Mantenir el catal¨¤

La bona not¨ªcia ¨¦s que cada vegada hi ha m¨¦s iniciatives que promouen el manteniment del catal¨¤ amb els estranys, ¨¦s a dir all¨° de no convergir en les converses cap al castell¨¤, mentre que els arguments que sustenten el comportament contrari es limiten a all¨° tan cl¨¤ssic i tan franquista de la bona educaci¨®. Parlar en castell¨¤ a alg¨² que presumim que parla castell¨¤ ¨¦s d¡¯¨¦sser educat, com ho seria sostenir la porta de l¡¯ascensor o carregar amb les bosses de la compra del ve¨ª. Ah, i tamb¨¦ hi ha l¡¯argument, aquest m¨¦s recent i presumptament d¡¯esquerres, que parlar en catal¨¤ a un estrany, sobretot si ¨¦s un treballador de feines poc remunerades, ¨¦s supremacista, perqu¨¨ se suposa que el catalanet burg¨¨s vol sisplau per for?a que l¡¯atenguin en la seva llengua. Ara si demanes un entrep¨¤ de pernil dol? et poden dir de tot.

No cal ni dir que fer ¨²s de la llengua catalana, a Catalunya, ¨¦s un dret elemental. Ja les tenim, aquestes d¨¨ries. Ho diuen l¡¯Estatut i la Llei de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica, aix¨ª que no caldrien m¨¦s explicacions si per un atzar de la vida ens vaga de parlar en catal¨¤ en qualsevol ¨¤mbit de l¡¯espai p¨²blic. Perqu¨¨ es tracta d¡¯aix¨°, d¡¯intentar mantenir la pres¨¨ncia del catal¨¤ en un context, el de les interaccions socials casuals i espont¨¤nies (amb el cambrer, la de la fleca, la que truca per vendre¡¯t coses, el repartidor), que t¨¦ una magnitud fenomenal i, sobretot, uns enormes efectes d¡¯imatge. Un visitant qualsevol de la ciutat de Barcelona pot concloure sense gaire vacil¡¤laci¨® que aix¨° del catal¨¤ deu ser una d¨¨ria de quatre barretinaires perqu¨¨ ell, el catal¨¤, no l¡¯ha sentit enlloc.

No siguem ingenus, per¨°, el futur del catal¨¤ no dep¨¨n de l¡¯actitud ferrenya dels catalanoparlants de no canviar de llengua, s¨®n moltes les estructures que afecten el catal¨¤ que depenen del comportament de les administracions i del mercat m¨¦s que no pas de la disposici¨® dels parlants. Per¨° s¨ª que ¨¦s a les mans dels parlants no alie?nar completament l¡¯espai p¨²blic en benefici d¡¯unes lleng¨¹es, sobretot l¡¯espanyol, que prou avantatges tenen per desenrotllar-se amb plenitud. ?s clar que sempre hi haur¨¤ aquells cosmopolites equidistants que diran que per a ells les lleng¨¹es no s¨®n un problema, que se les estimen totes i no fan cap drama de saltar al castell¨¤ perqu¨¨ aix¨ª es revelen com a m¨¦s propers a l¡¯altre. D¡¯aqu¨ª a uns anys haurem de veure com sostenen l¡¯equidist¨¤ncia amb el no-res.

Els que ja no saben quina cara posar quan els parlen en castell¨¤ s¨®n tant¨ªssims catalans que, oh meravella, tenen un color de pell alternatiu (permeti-se¡¯m la pressuposici¨® de la pell blanca com a pell catalanament can¨°nica, em va b¨¦ per a l¡¯argumentaci¨®). I com m¨¦s va, m¨¦s rid¨ªcul ¨¦s encara, perqu¨¨ la difer¨¨ncia en les pells ja no ¨¦s atribu?ble a les migracions, es pot ser negre i haver nascut aqu¨ª. Aquests ap¨°stols de la bona educaci¨® i l¡¯empatia sostenible acostumen a saltar al castell¨¤ quan atribueixen a l¡¯altra persona unes condicions suficients d¡¯estrangeria que els activen els mecanismes de la condescend¨¨ncia, tot associant al color de pell i la vestimenta la suficient ignor¨¤ncia de l¡¯idioma catal¨¤. ?Segur que aquest treballador ¨¦s de fora, li parlar¨¦ en castell¨¤?, pensa l¡¯equidistant ben educat. ?Que soc de Vic, carallot?, pensa l¡¯interlocutor. Racialitzar l¡¯altre en l¡¯¨²s de la llengua i pressuposar-li¡¯n el desconeixement ¨¦s una forma expl¨ªcita de microracisme.

I s¨ª, cal mantenir-se en el catal¨¤. Primer, perqu¨¨ hi tenim dret. Segon, perqu¨¨ el 95% de la poblaci¨® ens entendr¨¤, i per b¨¦ que podem trobar alg¨² que no, ¨¦s dif¨ªcil que sempre l¡¯enxampem nosaltres. Tercer, perqu¨¨ si renunciem a la llengua a les primeres de canvi llancem el missatge que all¨° que ens importa tant (el catal¨¤, ni m¨¦s ni menys) de fet no ens importa tant. Quart, perqu¨¨ s¨®n molts els nouvinguts que han anat a fer cursos de catal¨¤ per¨° despr¨¦s els carallots aut¨°ctons no els el parlen i els continuen tractant com a estrangers. I cinqu¨¨, perqu¨¨ canviar de llengua no t¨¦ res a veure amb la bona educaci¨®, sin¨® amb prejudicis condescendents. I encara m¨¦s, qu¨¨ coi: perqu¨¨ avui, amb la pressi¨® abassegadora de la globalitzaci¨®, el turisme i les lleng¨¹es estatals, parlar una llengua minorit¨¤ria ¨¦s la forma m¨¦s personal i ¨ªntima de rebel¡¤lia.