Perversions

Avui sospitarem d¡¯un proverbi contemporani: ¡°Sigues la millor versi¨® de tu mateix¡±. Ens suggereix que l¡¯original s¡¯ha de modificar per deixar pas a una versi¨® de m¨¤xims. ?s a dir: si un t¨¦ el car¨¤cter esquiu, haur¨¤ d¡¯endolcir-lo a favor d¡¯una millor versi¨® d¡¯ell mateix. Si un altre ¨¦s mandr¨®s, s¡¯obrir¨¤ amb f¨°rceps un foradot enmig del t¨°rax: cal posar un bon parell de piles entre aquests budells cerimoniosos. I ¨¦s que, avui dia, tenir el metabolisme lent tamb¨¦ ¨¦s pecat capital. S¡¯ha de ser r¨¤pid, enginy¨®s, amical.

El terme mitj¨¤ est¨¤ dalt d¡¯una muntanya i la virtut rau a saber afilar-se com un llapis. ¡°Sigues la millor versi¨® de tu mateix¡± podria ser una perversi¨® de l¡¯aforisme cl¨¤ssic ¡°coneix-te a tu mateix¡±, escrit al temple d¡¯Apol¡¤lo a Delfos, juntament amb altres sent¨¨ncies sapiencials. Totes formen part de la fam¨ªlia de les frases de bon tatuar, de les que ens captiven perqu¨¨ s¨®n inabastables, com ara Ne quid nimis (au, va!) o Carpe diem (quan, mentre pagues els aut¨°noms?).

Si l¡¯autoconeixement ¨¦s una ficci¨®, un mercadeig de pensaments, si tota la vida ser¨¤ vigent el t¨ªtol de Vayreda (Encara no s¨¦ com soc), com pretenem oferir la nostra millor versi¨®? O potser no es tracta d¡¯aix¨°, d¡¯optimitzar, i nom¨¦s ¨¦s q¨¹esti¨® d¡¯actualitzar-nos, de portar-nos constantment a l¡¯ara i aqu¨ª, com si el moment present fos l¡¯¨²nic tangible: no es pot ser id¨¨ntic a com s¡¯era ahir. Versionem-nos, doncs, fins a la fi. La reflexi¨® tamb¨¦ es podria aplicar a altres versions, com ara les liter¨¤ries, cinematogr¨¤fiques, musicals, etc. Us heu adonat com proliferen?

Fins i tot es versiona una mateixa can?¨® que acaba de sortir al mercat i que el mercat sap perfectament que avorrirem en quatre dies. La pregunta per aquest fenomen no hauria d¡¯anar enfocada a la seva conting¨¨ncia (de veritat que calia una altra versi¨® de l¡¯¨²ltim ¨¨xit de Shakira?), sin¨® a les seves causes: estem immersos en una din¨¤mica maquinal de constant actualitzaci¨®. O la lectura en positiu: s¨®n versions de joc amb l¡¯audi¨¨ncia, de recompensa per la fidelitat. S¡¯ofereix la variaci¨® com a premi per a qui s¨¤piga tornar a l¡¯original. Les versions actuals podrien ser llegides com un reclam per al p¨²blic d¡¯avui a l¡¯obra d¡¯ahir.

A banda d¡¯aix¨°, ¨¦s divertit veure com s¡¯of¨¨n la recepci¨® fetitxista, aquella gent que s¡¯indigna quan li toquen all¨° que estima, com ara una novel¡¤la. Aqu¨ª, l¡¯original ¨¦s el referent sagrat, la font inesgotable d¡¯inspiraci¨® perqu¨¨ els ac¨°lits de la r¨¨plica en generin petites c¨°pies, totes pitjors, ¨¦s clar. Com ara les versions que destaquen nom¨¦s pel debat que generen; ¨¦s el cas de l¡¯adaptaci¨® de Persuasi¨® (Austen,1817), que s¡¯ha estrenat a Netflix i de la qual gaireb¨¦ ning¨² parla b¨¦. Els motius per l¡¯emprenyada de les fans d¡¯Austen em portarien a omplir un altre article i, per tant, els deixarem per a m¨¦s endavant. Mentrestant, tatu?n-s¡¯ho: les vacances s¨®n un bon moment per ser la millor versi¨® d¡¯un mateix. Si tornant no els agrada, sempre la poden variar.