La d¨¨cada de l¡¯impacte econ¨°mic de la ci¨¨ncia

La ci¨¨ncia a Catalunya est¨¤ en auge. El Barcelona Supercomputing Center (BSC) espera l¡¯arribada de l¡¯ordinador m¨¦s potent d¡¯Europa, i el seu creixement disparat, en metres quadrats i en plantilla, avala la seva consolidaci¨® com a centre de recerca, m¨¦s enll¨¤ de la infraestructura. L¡¯Institut de Ci¨¨ncies Fot¨°niques (ICFO) treballa en la t¨¨cnica que permetr¨¤ la construcci¨® d¡¯una xarxa qu¨¤ntica de telecomunicacions a Europa. El Parc de Recerca Biom¨¨dica de Barcelona (PRBB) celebra l¡¯expansi¨® del seu ¨¤mbit d¡¯investigaci¨® amb la construcci¨® d¡¯un nou edifici a prop de les seves instal¡¤lacions, a l¡¯antic Mercat del Peix, al costat de la Ciutadella, que se centrar¨¤ en bio?medicina, biodiversitat i benestar planetari. Els directors dels tres centres coincideixen que el repte de la ci¨¨ncia a Catalunya per a aquesta d¨¨cada ¨¦s incrementar la seva repercussi¨® en l¡¯economia.

No ha estat un trajecte f¨¤cil. ¡°Part¨ªem d¡¯una tabula rasa. Durant el franquisme va ser un desastre i, fins i tot, durant la Transici¨® no es va fer res¡±, reflexiona el director del PRBB, Jordi Cam¨ª. ¡°La d¨¨cada dels vuitanta va ser la de la recuperaci¨® democr¨¤tica i les universitats van fer el salt a Europa¡±, destaca el director associat del BSC, Pep Martorell, que veu els anys noranta com els de la ¡°universalitzaci¨® de l¡¯educaci¨® universit¨¤ria¡±. Marca com un altre punt d¡¯inflexi¨® l¡¯arribada d¡¯Andreu Mas-Colell, l¡¯any 1999, a la Generalitat: primer com a comissionat i despr¨¦s com a conseller d¡¯Universitats i Recerca (2000-2003). Mas-Colell havia estat m¨¦s de 20 anys als Estats Units, on es va doctorar a la Universitat de Minnesota, i com a professor a Berkeley i Harvard.

¡°L¡¯Andreu ¨¦s un dels nostres herois¡±, destaca el director de l¡¯ICFO, Llu¨ªs Torn¨¦. Mas-Colell presideix des de finals de mar? el Consell de les Tecnologies Qu¨¤ntiques de Catalunya, que assessora el govern sobre pol¨ªtiques orientades a impulsar aquesta tecnologia. Torn¨¦, que n¡¯¨¦s el vicepresident, elogia l¡¯expertesa de l¡¯exconseller per atreure fons estrangers: ¡°La majoria dels diners amb qu¨¨ funcionem s¨®n internacionals, i hem de poder ser competitius. Si no, ¨¦s com jugar a futbol amb un equip de vuit o nou jugadors en comptes d¡¯onze¡±. Mas-Colell, que tamb¨¦ va formar part del govern d¡¯Artur Mas, continua present en la ci¨¨ncia catalana. ?s vicepresident del Barcelona Insitute of Science and Technology (BIST), que agrupa set centres de recerca catalans a la nova seu de l¡¯antic Mercat del Peix, que t¨¦ el suport del CSIC, i, en tres edificis nous, tamb¨¦ acollir¨¤ l¡¯Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i un nou complex de la Universitat Pompeu Fabra. Cam¨ª celebra la proximitat d¡¯aquestes instal¡¤lacions amb el PRBB: ¡°Soc un dels defensors que la bona recerca s¡¯ha de fer en els cl¨²sters. Dispersar-se ¨¦s perdre temps i diners¡±. El director del parc destaca que la recerca biom¨¨dica ¡°t¨¦ un precedent important¨ªssim, que ¨¦s la tradici¨® i fortalesa de l¡¯assist¨¨ncia hospital¨¤ria barcelonina, fortalesa que no t¨¦ la comunitat de Madrid¡±.

L¡¯ICFO va n¨¦ixer el 2002, el BSC el 2005 i el PRRB el 2006. Pep Martorell veu el canvi de segle com un ¡°salt d¡¯un sistema universitari s¨°lid a la creaci¨® d¡¯un sistema de recerca¡±. Posa en relleu que ¡°no nom¨¦s hi va haver molt diners, sin¨® que el munt de coses noves que es van posar en marxa es van mantenir independentment del govern que hi hagu¨¦s¡±, a l¡¯inici de la d¨¨cada en mans de CiU i al final del tripartit (ERC-PSC-ICV). ¡°Els pol¨ªtics han assumit el repte de donar suport a la investigaci¨®¡±, deia Cam¨ª en una entrevista a aquest dia?ri l¡¯any 2006. Ho mant¨¦: ¡°La batalla ret¨°rica est¨¤ guanyada¡±. No obstant aix¨°, afegeix que ¡°a l¡¯hora de governar haur¨ªem de matisar-ho¡±.

¡°El gran adversari nostre, en aquests moments, ¨¦s un virus latent, s¨°rdid; com un bitxo que va corcant la fusta de manera silenciosa: la p¨¨rdua de flexibilitat i la burocratitzaci¨® del sector p¨²blic¡±, reflexiona a la vegada que posa com a exemple que ha tardat gaireb¨¦ un any per fer els tr¨¤mits de renovaci¨® del contracte a un responsable t¨¨cnic del parc. ¡°Aix¨° ¨¦s una barbaritat¡±, exclama. ¡°La ci¨¨ncia necessita flexibilitat. Tu pots tenir una troballa, canviar d¡¯idea i reorientar el que fas¡±, prossegueix Cam¨ª. Menciona que la Llei de contractaci¨® del sector p¨²blic s¡¯ha anat ¡°complicant¡±. I reivindica que ¡°mesures espec¨ªfiques en el nostre sector s¨®n monet¨¤riament un petit constipat i tenen una transcend¨¨ncia enorme en el nostre funcionament¡±. En posa un exemple: ¡°De vegades reivindiquem un tracte diferent en l¡¯impost de l¡¯IVA. Hisenda t¨¦ el seu dret a no voler perdre recaptaci¨®, per¨° no s¡¯adona que nosaltres som la xocolata del lloro¡±.

La tardor passada, el BSC va estrenar un edifici de 12.000 m2 perqu¨¨ les seves instal¡¤lacions anteriors, a la UPC, s¡¯havien fet petites. La plantilla del centre de recerca frega les 800 persones i al seu web hi ha anuncia?des actualment m¨¦s de 60 ofertes de feina. ¡°Ens agradaria ser m¨¦s flexibles i r¨¤pids, per¨° podem contractar amb salaris raonables pel fet de ser una instituci¨® p¨²blica que treballa en tecnologia¡±, explica Martorell. ¡°Treballem amb ¨¤rees molt punyents i molt finan?ades, tant pel m¨®n privat com per la Comissi¨® Europea¡±, afegeix. Destaca que el 20% del pressupost del BSC arriba a trav¨¦s dels patrons (governs catal¨¤, espanyol i la UPC), i l¡¯altre 80% es recapta d¡¯Europa i de contractes amb entitats privades (entre un 20% i un 30% del pressupost competitiu). ¡°Tenim persones que treballen en la ci¨¨ncia fonamental que publiquen a revistes com Nature o Science, per¨° alhora tenim contractes amb com?pa??n?yies com IBM o Iberdrola¡±, afirma? el director associat del centre en refer¨¨ncia a la investigaci¨® m¨¦s aplicada.

El supercomputador Mare Nostrum IV funciona dins l¡¯antiga capella Torre Girona, al costat del Campus Nord de la UPC. Ara una passarel¡¤la uneix l¡¯edifici amb les noves instal¡¤lacions del BSC, a pocs metres, on els t¨¨cnics ultimen els treballs per adequar la sala de la planta baixa que a finals d¡¯any acollir¨¤ el nou superordinador, amb un avan?at sistema de refrigeraci¨®. La m¨¤quina arriba amb dos anys de retard per la pand¨¨mia i la crisi de semiconductors. Amb una inversi¨® de 220 milions, ser¨¤ el m¨¦s r¨¤pid d¡¯Europa, juntament amb els altres dos que la Comissi¨® Europea tamb¨¦ finan?a (aporta el 50% del valor del cost) per a Finl¨¤ndia i It¨¤lia. Martorell comenta un ¨ªndex sobre ciutats i ci¨¨ncia de la revista Nature: ¡°L¡¯ordre de publicacions en revistes d¡¯excel¡¤l¨¨ncia ¨¦s: Par¨ªs, Berl¨ªn, Munic i Barcelona. D¨¦u-n¡¯hi-do, eh? Si hi incloem el Regne Unit i Su?ssa, igualment Barcelona es mant¨¦ al top ten¡±. Segons ell ¡°fa 10-20 anys la nostra l¨°gica era intentar ser un node important al sud d¡¯Europa i en alguns ¨¤mbits ja som un node important d¡¯Europa¡±.

L¡¯ICFO, amb 400 empleats, celebra el seu 20¨¨ aniversari aquest any. ¡°Vam tenir problemes molt importants amb la crisi del 2008, per¨° al final hem aconseguit el que vol¨ªem aconseguir: ha estat una mica un miracle¡±, explica Torn¨¦. En els efectes de la recessi¨® econ¨°mica contextualitza Martorell els anys 2010: ¡°Va ser la d¨¨cada de la resist¨¨ncia, les finances p¨²bliques estaven destrossades. Hem perdut n¨²meros, per¨° no capacitat de talent¡±. Va ser en aquests anys quan l¡¯ICFO va comen?ar a apostar per la tecnologia qu¨¤ntica, per ¡°interessos purament cient¨ªfics¡±, diu Torn¨¦, que celebra que ¡°ara el m¨®n est¨¤ fent inversions molt grans en qu¨¤ntica i ens ha trobat preparats¡±. Diu que el pa¨ªs l¨ªder europeu en la tecnologia ser¨¤ Alemanya, per¨° que ¡°Barcelona i Catalunya tindran un paper destacat¡±.

El projecte European Quantumm Communications Infraestructure (EuroQCI) busca crear una xarxa arreu del continent que puguin fer servir, en un primer moment, governs i hospitals per transferir informaci¨® encriptada. La criptografia qu¨¤ntica, aplicada a internet, fa ¡°impossible que alg¨² et pugui espiar les dades¡±, destaca Torn¨¦, que explica que la xarxa a Espanya passar¨¤ per Barcelona i Madrid, en una primera fase, fins al 2030, en qu¨¨ se centrar¨¤ en ¨¤mbits metropolitans. Uns dels ginys que seran necessaris per conformar aquesta estructura s¨®n els sistemes de distribuci¨® de claus de seguretat qu¨¤ntica. Les companyies Luxquanta i Quside, nascudes com a spin-off a l¡¯ICFO, tenen previst comercialitzar aquests aparells per a entorns metropolitans. ¡°Estem intentant, amb els fons Next Generation, donar una mica m¨¦s de musculatura [a la xarxa qu¨¤ntica] perqu¨¨ ser¨¤ molt important: les empreses que ofereixin serveis i productes per aquesta xarxa es crearan aqu¨ª i potser es quedaran. I ¨¦s molt important que aix¨° passi¡±, opina Torn¨¦ sobre el node de la capital catalana. ¡°La qu¨¤ntica ¨¦s un canvi de paradigma molt important, que durar¨¤ molt de temps. Ser¨¤ dif¨ªcil competir amb els alemanys i els nord-americans, per¨°, si no ens despistem, en aquesta ¨¨poca tindrem moltes oportunitats¡±, conclou.

¡°L¡¯esfor? ha estat important¨ªssim, tant en l¡¯administraci¨® general de l¡¯Estat com a la catalana. Per¨° aquest esfor? no s¡¯ha fet de manera comparable al sector privat¡±, reflexio?na Cam¨ª, que veu que les grans multinacionals, amb algunes excepcions com els ¨²ltims anuncis de Micro?soft, Sanofi o PepsiCo, ¡°no acostumen a posar peces en l¡¯¨¤rea de R+D en el nostre entorn¡±. El director del PRBB defensa que el sector p¨²blic hauria de crear pol¨ªtiques per promoure la inversi¨® del sector privat en recerca. Llu¨ªs Torn¨¦ considera que les startups a Catalunya que sorgeixen dels centres d¡¯investigaci¨® es plantegen el seu futur tenint en compte nom¨¦s les inversions de capital risc (venture capital). ¡°Una cosa que passa bastant en altres pa?sos ¨¦s que les grans empreses, amb m¨²scul, entren a participar en inversions a les spin-off¡±, apuntael director de l¡¯ICFO, punt que creu que cal impulsar de manera intensa abans del 2030. ¡°Fa uns anys es veia com que s¡¯havia d¡¯ajudar una empresa que acabaria sent competidora, per¨° si acaba creixent en el teu propi sector despr¨¦s la pots comprar o mantenir-ne la participaci¨®¡±, opina.

¡°Ens falta capacitat de transfer¨¨ncia de coneixement i impactar molt m¨¦s en l¡¯economia amb tot el que fem¡±, afirma Martorell. Suplir aquesta mancan?a ¨¦s, segons ell, un dels grans reptes de la ci¨¨ncia catalana per als anys vint. ¡°Hem cons?tru?t fortaleses brutals en ¨¤rees com ara fot¨°nica, supercomputaci¨®, biomedicina i gen¨°mica, i haur¨ªem de tenir capacitat per marcar-nos algun gran objectiu d¡¯abast europeu que ens acabi d¡¯emp¨¨nyer cap amunt. Per aix¨° calen apostes pol¨ªtiques i pressupost¨¤ries. Esperem que els fons de recuperaci¨® serveixin en part per a aix¨°¡±, afegeix el l¨ªder del BSC. En el seu cas concret, la fita ¨¦s contribuir a la creaci¨® d¡¯un microxip de segell europeu: ¡°Europa et diu: compra conjuntament per garantir que els cient¨ªfics tenen acc¨¦s a m¨¤quines del mateix nivell que els Estats Units i la Xina, i que d¡¯aqu¨ª a una d¨¨cada en aquestes m¨¤quines hi hagi tanta tecnologia europea com sigui possible¡±. El BSC treballa en el disseny de l¡¯accelerador del futur microxip, que s¡¯encarrega de fer m¨¦s r¨¤pides operacions com la multiplicaci¨® de matrius.

El Consell de Ministres va aprovar al febrer la proposta de reforma de la Llei de la ci¨¨ncia. Entre d¡¯altres mesures, fixa com a objectiu arribar a una inversi¨® p¨²blica en R+D de l¡¯1,25% del PIB l¡¯any 2030. El nivell actual ¨¦s del 0,58%. ¡°?s un desig encomiable arribar a la mitjana de la Uni¨® Europea¡±, expressa Cam¨ª, que insisteix que tamb¨¦ cal el comprom¨ªs del sector privat, amb el qual el govern estima arribar al 3%. ¡°Flexibilitza molt la mobilitat i aix¨° ¨¦s important¨ªssim. A vegades ens pensem que la mobilitat vol dir que te¡¯n vagis a Oxford dos mesos, per¨° tamb¨¦ vol dir que jo pugui compartir recursos humans amb la meva universitat [assenyala cap a la UPC, a pocs metres del BSC]. Avui dia ¨¦s complicad¨ªssim¡±. El govern t¨¦ en marxa una llei de la ci¨¨ncia espec¨ªfica per a Catalunya, en tr¨¤mit parlamentari, que prio?ritza la recerca com a ¡°garantia d¡¯un futur de progr¨¦s econ¨°mic i benestar social¡±. Una altra normativa que ha afectat la ci¨¨ncia: la reforma laboral, que ha eliminat els contractes d¡¯obra i servei. ¡°Que s¡¯utilitzi malament un tipus de contracte no es resol eliminant-lo. Tots els pa?sos cient¨ªficament avan?ats del m¨®n tenen la possibilitat de poder contractar per a un projecte concret¡±, reflexiona Pep Martorell.

¡°La reforma laboral ha tret una mica de flexibilitat als contractes formatius i els investigadors joves, que ho s¨®n fins als 30 anys, han d¡¯anar canviant de lloc per aprendre¡±, apunta Torn¨¦. Hi ha una fuga de cient¨ªfics catalans a l¡¯estranger? ¡°?s un t¨°pic. Primer toca que el talent marxi i despr¨¦s que torni. Nosaltres fomentem que l¡¯etapa del doctorat o de postdoctorat es faci sempre en un lloc diferent d¡¯on has fet la formaci¨® pr¨¨via¡±, apunta Cam¨ª, que veu el fet d¡¯anar a l¡¯estranger com un component b¨¤sic per fer carrera cient¨ªfica. Un 30% de les 1.400 persones que treballen al PRBB s¨®n estrangeres.

¡°Els ciutadans han d¡¯entendre les implicacions reals de la investigaci¨®¡±

La Marat¨® de TV3 ¨¦s una iniciativa que implica els ciutadans en la ci¨¨ncia molt lligada a les l¨ªnies d¡¯investigaci¨® del PRBB. ¡°?s un exemple molt lloable. Les causes tenen un component emocional i hi ha una motivaci¨®¡±, reflexiona Llu¨ªs Torn¨¦ sobre com de properes s¨®n algunes malalties (com el c¨¤ncer o l¡¯Alzheimer) per als ciutadans que fan les seves aportacions. Afegeix un altre exemple: la Fundaci¨® Pasqual Maragall, que dirigeix: ¡°Els socis aporten diners per fer ci¨¨ncia a llarg termini. Aix¨° no s¡¯improvisa, la nostra societat ha evolucionat¡±.

Torn¨¦ cita Carl Sagan, popular per la s¨¨rie de divulgaci¨® cient¨ªfica nord-americana Cosmos: Un viatge personal, dels anys vuitanta: ¡°Si en una democr¨¤cia els ciutadans i ciutadanes no entenen la ci¨¨ncia, qui decideix qu¨¨ es fa?¡±. Continua: ¡°Han d¡¯entendre les implicacions reals de la investigaci¨®, com en els transg¨¨nics, l¡¯energia o el canvi clim¨¤tic, per poder tenir una opini¨® formada¡±. Cam¨ª pensa que la consci¨¨ncia de la divulgaci¨® ¡°ha canviat extraordin¨¤riament¡± i que ¡°el m¨®n de la ci¨¨ncia ha ent¨¨s que ¨¦s fonamental explicar-se¡±. En aquesta evoluci¨®, Martorell coincideix: ¡°Fa 10 o 15 anys, per arrencar alguna cosa a un cient¨ªfic pr¨¤cticament havies de suplicar¡±. ¡°A nosaltres la infraestructura ens ajuda molt¡±, exposa el director associat del BSC. El 2019, 20.000 persones van visitar el supercomputador. Ara el centre d¡¯investigaci¨® treballa en perfeccionar aquestes activitats amb vista a l¡¯arribada de la m¨¤quina successora.