Cr¨°niques de la ciutat a¨¨ria

Josep Carner va escriure el 1929 sobre la ¡°vella i curiosa ciutat a¨¨ria¡± que s¡¯al?ava sobre els sostres de Barcelona: els terrats, un ¡°altar del cel amb oferiments de roba estesa, coloms i clavellines¡±, on es podien sentir can?ons i fer ¡°cultes d¡¯amistat i amor¡±. Aquests espais plans, lleugerament inclinats, amb terres de color de ma¨®, habituals a la conca de la Mediterr¨¤nia, compensaven ¡°el desenfrenat individualisme dels carrers¡± de la ciutat. Acomplien, en efecte, una ¡°funci¨® social¡±. Com un aut¨¨ntic explorador del futur, Carner tamb¨¦ albir¨¤ la trista possibilitat que els terrats esdevinguessin un dia privilegi d¡¯uns pocs inquilins. Una idea no gaire allunyada del que va passar.?

Terrats en cultura: el nou art de la ciutat a¨¨ria

Quasi un segle despr¨¦s de l¡¯article que va escriure el poe?ta per a les p¨¤gines del diari La Publicitat, la ¡°gentrificaci¨®¡± que ha viscut Barcelona durant les darreres d¨¨cades ha accentuat el proc¨¦s de privatitzaci¨® dels terrats des de mitjans del segle XX. Com ha passat en altres grans urbs, aquest proc¨¦s ha fet que molts edificis emblem¨¤tics de la ciutat hagin passat a ser apartaments tur¨ªstics.¡°Molts residents han estat expulsats¡±, comenta Pol Noya, un dels membres de Coincid¨¨ncies, l¡¯associaci¨® cultural barcelonina que des del 2013 s¡¯esfor?a a recuperar amb artistes de l¡¯escena local els terrats per a la ciutadania: ¡°Alguns edificis s¡¯han quedat sense ¨¤nima, sense comunitat que els habiti. Venien turistes i els propietaris moltes vegades tancaven els terrats per evitar que hi fessin festes. En aquest context, nosaltres vol¨ªem recuperar aquest espai de celebraci¨® social i comunit¨¤ria, amb una proposta molt local per a la gent de la ciutat¡±. La proposta de Coincid¨¨ncies, Terrats en Cultura, ja va per la desena edici¨®.

?s 17 de maig del 2022, cap a quarts de vuit del vespre, i el cel encara brilla. Falta poc m¨¦s d¡¯un mes perqu¨¨ la ciutat caigui en la primera onada de calor de l¡¯any, per¨° a peu de carrer ja se sent la xafogor. Al terrat d¡¯una de les tradicionals Cases d¡¯en Xifr¨¦, davant del passeig d¡¯Isabel II, a prop del port de Barcelona, es respira un aire fresc. La hist¨°ria oral diu que els barcelonins tamb¨¦ s¡¯enfilaven a la ciutat a¨¨ria per aquest motiu: per gaudir dels corrents d¡¯aire. L¡¯equip de Coincid¨¨ncies, que es prepara per encetar la temporada de Terrats en Cultura (s¡¯allargar¨¤ fins al 26 de setembre, quan tanquin amb un espectacle amb vistes al piromusical de La Merc¨¨), ultima els detalls. Aquesta edici¨® comen?ar¨¤ amb una lectura de poemes. ?s l¡¯Any Ferrater, i l¡¯actor Pere Arquillu¨¦ es disposa a entonar en uns minuts una interpretaci¨® personal de Les dones i els dies, acompanyat per la guitarra de Toni Ubach.

Cau la tarda. Hi ha expectaci¨®. A les mans d¡¯alguns dels assistents s¡¯entreveuen les cobertes grogues amb lletres negres i caf¨¨ de la cl¨¤ssica edici¨® que Edicions 62 va fer del llibre de Ferrater, publicat el 1968. La veu d¡¯Arquillu¨¦, elegant, a estones ir¨°nica i burleta, dona una nova vida a poemes com ¡®In Memoriam¡¯, ¡®Faula Primera¡¯ o ¡®Cambra de la tardor¡¯. De tant en tant passa alguna gavina. ?s el que t¨¦ l¡¯actuaci¨® a l¡¯aire lliure, que es confon amb la natura. Els acords d¡¯en Ubach van deixant una curiosa harmonia entre els presents, entre els quals tamb¨¦ s¡¯endevina la mirada d¡¯algun ve¨ª de la comunitat. Uns minuts despr¨¦s, quan acabi la lectura, els assistents s¡¯estaran una estona m¨¦s al terrat. Poc abans, els presentadors de l¡¯espectacle han comentat que aquest espai ha guanyat recentment el premi Nova Bauhaus Europea, en reconeixement de la intervenci¨® que s¡¯ha fet sobre el terreny.Bona part de les rajoles han donat pas a un laberint verd d¡¯arbustos, herbes i arbres. ?s tamb¨¦ part de l¡¯aposta urban¨ªstica que Barcelona fa uns anys que impulsa. El paisatge aqu¨ª s¡¯ha ¡°ensalvatgit¡±, com explicar¨¤ m¨¦s tard a QUADERN el dissenyador de l¡¯espai, Sergio Carratal¨¢. Per¨° abans d¡¯arribar a aquest punt cal esbossar una breu hist¨°ria de la ciutat a¨¨ria.

Un espai entre el cel i la terra

M¨¦s de la meitat de les cobertes dels edificis de Barcelona s¨®n terrats, segons dades de l¡¯Ajuntament

El terrat que s¡¯eleva sobre les Cases d¡¯en Xifr¨¦, el primer bloc de pisos moderns constru?t a Barcelona, entre 1836 i 1840, ¨¦s testimoni d¡¯un temps en qu¨¨ l¡¯¨²s d¡¯aquests espais plans i inclinats ja s¡¯havia consolidat a la capital catalana. Contr¨¤riament al que es podria deduir d¡¯una mirada passatgera, els tradicionals terrats responen a un tipus de construcci¨® relativament recent a Barcelona.

Durant el segle XVIII, les cobertes dels edificis encara eren teulades, com descriu el llibre Terrats de Barcelona. Entre el cel i la terra (2012), una guia detallada d¡¯aquest espai urb¨¤ escrita per Manuel Delgado i Anna Juan, amb fotografies de Marco Pinarelli. L¡¯obra explica com els terrats van coen?ar a implementar-se amb el proc¨¦s d¡¯industrialitzaci¨® i el conseg¨¹ent creixement demogr¨¤fic que va viure la ciutat durant aquella cent¨²ria, quan encara estava envoltada per les muralles que havien estat constru?des entre els segles XIII i XVI. Va ser necessari aixecar nous habitatges.

Els terrats feien m¨¦s lleugers els edificis, a la vegada que se¡¯n rebaixava el cost de la construcci¨®. Amb el nou espai, tamb¨¦ van apar¨¨ixer noves pr¨¤ctiques: des d¡¯estendre la roba fins a prendre la fresca en el que suposava una nova manera de socialitzar. Des de finals del segle XVIII, els terrats, que en un principi eren un espai com¨² entre les classes treballadores, comencen a prendre import¨¤ncia entre les classes m¨¦s adinerades, com demostra una construcci¨® d¡¯aquella ¨¨poca, el Palau de la Virreina, amb un dels primers terrats distintius del cap i casal. Aquesta estructura arquitect¨°nica es va posar de moda. Les construccions de les illes de l¡¯Eixample a mitjans del XIX, o els edificis modernistes aixecats fins a principis del XX, en s¨®n exemples. La privatitzaci¨® del terrat des de mitjans del XX per part de propietaris, que tancaven les portes d¡¯acc¨¦s als seus llogaters, va posar fi a les pr¨¤ctiques comunit¨¤ries en uns espais progressivament destinats a les caixes dels ascensors, les m¨¤quines o les antenes de televisi¨®.

D¡¯aqu¨ª que el terrat de les Cases d¡¯en Xifr¨¦ sigui un bon exemple del retorn a la ciutat a¨¨ria, que des del Raval fins als cims de Collserola cobreixen en l¡¯actualitat m¨¦s de la meitat de les edificacions de la ciutat, d¡¯acord amb xifres de l¡¯Ajuntament de Barcelona. El 2014 el consistori va donar inici a una s¨¨rie de mesures, entre les quals es troben subvencions directes o indirectes, per impulsar ¡°terrats vius¡± i ¡°cobertes verdes¡±. A mitjans del 2017, en concret, es va obrir un concurs de disseny per habilitar aquests espais, que segons l¡¯Ajuntament permetrien, entre altres aspectes, una reducci¨® de m¨¦s del 20% del consum d¡¯energia; un a?llament ac¨²stic de fins a vuit decibels, o una limitaci¨® de la quantitat de CO2 a l¡¯aire i la temperatura de l¡¯entorn. El de les Cases d¡¯en Xifr¨¦ va ser un dels 10 projectes guanyadors.¡°Imagina¡¯t que el 50% de les cobertes planes de Barcelona de sobte es fan verdes. Seria una altra ciutat: el clima canviaria completament¡±. ?s la veu, a l¡¯altre costat del tel¨¨fon, de Sergio Carratal¨¢, director de l¡¯estudi de disseny MataAlta, que el 2017 va ser un dels guanyadors del concurs esmentat. Durant l¡¯entrevista, Carratal¨¢ tamb¨¦ explica que la proposta del seu estudi passa per la ¡°regeneraci¨® de l¡¯ecosistema urb¨¤¡±: ¡°Totes les plantes intenten ser aut¨°ctones i adaptades a l¡¯ecosistema que hagu¨¦s tingut Barcelona fa 5.000 anys. Vam parlar amb bot¨¤nics i bi¨°legs i vam crear aquest esquema de plantaci¨®¡±, afegeix. Aix¨° pot ajudar a aturar l¡¯efecte de sobreescalfament conegut com a ¡°illa de calor¡±, que es crea en ciutats com Barcelona, sobretot pels materials amb qu¨¨ aquesta ha estat constru?da, com l¡¯asfalt i el formig¨®. L¡¯esmentat premi de la Comissi¨® Europea que ha guanyat recentment MataAlta va ser en la categoria de Patrimoni Cultural Conservat i Transformat.

Escenaris d¡¯educaci¨® sentimental

La lectura de Ferrater al terrat ensalvatgit de les Cases d¡¯en Xifr¨¦ evoca un territori com¨² per a l¡¯educaci¨® sentimental de diversos escriptors catalans. A mig cam¨ª entre all¨° p¨²blic i all¨° privat, oberts a l¡¯aire lliure per¨° delimitats per l¡¯estructura normal de l¡¯edifici d¡¯habitatges, aquests espais han estat un topos freq¨¹ent entre els escriptors de la ciutat a l¡¯¨²ltim segle.Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, potser qui millor i amb m¨¦s afecte els ha retratat, els anomenava ¡°racons f¨ªsics de la mem¨°ria¡±, contestant sense saber-ho la teoria de Pierre Nora dels lieux de m¨¦moire, aquests d¡¯afany una mica m¨¦s nacionalista. A les seves hist¨°ries, l¡¯escriptor barcelon¨ª fixa el terrat com un espai de protecci¨® i llibertat davant de la repressi¨® i la desolaci¨® rampants als carrers del franquisme, uns espais on els ve?ns es reuneixen en comunitat i es consolen de les m¨²ltiples p¨¨rdues viscudes despr¨¦s de la guerra ¡°incivil¡±. All¨¤, en aquestes altures de la ciutat vella, al cor del Raval natal de l¡¯autor, la mare soltera conversa amb el vell inv¨¤lid, la cosidora v¨ªdua s¡¯entret¨¦ observant les piruetes del boxejador ja no tan jove, i el nen petit juga inconscient amb el gos escanyolit, segons mostren contes com ¡®Bolero¡¯, ¡®Desde los terrados¡¯, o, en especial, la novel¡¤la del 1985 El pianista.

Aquesta ¨²ltima, primera d¡¯un ¡°cicle de la mem¨°ria¡± i text central del ¡°desencant¡±, acull la famosa escena de l¡¯¡°aventura dels terrats¡±, protagonitzada per uns ve?ns que, en un moment d¡¯¨¨xtasi comunitari, es llancen a rec¨®rrer els terrats com Douglas Fairbanks pels cels d¡¯Ar¨¤bia, una aventura els ecos reivindicatius de la qual arribarien a les taules del teatre franc¨¨s pocs anys despr¨¦s sota el t¨ªtol de Le Voyage, amb direcci¨® d¡¯Ariel Garc¨ªa-Vald¨¦s i gui¨® del mateix V¨¢zquez Montalb¨¢n.

El terrat com a espai personal i urb¨¤ acull sens dubte un simbolisme especial. Part d¡¯aix¨° ho explica la idea del ¡°pujar¡± que deia el franc¨¨s Gaston Bachelard, que els atorga un caire revelador particular. Al terrat del pis familiar del carrer Aribau pujar¨¤ l¡¯ansiosa Andrea, la protagonista de Carmen Laforet, per trobar, ¡°debajo de un cielo cada vez m¨¢s amenazador, como una bandada de enormes p¨¢jaros blancos, el panorama de las azoteas, casi cayendo sobre m¨ª¡±. Aix¨ª mateix pujar¨¤ al terrat la Teresa de Juan Mars¨¦, que, incapa? de cedir al consell del Pijoaparte d¡¯esperar-lo al carrer, entra clandestinament a l¡¯edifici del Poble-sec on ell ha hagut d¡¯anar i el segueix fins al terrat, on despr¨¦s d¡¯una ¡°¨¢urea explosi¨®n de luz¡±, ha de descobrir no la c¨¨l¡¤lula comunista que el seu romanticisme burg¨¨s li fa atribuir al seu acompanyant, sin¨® amb prou feines ¡°una pandilla de golfos o de obreros parados¡± sobre un fons de xemeneies de f¨¤briques, i al centre d¡¯aquest ¡°vulgar balneario casero¡±, un ni?o con bucles rubios que correteaba desnudo¡± i ¡°cinco muchachos en camiseta¡± llegint revistes i c¨°mics.

L¡¯imaginari dels terrats en l¡¯obra d¡¯artistes catalans ¨¦s ¨¤mplia, com a les hist¨°ries de Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n

Encara que el moviment ascendent m¨¦s important, i al qual remeten tots els anteriors, seria el de la Nat¨¤lia de Merc¨¨ Rodoreda, rebatejada pel seu marit com la Colometa, el viatge vital de la qual, des de la Rep¨²blica fins a la postguerra, trobar¨¤ els punts de tensi¨® simb¨°lica a cada pujada al terrat per cuidar el colomar del seu marit, tan estimat per aquest i per a ella, en canvi, fosc reflex de la pres¨® que ¨¦s la seva pr¨°pia vida.¡°?Por qu¨¦ subimos aqu¨ª arriba cada tarde?¡±, es pregunta un dels personatges d¡¯El pianista. En contra del que es podria pensar, el terrat no ¨¦s tant talaia per poder veure, aquesta seria m¨¦s la funci¨® del balc¨® (tot i que hi ha excepcions, com la de Pajarito de Soto i Javier Miranda quan pugen als terrats per observar la ciutat com ho faria un ¡°diablo cojuelo de nuestro siglo¡±, segons escrivia Eduardo Mendoza a La verdad sobre el caso Savolta). El terrat ¨¦s un espai que s¡¯observa a si mateix, amb les seves pr¨°pies lleis, usat per al relaxament i l¡¯expansi¨® del seus habitants, en festes i revetlles, encara que tamb¨¦ ¨¦s un espai contenidor de les dificultats humanes, de les crueltats del clima (els pals de l¡¯estenedor, rovellats, menjats pel sol i la pluja), i de les crueltats de la hist¨°ria, inclosos els trets i les bombes de la guerra que han vist caure sobre ells, com han escrit Josep Carner o el poe?ta i hispanista Joaquim Marco, segons explicaven als seus poemes. Tota aquesta topografia urbana i sentimental representa el que Gaston Bachelard, a La po¨¨tica de l¡¯espai, denominava el ¡°drama de la nostra geometria ¨ªntima¡±.