Ren¨¦e Vivien: repensar el desig

D¡¯acord amb els principis de la ideologia dominant i de les estructures ps¨ªquiques que la sostenen, la figura masculina no pot carregar amb el pes de l¡¯objectivaci¨® sexual¡±, assenyalava en el seu fam¨®s assaig Vi?sual pleasure and narrative Laura Mulvey, tot recalcant que en la narrativa cinematogr¨¤fica ¡°l¡¯home controla la fantasia de la pel¡¤l¨ªcula i emergeix com a representatiu del poder en un sentit addicional: com a posse?dor de la mirada de l¡¯espectador¡±. D¡¯aquesta manera, la figura femenina ¨¦s neutralitzada, pertany ¨ªntegrament a l¡¯home, ¨¦s resultat de la seva mirada i de la seva veu. Les paraules de Mulvey retornen en acabar de llegir els relats que l¡¯escriptora Ren¨¦e Vivien reun¨ª a La dama de la lloba, i que ara Anna-Maria Corredor tradueix per primera vegada al catal¨¤ per l¡¯editorial Adesiara. En aquests relats Vi??vien desconstrueix la mirada masculina utilitzant, encara que sembli paradoxal, narradors masculins. ?s a dir, a trav¨¦s dels seus narradors, l¡¯escriptora desarma el relat que aquests construeixen sobre les dones que deixen de ser l¡¯objecte de la narraci¨® per esdevenir els veritables subjectes. Perqu¨¨, al final, elles tenen l¡¯¨²ltima paraula, elles determinen el desenvolupament de l¡¯acci¨®, escapant de les expectatives, de la voluntat i del desig dels seus narradors.

Vivien descriu el desig mascul¨ª com a barroer, autoritari, menysprea?dor, fins i tot violent quan no ¨¦s satisfet

Vivien va n¨¦ixer a Londres el 1877 amb el nom de Pauline Mary Tarn. Amb 21 anys, despr¨¦s de la mort de Violet Shillito, el seu primer amor, i del seu pare, de qui va heretar una gran fortuna, va marxar a Par¨ªs, cansada del puritanisme de la Londres victoriana. Es va instal¡¤lar al n¨²mero 23 de la Bois de Bologne i va convertir el Barri Llat¨ª en casa seva. Va adoptar el nom de Ren¨¦e, perqu¨¨ per a ella Par¨ªs significava tornar a n¨¦ixer: amb els seus caracter¨ªstics cigarrets sempre entre els dits, amb indument¨¤ria masculina, aparen?a andr¨°gina i rostre de jove adolescent, Ren¨¦e va abandonar l¡¯angl¨¨s i va adoptar el franc¨¨s. Extremament culta i gran coneixedora del m¨®n cl¨¤ssic, Vivien forma part d¡¯aquell grup de dones ¡ªescriptores com Colette, Mary Cassatt, Natalie Clifford Barney, que va ser amant de Vivien, Gertrude Stein i Edith Wharton; la pintora May Cassat o la ballarina Isabella Duncan¡ª que, en el Paris fin de si¨¨cle desitjaven obrir-se pas i, seguint les petjades de George Sand, reivindicar-se a trav¨¦s del seu art i subvertir aix¨ª l¡¯ordre cultural proposant noves narratives entorn de la dona i el seu paper en la societat.

La poesia de Safo, de qui va ser traductora, va impregnar des de molt aviat l¡¯obra de Vivien, sobretot pel que fa a la seva indagaci¨® entorn del desig i les seves formes. Ho veiem perfectament als relats de La dama de la lloba, on la subversi¨® dels rols i la desconstrucci¨® de la narraci¨® masculina t¨¦ com a punt de partida una reflexi¨® sobre de quina manera el desig ¨¦s prerrogativa dels homes. Ells s¨®n els que desitgen i ells s¨®n els que projecten el seu objecte de desig, la dona, que, cosificada, esdev¨¦ d¡¯aquesta manera quelcom que es pot posseir. Vivien descriu el desig mascul¨ª com a barroer, autoritari, menyspreador i fins i tot violent quan no ¨¦s satisfet, com passa en alguns dels seus relats, com ¡®La castedat paradoxal¡¯, on la madame d¡¯un prost¨ªbul es nega a accedir als desitjos del narrador. Aquest relat resumeix perfectament el gest subversiu de Vivien: no nom¨¦s el narrador es revela en la seva animalitat, sin¨® que topa amb el rebuig de la dona, que posa en evid¨¨ncia la necessitat de repensar el desig i el seu relat fora dels patrons de la masculinitat. Un repensament que, en el cas de Vi?vien, implica proposar el desig femen¨ª com a ideal. A partir de Safo, ens presenta ¡°l¡¯amor immortal¡± entre dones, un amor ple, de ¡°tendresa ideal¡±, de plenitud. I en aquest cam¨ª cap a la plenitud, el desig i l¡¯amor s¨®n els camins cap a l¡¯infinit ¡ªno s¡¯ha d¡¯oblidar la influ¨¨ncia simbolista de la prosa po¨¨?tica de l¡¯escriptora¡ª, un infinit que no exclou la mort, sin¨® que la incorpora. Perqu¨¨ l¡¯amor i la mort es donen la m¨¤ en una renovada experi¨¨ncia del desig.