Mireu on soc

Aquest estiu m¡¯he dedicat a mirar les fotografies que la gent penjava tot estant de vacances i quins comentaris, si n¡¯hi havia, les acompanyaven. Jo no he fet gaires vacances, per¨° crec que el meu voyeurisme venia m¨¦s de la curiositat que no pas de l¡¯enveja. En qualsevol cas, he comprovat que la urg¨¨ncia d¡¯ensenyar on som i qu¨¨ fem ¡ªdiguem-ne la necessitat¡ª, durant la parada estiuenca pren una volada interessant.

Fa tres quarts de segle que el turisme de masses transforma algunes accions ordin¨¤ries (menjar, passejar, distreure la mainada, estimar, nedar, badar i llegir) en una mena d¡¯arcans de l¡¯experi¨¨ncia. Quan som lluny de casa, la intensitas d¡¯una posta de sol puja de to ¡ªel sol es pon cada dia¡ª: el cel sembla m¨¦s vermell. Un peix a la brasa, els peus sucats a la llongada, boscos i ciutats resplendents, tot es revesteix de sublimitat.

La fotografia amb un llibre obert damunt les cuixes (que bronzejades semblen fr¨¤nkfurts) i el mar borr¨®s al fons ¨¦s molt habitual

Tenint en compte que agafar avions i llogar habitacions d¡¯hotel val diners, que els restaurants i els aparcaments no s¨®n de franc, em pregunto si no penjarem aquestes fotografies per dir de segona m¨¤ que ens ho podem permetre. Per¨° no penso en l¡¯arrog¨¤ncia del milionari, ans em refereixo a la necessitat de proclamar que no som uns desgraciats del tot. No ¨¦s cap secret que la tipologia de les vacances parla de nosaltres.

Passant al tipus d¡¯imatges, he detectat tend¨¨ncies. La fotografia amb un llibre obert damunt les cuixes (que bronzejades semblen fr¨¤nkfurts) i el mar borr¨®s al fons ¨¦s molt habitual. En abund¨¤ncia, competeix amb primers plans de menjar que gaireb¨¦ mai en transmeten la sucul¨¨ncia ¡ªper aix¨° els fot¨°grafs professionals sempre el falsegen amb potingues¡ª. I despr¨¦s, esclar, hi ha les instant¨¤nies d¡¯indrets bonics o simplement potables, normalment amb comentaris laudatoris, alegres, de vegades xarons.

Els comentaris transpiren felicitat. No nom¨¦s us ensenyo on soc i qu¨¨ faig, sin¨® que de passada us dir¨¦ com em sento ¡ªi no tinc perm¨ªs per confessar que no m¡¯hi trobo b¨¦¡ª. Si la gent diu la veritat, per¨°, fa content de saber que durant l¡¯estiu la majoria es relaxa, retroba la fam¨ªlia, s¡¯ordena el sistema nervi¨®s, es culturalitza, dorm b¨¦, celebra l¡¯amistat i fins i tot perd els papers. ?s evident que m¨¦s valdria un equilibri, fer-ho tot plegat m¨¦s sovint, per¨° les vacances s¨®n un concentrat de la bonior.

Finalment, hi ha les fotografies m¨¦s delicades de totes. D¡¯una banda, he mirat els retrats de grup o dels uns als altres, que sempre s¨®n entranyables, i, de l¡¯altra, els autoretrats. La torrentada de selfies empantanega les xarxes socials cada dia i durant les vacances explota. He vist ganyotes de tota mena, el somriure a la vora d¡¯un espadat amb una m¨¤ garfida al pi i l¡¯altra aixecant el m¨°bil (un prodigi), els ulls cremant a contrallum, posats i acrob¨¤cies, l¡¯autoretrat ¨¦s el certificat major del mireu on soc i qu¨¨ faig. I m¡¯han fascinat els que s¡¯immortalitzen amb el tel¨¨fon, amb la c¨¤mera subaqu¨¤tica i amb el drone, com si patissin perqu¨¨ no els cregu¨¦ssim, que s¨®n all¨ª fent coses.