La hist¨°ria no escrita del ¡®punk¡¯ valenci¨¤

No cal dir que el punk va ser, fa m¨¦s de trenta anys, la m¨¦s gran sacsejada que mai havia patit la hist¨°ria de la nostra m¨²sica popular. Fins al punt que, ara mateix, encara hi ha veus que somien amb un nou sisme de dimensions semblants (com que ara el grunge fa vint anys) com a ¨²nica manera que l¡¯escena pop rock recupere el seu esperit contestatari davant del seu previsible i potser adotzenat statu quo. La bibliografia anglosaxona sempre ha tingut cronistes i te¨°rics d¡¯excepci¨® per a documentar-lo, plomes brillants i amb criteri com Legs McNeill, Jon Savage, Greil Marcus o fins i tot el pol¨¨mic Stewart Home, autor d¡¯un recent llibre que q¨¹estiona moltes idees comunament acceptades sobre aquella granellada sense parang¨®.

Ja sabem que a Espanya, les coses s¨®n ben diferents, per¨° darrerament, especialment des de l¡¯¨¤mbit catal¨¤, s¡¯ha recuperat l¡¯inter¨¦s per documentar l¡¯escena local de l¡¯¨¨poca, en aquest cas la barcelonina, amb l¡¯eixida al mercat, gaireb¨¦ simult¨¤nia, de tres llibres (Que pagui Pujol. Una cr¨®nica ¡¯punk¡¯ de la Barcelona de los 80; Odio obedecer i Harto de todo. Historia oral del ¡¯punk¡¯ en la ciudad de Barcelona). Tots tres radiografien la seua escena, per¨° nom¨¦s ens cal a nosaltres, com a valencians, esperar que en l¡¯¨¤mbit estatal (deixant a banda volums que puguen seguir-lo de passada) s¡¯editen reculls que no passen per alt el que es va coure a les nostres terres des del final dels 70 i durant bona part de la d¨¨cada dels 80. Perqu¨¨, no cal dir-ho, de punk, tamb¨¦ n¡¯hi va haver a les nostres contrades. El punk tamb¨¦ va arrelar a Val¨¨ncia, Castell¨® i Alacant.

Menyspreu de l'escena valenciana

Fins fa poc, el llibre Hasta el final: 20 a?os de ¡¯punk¡¯ en Espa?a, del 2002, era l¡¯¨²nic que tocava conjuntament l¡¯escena estatal. Per¨° podr¨ªem dir, emprant termes suaus, que menyspreava l¡¯escena valenciana en comparaci¨® amb l¡¯espai dedicat a altres capitals molt m¨¦s petites. Ara mateix, un nou llibre torna a recapitular, tot i que des d¡¯una perspectiva molt m¨¦s ¨¤mplia, una bona llista de bandes punk de la pen¨ªnsula i Am¨¨rica Llatina: el Diccionario de ¡¯punk¡¯ y ¡¯hardcore¡¯ de Espa?a y Latinoam¨¦rica, volum col¡¤lectiu publicat fa poc per Zona de Obras/Fundaci¨®n Autor, incorpora centenars de fitxes biogr¨¤fiques des d¡¯un pressup¨°sit, com a m¨ªnim, curi¨®s: considerant els peruans Los Saicos, hist¨°rica banda dels seixanta, com a llavor per a la formaci¨® de centenars de grups a ambd¨®s costats de l¡¯Atl¨¤ntic. I, tracta, com no podia ser d¡¯una altra manera, una relaci¨® de m¨¦s d¡¯una desena de bandes valencianes, entre les quals hi ha Interterror, Animal Cannibal, Anti-Playax, Desguace, Las Rodilleras, Seguridad Social, Venereans o Mu?ecas Putas (de Val¨¨ncia), Shock Treatment o Malos Vicios (de Castell¨®) i Mani¨¢tica o Disidencia (d¡¯Alacant). Tots detallats en breus biografies art¨ªstiques.

La selecci¨®, pel que fa als nostres grups, duta a terme pels periodistes Kike Turr¨®n i Kike Babas, ¨¦s tremendament capritxosa: remarca alguns noms sense pes hist¨°ric i n¡¯obvia uns altres (com ara La Resistencia o La Morgue), i no recalca prou la feina que segells com el castellonenc No Tomorrow han irradiat a la resta de l¡¯Estat. A m¨¦s, sempre ¨¦s un problema marcar els l¨ªmits d¡¯un treball d¡¯aquestes caracter¨ªstiques, perqu¨¨ el punk est¨¦n els seus tentacles fins a g¨¨neres com el rock urb¨¤, ska punk o el post punken totes les accepcions, i aix¨°, com ¨¦s el cas, implica que grups tan divergents com Decibelios, At The Drive In, Corn Flakes, Derribos Arias, Gabinete Caligari o Ska-P siguen agrupats en el mateix llibre, i uns altres que, no difereixen massa, en queden exclosos. Posar portes al camp sempre comporta els seus riscos.

La selecci¨®, pel que fa als nostres grups, ¨¦s molt capritxosa

Aix¨ª que podem dir que la historia del nostre punk encara no t¨¦ qui l¡¯escriga. Almenys no amb l¡¯amplitud o el rigor que seria desitjable. El veter¨¤ periodista local Eduardo Guillot, de fet, ¨¦s plenament conscient d¡¯aquesta car¨¨ncia. I per aix¨° fa ja uns quants mesos que treballa en un film documental, titulat Miles de muchachos, encara en fase de producci¨®, que tracta una escena que ell va con¨¦ixer de primera m¨¤, i amb la qual poder mostrar que a Val¨¨ncia, com a Barcelona o Madrid, tamb¨¦ vam tenir les nostres fites seminals, els nostres La Banda Trapera del R¨ªo o els nostres Kaka de Luxe: ¡°Hagu¨¦rem de bregar amb m¨¦s dificultats per a enregistrar discos, per¨° es pot dir que potser Doble Zero haurien estat, salvant dist¨¤ncies, la Trapera valenciana. A m¨¦s que, en aquells moments, An¨¢lisis de Orina, Juguetes de Precisi¨®n o Guerrilla Sub ja esmolaven instruments, tot i no que no en queda cap const¨¤ncia gravada. Kaka de Luxe podien ser punk per actitud, per¨° no pel que fa al so¡±. Les raons, con sempre, cal buscar-les en ¡°una ind¨²stria discogr¨¤fica gaireb¨¦ inexistent¡±, i potser tamb¨¦ en el fet que ¡°la ciutat va despuntar com a estendard del so tecnificat, i va relegar el punk a la marginalitat¡±.

En resum, i anant al gra, la pregunta clau, que a m¨¦s justificaria el tractament individualitzat de l¡¯eclosi¨® punk valenciana, ¨¦s si es pot parlar d¡¯un g¨¨nere que, pel que fa a la nostra Comunitat, tinguera trets propis. Guillot opina que s¨ª, que "amb l¡¯excepci¨® d¡¯Euskadi, els trets de les bandes punk eren semblants als de tot l¡¯Estat", per¨° el valenci¨¤ tamb¨¦ va tenir "peculiaritats pr¨°pies", com ara una "est¨¨tica deutora no nom¨¦s dels Pistols, sin¨® tamb¨¦ de The Damned o els 999, particularment influents ac¨ª", aix¨ª com "evolucions interessants com la d¡¯Interterror, que va ampliar el seu ventall d¡¯influ¨¨ncies fins a les bandes sonores de Morricone o el rockabilly, a l¡¯estil de The Clash" o, d¡¯altra banda, desmarcatges del component reivindicatiu inicial com el dels Seguridad Social, "que apostaren per un discurs eixerit i amb sentit de l¡¯humor, sense cap comprom¨ªs ideol¨°gic."