¡®Hist¨°ria dels papes¡¯, de Diego Sola: Eppur si muove!

L¡¯endem¨¤ del dijous 4 d¡¯octubre de 1582 va ser divendres 15 d¡¯octubre. Aquest salt temporal cercava corregir la desviaci¨® provocada pel calendari juli¨¤ i inclo?a altres canvis, com la creaci¨® dels anys de trasp¨¤s, vigents fins avui mateix. La reforma promoguda per Gregori XIII exemplifica com el prestigi i l¡¯ascend¨¨ncia dels papes anava m¨¦s enll¨¤ de l¡¯esfera pr¨°piament religiosa. Si sumem a aquest poder ¡°terrenal¡± la pot¨¨ncia ic¨°nica de la mitra papal i l¡¯estricta verticalitat jer¨¤rquica, s¡¯ent¨¦n que l¡¯historiador Diego Sola (Granollers, 1988) hagi optat per la sin¨¨cdoque a l¡¯hora de relatar l¡¯evoluci¨® historicoinstitucional de Esgl¨¦sia cat¨°lica romana, a partir de la l¨ªnia success¨°ria que va de sant Pere a l¡¯actual papa Francesc.

Vist en perspectiva, el Vatic¨¤ va passar de secta jue?va a religi¨® global gr¨¤cies a una combinaci¨® de poder pol¨ªtic, dogm¨¤tic i moral. El primer arrenca ja amb la seva oficialitzaci¨® com a credo de l¡¯Imperi rom¨¤, per¨° sobreviu als b¨¤rbars en convertir-se en actor politicomilitar ¡ªespecialment a la pen¨ªnsula It¨¤lica¡ª i en font insubstitu?ble de legitimitat pels naixents regnes medievals. La simbiosi mai ¨¦s perfecta i la conflictivitat s¡¯incrementa quan el liberalisme, el nacionalisme i el socialisme consoliden els estats moderns i els dominis territorials vaticans es veuen redu?ts progressivament.

El q¨¹estionament del poder pol¨ªtic es veu agreujat pel trencament del monopoli dogm¨¤tic. Si el Gran Cisma d¡¯Orient (1054) culminava l¡¯abisme obert entre els dos mons hereus del per¨ªode cl¨¤ssic ¡ªrepresentats per Roma i Constantinoble¡ª, les escissions posteriors al segle XVI certifiquen el desgast del prestigi del Vatic¨¤ ¡ªamb episodis com la conviv¨¨ncia de dos papes rivals: un a Roma i l¡¯altre a Aviny¨®¡ª, la deriva moral d¡¯una C¨²ria poc exemplar, la profunditat dels canvis socials i culturals, i la diverg¨¨ncia d¡¯interessos amb els nous imperis.

Els summes pontifices no van renunciar de grat a aquestes dues poderoses palanques i aix¨° va desfermar incessants guerres de religi¨® i contundents moviments com la Contrareforma. Tot i la dif¨ªcil digesti¨® d¡¯aquesta doble p¨¨rdua, els papes contemporanis van acabar fent-s¡¯hi a la idea, apostant cada cop m¨¦s per mobilitzar el tercer poder: el moral. ?s des d¡¯aquesta plataforma que un Vatic¨¤ sense paper politicoterritorial i ja sense l¡¯hegemonia doctrinal fa un esfor? d¡¯adaptaci¨® als nous temps amb actualitzacions com el Concili Vatic¨¤ II, per¨° encara tamb¨¦ amb r¨¨mores de dif¨ªcil soluci¨®, atrapat entre sectors ultraconservadors i nuclis partidaris de revolucionar aspectes doctrinals i ¨¨tics.

Movent-se dins dels par¨¤metres de l¡¯assaig divulgatiu, Sola cerca complicitats amb el lector fent menci¨® de les escasses pres¨¨ncies aut¨°ctones vora la Santa Seu ¡ªdels hist¨°rics Ramon Llull, sant Vicen? Ferrer o la fam¨ªlia Borja, als m¨¦s moderns sant Antoni Maria Claret, Aureli M. Escarr¨¦ o Miquel Batllori¡ª. La n¨°mina evidencia com Roma sap atraure els millors i, alhora, com hist¨°ricament la jerarquia ib¨¨rica t¨¦ dificultats per connectar-hi i influir-hi. Serveixi d¡¯exemple quan, en una trobada privada, el cardenal manacor¨ª i n¨²mero dos de la C¨²ria, Llu¨ªs Francisco Ladaria, va trencar la seva proverbial discrecci¨® i, en ser preguntat insistentment sobre la seva trobada amb la Confer¨¨ncia Episcopal espanyola, va respondre: ¡°Necessiten resar molt¡±.