¡®Epigrames¡¯, de Marcial: Un cos diminut i un fibl¨® punyent

Un breu epigrama d¡¯un autor an¨°nim diu que l¡¯epigrama ha de ser com una abella: ha de tenir fibl¨®, per¨° tamb¨¦ dol?or i un cos diminut. Aquest g¨¨nere literari originat a Gr¨¨cia, escrit sobre un suport dur i durador, va arribar a la perfecci¨® amb Valeri Marcial, nascut entre l¡¯any 38 i el 41 a B¨ªlbilis, l¡¯actual Calataiud, al tarraconense conuentus Caesaraugustanus, i on va morir l¡¯any 104 quan retorn¨¤ a la seva p¨¤tria hispana despr¨¦s d¡¯haver viscut set lustres a Roma.

Es disculpa Marcial amb el lector ¡°per si et semblo un llibre massa volumin¨®s i llarg, i veus el punt final massa lluny¨¤¡±. El poeta ens recomana llegir-ne nom¨¦s un tros per esdevenir un llibret, tan breu com ens plagui, al nostre caprici. Aquesta captatio benevolentiae del poeta ¨¦s la disculpa de qui se sap dotat d¡¯un talent excepcional, mestre indiscutible d¡¯un vocabulari informal i groller, poc pudor¨®s, necessari en un g¨¨nere literari que vol dir les coses pel seu nom, sense p¨¨ls a la llengua. Un miler de p¨¤gines, quinze llibres d¡¯epigrames, en llat¨ª i un catal¨¤ exemplar i gens purit¨¤, no es fan ni llargues ni voluminoses, i Marcial fa seva com pocs la m¨¤xima de Catul segons la qual el poeta ha de ser honorable per¨° l¡¯epigrama imp¨²dic i lasciu. Segueix tamb¨¦ Horaci quan critica sat¨ªricament i severa els vicis de Roma i dels homes, i exhibeix molta gr¨¤cia i molta mal¨ªcia per¨° tamb¨¦, com deia Plini el Jove, no menys candidesa.

L¡¯epigrama t¨¦ una virtut especial per al coneixement de la societat romana i de tots els temps, ja que pels seus versos veiem desfilar tot un seguit d¡¯habitants de la cosmopolita Roma, en la seva quotidianitat, amb els seus vicis i virtuts, amb to d¡¯escarni i amb el retrat amb clarobscurs de tota la grandesa i la mis¨¨ria humana. Enyora el poeta, en versos d¡¯onze s¨ªl¡¤labes i onze peus, el locus amoenus de la seva terra, per¨° tamb¨¦ en d¨ªstics eleg¨ªacs troba a faltar la sorollosa Roma quan marxa temporalment de l¡¯urbs. Altres metres serveixen al poeta per versificar relacions familiars amb els pares i amb el germ¨¤, amb els amics Juvenal, Plini el Jove o Quintili¨¤, amb els llibreters que li venien llibres a Roma o el jove mort als dinou anys que li feia les c¨°pies dels seus llibres en pergam¨ª. No manquen tampoc en els seus versos els espavilats, els lladres, els vells lascius, els banyuts, els ca?adors d¡¯her¨¨ncies, els nou-rics i les bagasses, tampoc els dards enverinats contra aquells que li roben versos ni l¡¯adulaci¨®, l¡¯afalac i la llagoteria que tant li han estat criticades al tir¨¤ Domici¨¤ i als emperadors Nerva o Traj¨¤. La bull¨ªcia del panem et circenses, del pa i circ, la trobem al seu Llibre dels espectacles, poemes escrits per commemorar la inauguraci¨® del Colosseu per l¡¯emperador Titus i l¡¯agitaci¨® brogent de la multitud davant dels jocs i la sang a l¡¯arena de l¡¯amfiteatre.Jaume Juan Castell¨® ja ens havia regalat a la mateixa editorial Adesiara un Horaci i un Ovidi memorables. Ara ens ofereix ¨ªntegrament, en un catal¨¤ sense censures ni autocensures morals, un Marcial excepcional, alegre i punyent, sense pudor, obsc¨¨, proca?, alhora moralista i misogin, sempre jovial i divertit a l¡¯orella diligent, l¨²cid analista de la naturalesa humana, implacable censor de vicis i falses virtuts.

L¡¯edici¨® ¡ªpremi Vila de Martorell, Memorial Montserrat Ros de Traducci¨® de Cl¨¤ssics 2021¡ª, com sempre en el cat¨¤leg d¡¯Adesiara, ¨¦s un goig per a la vista i el tacte i una mostra d¡¯ofici editorial i patriotisme cosmopolita que incorpora a la nostra llengua i en biling¨¹e el millor de la literatura universal, fent, com diria el mateix poeta, que les paraules corrin i la llengua continu? viva.?