¡®Les vacances de Maigret¡¯: La f¨¤brica Simenon

Si hi ha algun escriptor m¨¦s expl¨ªcitament oposat al model dels escriptors sense obra que tant fascina els esnobs, aquest ¨¦s el creador de Maigret. L¡¯anti-Bartleby. Georges Simenon, nascut a Lieja el 1903 i mort a Lausana el 1989, ¨¦s potser un dels ¨²ltims monstres de la literatura europea. Simenon, el lector de G¨°gol i de Tx¨¦khov, l¡¯apassionat de Dostoievski i de Conrad, l¡¯amic de Henry Miller i d¡¯Andr¨¦ Gide, el company de Jean Renoir i el corresponsal de Federico Fellini, i el creador, ¨¦s clar, del comissari Maigret, ¨¦s l¡¯escriptor en llengua francesa m¨¦s llegit de la hist¨°ria. Qu¨¨ va fer possible el miracle?

S¡¯asseia davant la seva m¨¤quina d¡¯escriure. Es preparava per fumar-se mitja dotzena de les seves estimades pipes. No feia mai esquemes. Deia que, quan comen?ava, no tenia mai previst el final d¡¯un llibre, o no sabia encara com serien els cap¨ªtols seg¨¹ents. Cada dia escrivia tres hores, que feien un cap¨ªtol, generalment de vint p¨¤gines. Es deixava endur pels seus personatges. Primer no tenien consist¨¨ncia, nom¨¦s un nom (els buscava a les guies telef¨°niques), una adre?a (recorria tots els mapes) i una professi¨® (mai escriptors o violinistes o fot¨°grafs), i de cop agafaven vida i era la vida mateixa del novel¡¤lista la que desapareixia. Entrava en una mena de tr¨¤nsit. Acabava xop, exhaust. Un dia la seva dona va voler calcular quant de pes perdia al dia. Vuit-cents grams. Com un esportista d¡¯elit.

Gr¨¤cies a la retina ultrasensible del comissari, tot el que semblava f¨¤cil i transparent pren relleu i consist¨¨ncia moral

Ara que la recuperada editorial Navona anuncia una nova tongada de simenons en catal¨¤, en traduccions d¡¯Emili Manzano, els simenonians poden estar euf¨°rics per la sort del primer t¨ªtol triat: Les vacances de Maigret.

Escrit a Tuscon, Arizona, l¡¯any 1947, on viu amb tota la seva gran fam¨ªlia en un enorme ranxo, s¡¯ha convertit un milionari. Potser per aix¨°, per allunyar-se de la llum i la pols del desert (i dels mirallets dels d¨°lars), aquesta novel¡¤la ¨¦s estrictament local, ombr¨ªvola i resclosida. Tot passa a les Sables d¡¯Olonne, petit dest¨ª tur¨ªstic on es barregen les seves gents i col¨°nies d¡¯estiuejants. Els Maigret estan de vacances, per¨° el primer dia la dona del comissari ha hagut de ser ingressada per una operaci¨®. Maigret t¨¦ tot el temps del m¨®n per fer el que m¨¦s li agrada: passejar i observar la gent, anar a mirar com juguen a cartes, descriure les petites monges de la cl¨ªnica i aixecar-ne acta socio?l¨°gica, enmig d¡¯un viacrucis de vasets de calvados i de copes de pouilly. El mort apareix al primer cap¨ªtol. I, des del segon, el lector ja veu qui en ser¨¤ l¡¯assass¨ª. Per¨°, com sempre, l¡¯habilitat de Simenon ¨¦s enganxar el lector i arrossegar-lo fins al final per anar estirant, ben racio?nalment, tots els fils possibles del que no ¨¦s una investigaci¨® polic¨ªaca (recordem que est¨¤ de vacances), sin¨® m¨¦s aviat una deducci¨® intu?titiva (els horaris, els h¨¤bits quotidians, la manera de vestir¡­). Maigret va notant, for?a molest, com la seva fama s¡¯ha escampat entre els habitants, cosa que fa que alguns l¡¯evitin i d¡¯altres, en canvi, se li acostin per explicar-li tot el que saben.El m¨¨tode Maigret no sol fallar: mirar als ulls de la gent, observar com es manifesten els sentiments, desentrellar els accents i les maneres de parlar. Gr¨¤cies a la retina ultrasensible del comissari, tot el que en un principi semblava f¨¤cil i transparent pren relleu, gruix i consist¨¨ncia moral. El llibre es llegeix en dues hores, i deixa durant uns dies un regust d¡¯humitat atl¨¤ntica, salabror marina i sordidesa provinciana.