El lector de poesia

Hi ha gent que diu que t¨¦ dificultats a l¡¯hora d¡¯entrar dins la poesia. ?s perqu¨¨ hi ha particularitats que fan d¡¯aquest llegir una anomalia? Potser sigui que aquests lectors esperen alguna informaci¨® on poder aferrar-se i el text po¨¨tic se¡¯ls esfilagarsa perqu¨¨ no els proporciona tal certesa. Amb quina actitud cal mirar els poemes? Com es llegeix la manca d¡¯entrellat? Mirar¨¦ d¡¯explicar alguns dels dilemes que jo mateix, sovint, m¡¯he plantejat. Qui sap si arribar¨¦ a cap conclusi¨®... Per¨° pensar-hi pot ser profit¨®s.

En les famoses Cartes del vident, Arthur Rimbaud hi exposa per escrit la base d¡¯un dels seus grans trencaments: que cal desajustar tots els sentits. ?s molt interessant el que planteja perqu¨¨ sembla que posi un peu al buit. Quan el sentit es perd, tot ¨¦s sorpresa, per¨° el poema pot no donar fruit perqu¨¨ dep¨¨n d¡¯un joc tan arbitrari com els capricis de l¡¯imaginar. Aquest cam¨ª pot dur-nos al desvari o a pretendre que hi ha algun m¨¦s enll¨¤, una certa harmonia superior independent de la imaginaci¨®.

De fet, ja des d¡¯antic, la poesia se centra en unes formes d¡¯abstracci¨® i en el joc d¡¯esgrimir la imatgeria per anar cap a una altra dimensi¨®: parla de coses quan ja no s¨®n coses, crea conceptes nous en un salvatge lligam que converteix l¡¯eterna rosa en flor, bellesa, pensament, llenguatge... I encara m¨¦s enll¨¤ de la met¨¤fora, ¨¦s ornament mental en desconcert quan fica el dit fins al fons de la nafra i el text no es refereix a res de res. Un cop certificat, doncs, l¡¯aband¨® del referent, hi ha comunicaci¨®?

Aix¨° fa que el qui espera que un missatge sigui concret i clar, patent i un¨ªvoc, se senti marejat per un obstacle que el fa sentir que ell ¨¦s d¡¯una altra tribu, que el rar argot, el codi indesxifrable del llenguatge po¨¨tic, de resultes, l¡¯estigui marginant amb petul¨¤ncies o li provoqui un f¨¤stic que l¡¯expulsa. I en aquesta exclusi¨®, la seva l¨°gica crea un escut ben simple i racional que ho redueix de cop a una antin¨°mia: o b¨¦ t¨¦ un sol sentit o no en t¨¦ cap. Simplificant-ho tant, la poesia es converteix en mera ximpleria.

Per¨° ¨¦s que m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquest contrast, hi ha aquell sentit org¨¤nic que es retor?a, vestit i transvestit d¡¯ambig¨¹itat, ple d¡¯ironies i de paradoxes, d¡¯hip¨¨rboles, d¡¯absurds i anacronismes, d¡¯incongru¨¨ncies i de disbarats. Llegir un poe?ma seria esbargir-se per aquest gruix de possibilitats dins els l¨ªmits del vers i amb les paraules que hi hagi en el poema, i divertir-s¡¯hi! No cal interpretar o calcular amb taules les significacions, sin¨® llegir-hi tots els efectes que el xoc ens provoca i investigar-se endins d¡¯all¨° que evoca.

Suposem que ¨¦s aix¨ª, que aix¨° de la lectura no t¨¦ per qu¨¨ seguir cap rumb fixat, que ¨¦s pura recreaci¨® de l¡¯¨¤nima, un exercici ps¨ªquic, per¨° com una alarma que enc¨¦n un estat m¨ªstic, o sigui: carn i llengua fonent-se al pensament quan l¡¯actitud contempla, ensuma, palpa, sent i tasta, quan la vida ¨¦s vera i ¨¦s mentida.