Un ratol¨ª

D¡¯en?¨¤ que vaig comen?ar a escriure comentaris culturals a la premsa, i d¡¯aix¨° ja en fa divuit anys, l¡¯escena creativa de Mallorca sempre m¡¯ha fet topar tard o d¡¯hora amb el mateix desenc¨ªs, que sempre acabo descrivint igual (o els fets o la imaginaci¨® no donen per a m¨¦s, ai): ¨¦s un indret desbordant d¡¯individualitats valuoses, on tanmateix no hi ha manera de forjar un teixit col¡¤lectiu f¨¨rtil o, almenys, acollidor. Moltes de les causes s¨®n compartides per qualsevol ecosistema petit: capelletes, enveges i odis en contrast flagrant amb un exc¨¦s de diplom¨¤cia acr¨ªtica, depend¨¨ncia institu?cional amb la seva corrupci¨® inherent... Tots ens sabem el cantet.

Per¨° la insularitat provoca un emmirallament particular, una distorsi¨® premium. No parlo del suposat car¨¤cter mallorqu¨ª, tancat o indesxifrable o endog¨¤mic (dois!); de fet, conec gent vinguda de fora que, un cop instal¡¤lada entre nosaltres, ben aviat adopt¨¤ com a pr¨°pia aquesta distorsi¨®... i amb notable fervor! El cas ¨¦s que l¡¯illa genera sovint la falsa sensaci¨® de contenir-ho tot (tots els paisatges, els codis, les possibilitats...), fins al punt que els qui hi vivim acabam pensant-la com si fos un continent. Inoculada en el circuit cultural, aquesta premissa autoreferencial s¡¯ha tradu?t massa vegades (¨°bviament, no sempre ni prop fer-s¡¯hi) en una reducci¨® dram¨¤tica del terreny de joc, els interlocutors, l¡¯amplitud de les perspectives... i les ganes de fingir que suportes els encerts aliens.

Per descomptat, els camps art¨ªstic, literari, musical o cr¨ªtic requereixen de conflicte i incomoditats internes per tal de sostenir el seu impuls. Per¨° dos boxadors dintre d¡¯un quadril¨¤ter de mig metre no s¡¯haurien de colpejar: l¡¯espai no ho permetria i, si s¡¯hi entestessin, llavors la brega nom¨¦s podria esdevenir pura lletjor de sang i butzes, mis¨¨ria, agressi¨® sense esport. Per tant, nom¨¦s els queda ajudar-se a sortir de la trampa o, com a m¨ªnim, no emp¨¨nyer-se l¡¯un a l¡¯altre. A Mallorca hem conegut massa persones alabades de repartir cops a cegues (o de girar l¡¯esquena, xiulant a dos mil¡¤l¨ªmetres del cos agredit).

Provem de mirar-ho d¡¯una altra manera. Fiquem-nos tots al cap que no existeixen una ¡°escena creativa¡± i un ¡°circuit cultural¡± mallorquins; vull dir, no en un sentit complet que garanteixi massa cr¨ªtica, interlocucions complexes, recepci¨® met¨°dica. El marc l¡¯hem d¡¯establir m¨¦s enll¨¤. Una vegada ent¨¨s aix¨°, ?seria tan dif¨ªcil que tots ens acompany¨¦ssim amb un m¨ªnim de generositat, i no ho fessin tan sols els millors d¡¯entre nosaltres? Per¨° reconec la ingenu?tat d¡¯aquesta recepta: tempta tant, esdevenir cap de ratol¨ª!