Sim¨®n fa cine per inventar la mare i inventar-se

Zoe Cassavetes va ser la primera directora convidada per la marca de moda Miu Miu a dirigir un curt dins d¡¯una s¨¨rie titulada Women¡¯s Tales. Tamb¨¦ van ser-ho Hiam Abbass, Agn¨¨s Varda i Lucrecia Martel, entre d¡¯altres. Fa poc s¡¯ha penjat a internet amb ¨¨xit el curt n¨²mero 24 d¡¯aquesta s¨¨rie. L¡¯ha dirigit Carla Sim¨®n. Es diu Carta a mi madre para mi hijo. Un t¨ªtol que orbita clarament, com tamb¨¦ el seu curt Correspondencia, en el m¨®n d¡¯Estiu 1993 i l¡¯abs¨¨ncia de la mare.

Sim¨®n t¨¦ altres curts, per exemple els que va rodar quan estudiava cinema a Londres, dels quals la gent del cinema Zumzeig en va programar un tast. Hi ha, per exemple, Despu¨¦s tambi¨¦n (2018), per a la Coordinadora Estatal de VIH i Sida. Un exercici sobri, sense sermoneig, sobre el proc¨¦s d¡¯assimilar, pair, per part del noi protagonista, la not¨ªcia que ¨¦s positiu. Un film fet amb enorme prud¨¨ncia narrativa, fugint de cl¨ªmaxs previsibles, sobre aprendre a conviure amb la malaltia i saber comunicar-ho, particularment a la gent que estimes.

Correspondencia ¨¦s un di¨¤leg audiovisual entre Sim¨®n i la cineasta xilena Dominga Sotomayor a la manera que ja havien fet altres cineastes com V¨ªctor Erice i Abbas Kiarostami. A Correspondencia s¨®n quatre ep¨ªstoles audiovisuals, dos per part de cadascuna, al voltant de la fam¨ªlia, la maternitat, el cinema... Sim¨®n no estalvia textos escrits. En aquestes frases que envia a Sotomayor, explica que la seva mare biol¨°gica li va donar la gen¨¨tica i la mare adoptiva, l¡¯educaci¨®, per¨° que no sap ben b¨¦ qu¨¨ porta de cadascuna, i escriu: ¡°Quiz¨¢s cuando tenga mis propios hijos podr¨¦ diferenciar qu¨¦ es gen¨¦tica y qu¨¦ es educaci¨®n¡±.

Carta a mi madre para mi hijo segueix aquesta reflexi¨® i cerca en un entorn ple d¡¯ecos del passat. Hi ha moments particularment emotius, quan la mare biol¨°gica (interpretada per ?ngela Molina), sense dir paraula, serveix un te a la seva filla gestant. Un conte amb final feli?. Tamb¨¦ hi ha escenes indesxifrables, intransitives, que, imagines, formen part d¡¯un ¨¤lbum mental. I ¨¦s l¨°gic que ho siguin, perqu¨¨ la mare, una mare que va morir de sida quan Sim¨®n era nena, ¨¦s encara un gran misteri per a la cineasta, que manifesta al film que creu que fa cinema per ¡°poder inventar-la i inventar-me¡±. Aquest seria el motiu central d¡¯aquesta pe?a misteriosa, bella, tot i que no exempta d¡¯algun error. El m¨¦s obvi ¨¦s quan Sim¨®n es filma a ella mateixa nua i embarassada com va fer la seva mare quan la portava a la panxa. Les fotos originals es veuen fuga?ment a Correspondencia i amb m¨¦s detall en aquest curt. Sim¨®n pixela els pits i els genitals de les fotos maternes i tamb¨¦ la recreaci¨® que ella en fa. Millor que no les hagu¨¦s mostrat. Es pot entendre, per respecte a la difunta, que ho faci en el cas de la mare, que no pot opinar, per¨° en les seves trasllada un estrany avergonyiment que els espectadors contemporanis poden no entendre, particularment despr¨¦s de la necess¨¤ria reivindicaci¨® que ha fet l¡¯actriu Emma Thompson amb el seu primer nu cinematogr¨¤fic i proclamant el dret que tenen les dones, de qualsevol edat, de mirar-se al mirall, de no tenir vergonya del cos no can¨°nic i mostrar-lo amb plenitud.

Al film, es veu Carla Sim¨®n, amb el fill en bra?os, enviant una forta abra?ada a la mare sobre la qual ha inventat un conte per poder-l¡¯hi explicar al Manel. La textura de s¨²per-8 refor?a la idea de mem¨°ria, indagaci¨® d¡¯un passat.

Miu Miu li va encarregar el curt quan Sim¨®n estava enfeinada en la promoci¨® d¡¯Alcarr¨¤s al festival de M¨¤laga i ja havia guanyat al festival de Berl¨ªn. A Correspondencia, Sotomayor es pregunta si es pot fer cine, se suposa que bon cine, i tenir fills. Sim¨®n ja t¨¦ la resposta a aquest dubte, dif¨ªcil d¡¯entendre. ?s possible.