M¡¯he oblidat de com cridar els gols

L¡¯ofici m¡¯ha matat la passi¨® pel futbol.

La setmana passada, l¡¯Eurocopa em va portar a con¨¨ixer l¡¯estadi del Brighton. Jugava Anglaterra contra Espanya, per¨° aix¨° tant se val. Quan vaig arribar al meu pupitre vaig fer una foto del camp i l¡¯hi vaig enviar al meu nebot. Tenim aquest costum, matar la dist¨¤ncia amb el futbol. ¡°T¡¯agrada?¡±, em va preguntar. ¡°?s nou¡±, li vaig respondre. Als estadis moderns els veig com els t¨ªpics balls de TikTok: em semblen tots igual. O pitjor, com les ostentoses ciutats del golf P¨¨rsic. S¨®n impactants i segur que n¡¯hi ha que fins i tot les troben maques. Per mi, fotoc¨°pies.

Em va captivar, en canvi, el decr¨¨pit San Paolo (N¨¤pols) i els seus raconets on sents que pots reproduir els passos de Maradona en el documental d¡¯Asif Kapadia; encara estic al¡¤lucinant amb la S¨¹dtrib¨¹ne, la grada sud de l¡¯estadi del Borussia Dortmund que no t¨¦ res a envejar a la m¨ªtica Bombonera (Boca); el dia a dia no em fa petit el gegant Camp Nou; i trobo m¨¤gica la combinaci¨® entre vell i nou d¡¯Anfield (Liverpool) i Old Trafford (United).

Vaig tancar la conversa amb el meu nebot, vaig guardar el m¨°bil, i vaig intentar visualitzar l¡¯Anglaterra-Espanya. Es veu que devia fer cara d¡¯amo?nat (us juro que no ho estava) perqu¨¨ una periodista anglesa em va preguntar: ¡°Are you nervous?¡±. ¡°No, soc argent¨ª. Tant me fa¡±, li vaig respondre. La minixerrada, per¨°, em va fer certa gr¨¤cia. Uns minuts abans, a la sala de treball de l¡¯estadi, n¡¯havia tingut una altra, for?a m¨¦s extensa, amb el company angl¨¨s, corresponsal de The Guardian a Madrid, Sid Lowe. A ell li havien fet la mateixa pregunta en una r¨¤dio espanyola abans del Liverpool-Vila-real en l¡¯¨²ltima Champions. ¡°Est¨¤s nervi¨®s?¡±, li van dir.

El problema, per al Sid, va ser que ell participava en la tert¨²lia com a periodista i no com a aficionat del Liverpool. Vam coincidir que tant a l¡¯Argentina com a Anglaterra nom¨¦s s¡¯accepta el patriotisme period¨ªstic amb les seleccions i ens vam indignar (una mica) amb la institucionalitzaci¨® del periodisme de bandera. La conversa va acabar com acaben sempre les nostres converses. ¡°Per qu¨¨ ets del Liverpool si ets londinenc?¡±, li vaig preguntar. Ell em va respondre amb el mateix entusiasme de la primera vegada. ¡°El meu germ¨¤ gran, aficionat del Queens Park Rangers, no volia que segu¨ªs els seus passos i em va convidar a escollir un altre equip que dugu¨¦s el vermell a la samarreta¡±. Bona decisi¨®, Sid.

Vaig recordar el meu germ¨¤ Mart¨ªn. Una tarda, quan jo devia tenir sis o set anys, em vaig presentar a casa amb la ferma intenci¨® d¡¯abandonar el mandat familiar. ¡°Ja no soc m¨¦s seguidor del Racing, ara soc del River¡±, vaig etzibar. No havia acabat la frase quan em va caure el primer cop. Li vaig protestar a la mare. La seva resposta va ser menys violenta, per¨° igual de dura: ¡°T¡¯ho mereixes per venut¡±. Una mica pel boc gros i sense cap llibre a la m¨¤ vaig entendre Eduardo Galeano: ¡°Durant la vida, un home pot canviar de dona, de partit pol¨ªtic o de religi¨®, per¨° no pot canviar d¡¯equip de futbol¡±.

Quan vaig arribar a l¡¯hotel a Brighton em vaig esfor?ar a fer reflotar el meu primer record futbol¨ªstic. No ¨¦s en un camp, tampoc ¨¦s un jugador: ¨¦s una pila de paper de diaris. A la mateixa casa (la de la meva ¨¤via) on la superstici¨® deia que calia mirar els partits de Maradona a M¨¨xic 86, el meu tiet va arribar amb una colla de diaris vells perqu¨¨ els meus germans i jo els transform¨¦ssim en petits quadradets, que finalment entre els nostres i els d¡¯altres milers de nens-adults, es convertirien en un dels m¨¤xims rituals del folklore argent¨ª: paperets i paperets al vent quan el teu equip salta al camp. Sempre calia arribar ben aviat a l¡¯estadi. No ens pod¨ªem perdre la sortida de l¡¯equip: una festa de bengales, globus, serpentines i can?ons. I, per descomptat, paperets i paperets. En definitiva, la festa de la il¡¤lusi¨®, la m¨¦s innocent de les emocions. Ja arribaria l¡¯amargura del resultat.

M¡¯esfor?ava llavors per aprendre les can?ons. Aquests mateixos c¨¤ntics que anys m¨¦s tard em van fer transitar per una etapa de desenc¨ªs amb el futbol. ¡°Vamos a matar a todos los bosteros [els aficionats del Boca]¡±, ¡°Nosotros nos la bancamos sin fierros [nosaltres resistim sense armes]¡±, repetia en el m¨¦s cl¨¤ssic adoctrinament de ser un aficionat de l¡¯afici¨®. Jo no tenia pensat matar ning¨² i no havia tocat una pistola en la meva vida. Llavors, vaig deixar d¡¯anar al camp.

El desenc¨ªs no va durar gaire. Van apar¨¨ixer els meus nebots i tot va tornar a comen?ar: s¨ª o s¨ª s¡¯ha de ser del Racing, pr¨¨vies a casa de l¡¯¨¤via (ara, la meva mare), paperets, can?ons i analitzar i analitzar el futbol durant el trajecte en cotxe.

Per¨° vaig venir a viure a Espanya. I tot es va esfumar. O, encara pitjor, es va convertir en record. El periodisme m¡¯ha acostat i m¡¯ha allunyat del futbol. Ja no s¨¦ quant de temps fa que no crido un gol. Aquests gols que et deixen af¨°nic despr¨¦s de buscar el primer paio que aparegui per abra?ar-lo.

Per descomptat, no vaig celebrar cap dels gols de la vict¨°ria d¡¯Anglaterra contra Espanya a Brighton. Tot i aix¨°, em vaig adonar que l¡¯ofici, de moment, no ha arrasat amb tot. Vaig passar-ho b¨¦ quan Sweet Caroline, de Neil Diamond, es va sonar amb les veus de les prop de 30.000 persones que hi havia a les grades. Aquesta comuni¨® tan improvisada com precisa entre aficionats i jugadores per entonar ¡°Good times never seemed so good¡± em va despertar el meu antic jo. Vaig tornar a treure el m¨°bil, aquest cop per enviar-li a la meva dona la celebraci¨® de les angleses.

Amb Espanya fora de l¡¯Euro, em vaig deslliurar d¡¯anar a la final de Wembley. El gran temple del futbol mundial s¡¯ha convertit en un estadi modern i impersonal. Un fetitxe del negoci on tard o d¡¯hora apareixer¨¤ Shakira cantant a la mitja part. Piqu¨¦ ja no ser¨¤ a les grades. I la meva passi¨® per aquest futbol tampoc.