La trag¨¨dia de la Gis¨¨le: viure i morir al carrer

La Gis¨¨le va ser not¨ªcia el dia que va morir. No en va transcendir el nom, ni detalls de la seva vida, per¨° quan el 27 de mar? es va trobar una dona indocumentada morta al port de Barcelona, el succ¨¦s va acaparar tota l¡¯atenci¨®. Un inter¨¨s sobtat que probablement no va tenir en vida per part de les desenes de persones que li van passar pel costat sense mirar-la, o sense veure-la. Feia un any, com a m¨ªnim, que vivia al carrer, al parc del Mirador de Montju?c. Es va su?cidar als 42 anys, llan?ant-se pel pont de Porta d¡¯Europa. Solit¨¤ria, vivia condicionada per un trastorn mental sever i la doble victimitzaci¨® de ser una dona sensesostre.

¡°Vam haver de picar pedra per guanyar-nos-en la confian?a¡±, explica V¨ªctor S¨¢ez, de 33 anys, educador social de l¡¯equip de carrer del programa d¡¯acollida de la fundaci¨® Arrels, que assisteix persones sense llar. ¡°Gran part de l¡¯activitat del seu dia a dia era a la via p¨²blica. Tenim const¨¤ncia que dormia al carrer, encara que de vegades dorm¨ªs a cobert¡±, explica S¨¢ez, que va tenir-hi tracte durant l¡¯any abans de morir. Va aconseguir que acud¨ªs al local d¡¯Arrels, al carrer Riereta de Barcelona. ¡°Era un gran canvi passar de veure-la dues vegades al mes, a vincular-la al centre obert, on podia anar a agafar roba, dutxar-se, passar la tarda¡­¡±. All¨¤ va ampliar el seu cercle i el seu seguiment.

Moltes persones que viuen al carrer conviuen amb problemes de salut mental. L¡¯¨²ltima enquesta d¡¯Arrels detalla que el 18% dels entrevistats (289) manifesten patir trastorns mentals. En el cas de la Gis¨¨le, fins i tot suposava ingressos involuntaris en centres de salut. Estades breus, i despr¨¦s sortia, o s¡¯escapava. ¡°A vegades desapareixia¡±, explica S¨¢ez. Per aix¨°, quan dos dies abans de morir va dir que passaria un temps fora, no van sospitar res. S¨¢ez i els altres companys d¡¯Arrels van trigar a assabentar-se que la Gis¨¨le havia mort. ¡°Un usuari ens ho va explicar, ho vam saber per la mateixa comunitat¡±, explica.

Les primeres passes de la Gis¨¨le a Espanya daten de 2008. A poc a poc, la seva relaci¨® amb les institucions s¡¯intensifica. La Gis¨¨le ¨¦s v¨ªctima de viol¨¨ncia masclista continuada, expliquen fonts policials. Viu en diferents punts de Catalunya. La seva pres¨¨ncia al carrer tamb¨¦ creix, i en paral¡¤lel les identificacions policials. Almenys des de mitjan 2020, viu a Barcelona, que ¨¦s quan l¡¯equip d¡¯Arrels la detecta al parc del Mirador. ¡°Amb prud¨¨ncia, a poc a poc fas el pas d¡¯acostar-t¡¯hi. Primer ens salud¨¤vem, fins que un dia em va demanar un euro. Com que estava recollint algunes coses, li vaig llan?ar l¡¯ham del centre obert d¡¯Arrels, por si volia agafar roba o alguna altra cosa¡±. I a partir d¡¯aquell moment la relaci¨® es va anar afermant, sense que la Gis¨¨le compart¨ªs gaires detalls de la seva vida. ¡°Una relaci¨® de vincle i confian?a no sempre passa per tenir informaci¨® de la persona¡±, apunta S¨¢ez. De vegades parlava d¡¯uns ¡°amics¡±, per¨° Arrels sospita que tenia una xarxa personal ¡°feble¡±.

Havien topat amb un cas d¡¯¡°alta complexitat¡±: dona, al carrer, amb problemes severs de salut mental i d¡¯addicci¨®. Amb un ¡°treball en xarxa¡± amb l¡¯Ajuntament de Barcelona i els psiquiatres que la tractaven, van intentar ajudar-la. ¡°Era una dona immigrada i indocumentada, possiblement amb algun grau de discapacitat, a la qual s¡¯havien de garantir els drets¡±, analitza en V¨ªctor en relaci¨® amb els problemes afegits que es van anar trobant. L¡¯obsessionava obtenir el passaport, i van intentar gestionar-ho amb una educadora social municipal.

¡°Ens vam acostar a ella fins on ens va deixar, sense traspassar les l¨ªnies que ens va marcar¡±, indica S¨¢ez, que explica de forma pedag¨°gica en qu¨¨ consisteix la seva feina al carrer amb persones sense llar. Se n¡¯hauria pogut evitar la mort? Aquest final tr¨¤gic? ¡°La cronificaci¨® de viure al carrer ja ¨¦s tr¨¤gica¡±, adverteix S¨¢ez, que, malgrat aix¨°, admet que no t¨¦ una resposta per a la pregunta. ¡°Se l¡¯havia de protegir, hi vam ser, per¨° encara que hi intervingu¨¦ssim, la cr¨ªtica ¨¦s necess¨¤ria¡±, diu. Reclama una millora sociosanit¨¤ria, m¨¦s ¡°espais de seguretat¡±, m¨¦s feminitzats, i que siguin de ¡°baixa exig¨¨ncia¡±: ¡°Que la persona no s¡¯hagi d¡¯adaptar al recurs, sin¨® al rev¨¦s. Adequar-lo a la complexitat de la persona¡±. La Gis¨¨le acudia de tant en tant al Pis 0 d¡¯Arrels, un refugi nocturn per als qui no s¡¯adapten a altres opcions habitacionals m¨¦s exigents, amb m¨¦s requisits.

?s possible que la Gis¨¨le infongu¨¦s temor a algunes persones que la veien al carrer. Que result¨¦s estramb¨°tica: tapada en qualsevol ¨¨poca de l¡¯any, fent soliloquis en veu alta. Podria ser que alg¨² opt¨¦s per canviar de vorera abans de passar-hi pel costat. ¡°Per¨° que despr¨¦s ens avisi de la seva situaci¨®¡±, demana en V¨ªctor, incidint en la necessitat d¡¯un ¡°acostament de la comunitat¡± tamb¨¦ davant de casos com aquest. ¡°El col¡¤lectiu necessita una mirada de confian?a i lliure d¡¯estigmes¡±, reclama, perqu¨¨ no se sentin aliens a la societat de la qual formen part. ¡°Entendre la complexitat i la situaci¨® que viuen, que s¨®n supervivents de diverses viol¨¨ncies¡±.