferents cares, i que com menys enseny¨¦s, millor. La relaci¨® es trenca perqu¨¨ ell li demana matrimoni i ella diu que no. Ella va tenir una llarga llista d¡¯amants. Era una noia molt diferent al prototip de l¡¯¨¨poca. Els soldats l¡¯adoraven, era una tia instru?da, amb estudis, parlava idiomes, va arribar a l¡¯hotel La Florida i es va fer col¡¤lega d¡¯Alberti, de Hemingway, de Dorothy Parker... Per aix¨° crec que si ella no s¡¯hagu¨¦s mort, s¡¯hauria mogut en cercles molt importants.

P. La veieu com una relaci¨® t¨°xica?

R. ?s dif¨ªcil. Hi ha escenes en qu¨¨ els veus enamorats i d¡¯altres en qu¨¨ es detesten. Segurament des de l¡¯¨°ptica contempor¨¤nia veur¨ªem moltes coses que ens portarien a pensar que era una relaci¨® t¨°xica, per¨° crec que en el context de l¡¯¨¨poca, de dues persones que ho han deixat tot enrere, que malviuen en una ciutat [Par¨ªs] que no ¨¦s la seva, que estan buscant com fer quartos, en una efervesc¨¨ncia pol¨ªtica... era una mica inevitable que es trobessin. El passat els uneix.

P. Sense ella seria dif¨ªcil explicar Capa?

R. S¨ª, perqu¨¨ sense ella no hauria existit el personatge, i suposo que els dos haurien acabat sent uns fotoperiodistes m¨¦s dels molts que malvivien arreu. Justament la invenci¨® d¡¯aquest personatge fa que la gent s¡¯hi interessi. No haurien pogut anar a Espanya subvencionats sense la figura Capa.

P. Es podria convertir en un mite del feminisme?

R. Tant de bo es converteixi en un referent, per¨° no crec que a ella li hagu¨¦s agradat ser una mena d¡¯icona de res. Era una dona lliure, molt d¡¯esquerres, per¨° no va militar mai en cap partit perqu¨¨ deia que no volia que un carnet la defin¨ªs. Crec que tampoc li agradaria ser definida com a icona, ni tan sols del feminisme.