El Carnaval posa el retrovisor

Som a les darreries del segle XVI. Un viatger turc relata, de tornada a la cort de Constantinoble, les aventures viscudes per Europa. ¡°Vaig veure un fet meravell¨®s a la ciutat de Barcelona. Que [al llarg de] vuit dies [els habitants] havien caminat com folls sense seny, que, de fet, pensava que havien embogit, i que un dia despr¨¦s, van anar a les esgl¨¦sies i els havien posat cendra al front i havien tornat en si¡±.

?Aquest testimoni el va citar el 1583 el religi¨®s andal¨²s Diego P¨¦rez de Valdivia, professor de Sagrada Escriptura a la Universitat de Barcelona, durant una homilia a la catedral de Santa Maria del Mar. Amb el discurs, que porta per t¨ªtol Lecci¨®n de las m¨¢scaras, en la cual se tracta si es pecado mortal, o no, el enmascararse, el sacerdot pret¨¦n adre?ar el ramat d¡¯ovelles que es desencamina durant el Carnestoltes: ¡°no parlo aqu¨ª de m¨¤scares en general sin¨® de les de Barcelona, on en aquesta mat¨¨ria no hi ha terme, ni ra¨®, ni concert: sin¨® que quan a qualsevol li ve de gust, i com, i quan vol, s¡¯emmascara, i comencen gaireb¨¦ per Nadal, i van creixent com un mal: i, al final, ja no ¨¦s Barcelona, sin¨® Babil¨°nia¡±.

?s un dels documents que ha investigat l¡¯historiador Albert Garc¨ªa Espuche per documentar una part de Festes i celebracions Barcelona 1700 (Ajuntament de Barcelona, 2010), un llibre que examina els arxius i la correspond¨¨ncia privada de l¡¯¨¨poca per fer aflorar l¡¯ambient festiu, replet de llums, m¨¤scares i balls ¡ªi per molts desconegut¡ª que es vivia a la ciutat ara fa cinc segles. ¡°Els carnavals barcelonins durant el XVI i el XVII van ser famosos a tot Europa¡±, apunta Espuche, que justifica el seu postulat amb cr¨°niques de viatgers de l¡¯¨¨poca i les refer¨¨ncies a les festes en la literatura del Segle d¡¯Or, com a El pintor de su deshonra, de Pedro Calder¨®n de Barca. A aquest esplendor ¨¦s el que justament enguany el Consistori s¡¯ha proposat de fer-hi al¡¤lusi¨®: la festa que comen?a avui i que acabar¨¤ dimecres posa el retrovisor amb la intenci¨® de recuperar el costat m¨¦s tradicional del Carnestoltes, i es desplega fins all¨¤ on la Hist¨°ria ho permet fent un especial ¨¨mfasi al segle XIX.

Tot i que ara l¡¯atenci¨® recau sobretot en les festes que es fan a localitats com Sitges, Palam¨®s o Platja d¡¯Aro, el cert ¨¦s que la mare d¡¯aquestes celebracions s¨®n les festes del Born. ¡°A Barcelona el Carnestoltes s¡¯estenia m¨¦s enll¨¤ de la vig¨ªlia de la Quaresma. A la pr¨¤ctica, s¡¯enlla?ava amb les festes de desembre¡±, explica Espuche. L¡¯historiador, al costat de Xavier Cordom¨ª, expert en cultura popular, s¡¯han encarregat d¡¯assessorar el govern de Xavier Trias en la recuperaci¨® del passat del Carnaval. Anar-se¡¯n de festa no era un fet ins¨°lit a la capital catalana de 1700. De fet, un de cada dos dies era festiu si tenim en compte que a les festes decretades per l¡¯Esgl¨¦sia se¡¯ls agrega un rosari de celebracions civils espont¨¤nies en honor als esdeveniments de la Casa Reial, com eren naixements, nomenaments, millores en la salut de Sa Majestat...

El Carnestoltes barcelon¨ª responia l¨°gicament a la tr¨ªada d¡¯excessos, subversi¨® de l¡¯ordre establert i cr¨ªtica al poder. Aquest ¨²ltim punt, fa ressaltar Espuche, marcava la festa a la ciutat. Els voltants del Palau del Virrei, l¡¯actual Pla del Palau, allotjaven el clos, un dels epicentres de la festa. Era aqu¨ª, pel fet que era de fusta i on el poble es podia asseure pagant un sou, on tenien lloc diversos actes festius, com els balls de m¨¤scares.

Per all¨¤ tamb¨¦ passaven les desfilades ¡°reials¡±, par¨°dies de les visites que els Reis feien a Barcelona, un leitmotiv de la celebraci¨® anterior a la Quaresma. La idea que arribava un monarca de terres llunyanes, amb el seu seguici, amenitzat amb m¨²sica i torxes era part fonamental del relat carnavalesc. El rei Carnestoltes ¡ªque aquest any encarna el pallasso barcelon¨ª Tortell Poltrona, vestit de nou rococ¨® per la dissenyadora Val¨¨ria Civil¡ª ¨¦s el predecessor d¡¯altres personatges com el rei Belluga, que les fonts hist¨°riques descriuen com a portador d¡¯un gran barret ple de molinets de paper, o la reina de Catay.

¡°Els carnavals de Barcelona van ser famosos a tot Europa durant el XVI i el XVII¡±

Aix¨ª, la festa s¡¯estructurava com una visita. Al rei nouvingut el saludaven delegacions d¡¯¡°altres nacions¡± i es feia una gran desfilada. El de 1633, per exemple, va comen?ar a la Universitat i va baixar per la Rambla. Un altre dels punts claus de les festes eren el carrer Ample, la pla?a de San Francesc o la pla?a central de la ciutat, l¡¯actual passeig del Born. El 1647, segons narra el cronista de l¡¯¨¨poca Miquel Parets, aquest passeig es va convertir en un gran bosc artificial amb ¡°pins i altres branques¡±, que seria l¡¯escenari d¡¯un espectacle de ca?a. Hi corrien conills i un senglar. Parets, per¨°, critica que ¡°la multitud de gent¡± no feia gaire agradable l¡¯espectacle.

El 1647 l¡¯actual passeig del Born es va convertir en un gran bosc artificial

Segons Espuche, ¡°els temes del Carnaval canviaven any rere any, per¨° les desfilades amb carros i m¨²sica eren una constant¡±. Un altre factor b¨¤sic era la llum. ¡°La festa era convertir la nit en dia, una cosa que ara ens semblaria normal¡±, afegeix l¡¯historiador. Per aconseguir-ho, els ve?ns col¡¤laboraven posant torxes a les cases i finestres.

La m¨²sica era un altre element fonamental i, de fet, encara tenim testimoni d¡¯algunes de les can?ons que es cantaven durant el Carnaval. Algunes de les lletres les recull el cronista Rafael Nogu¨¦s als seus relats de les festes: ¡°?s el m¨®n cosa de boigs / moss¨¨n Belluga / pus que si no pot fer m¨¦s / visca qui puga¡±. Un altre dels cants feia: ¡°Pus que Carnestoltas / desterra als trists / viscan els alegres / muyran els podrits¡±. La llista d¡¯intruments que acompanyaven era important: gaites, arpes, lla¨¹ts, trompetes, panderos moriscos, clavic¨¨mbals...

?s dif¨ªcil saber quines disfresses es feien servir a l¡¯¨¨poca, encara que les fonts parlen d¡¯un ampli ventall de possibilitats. Algunes pistes es poden trobar al gravat de les festes dels argenters, de Francesc Via (1677) i que il¡¤lustra aquest article. ?ssos, patges, soldats, personatges d¡¯El Quijote de la Mancha... El 1677, recorda un altre cronista, una comparsa de l¡¯Amazones protagonitzada pels ve?ns dels Encants va ser la sensaci¨®. Precisament les comparses vingudes d¡¯altres barris, com el Raval, Santa Caterina i Sant Pere s¨®n una mostra que no era una festa centralitzada, sin¨® que a l¡¯extraradi de la ciutat tamb¨¦ era ben viva.

Els estudiants i els aprenents dels gremis com els argenters eren els que m¨¦s enrenou solien fer i participaven activament en les celebracions. Garc¨ªa Espuche recorda un passatge en el qual les autoritats religioses de la ciutat demanaven de prohibir que els joves es disfressessin amb robes exclusives del clericat.

Per¨°, a l¡¯hora de voler figurar ser una altra persona, el m¨¦s est¨¨s era l¡¯¨²s de m¨¤scares. ¡°Es venien una infinitat de m¨¤scares de cera pintada, amb preus molt assequibles, de sis sous les d¡¯home i set les de dona¡±, explica l¡¯historiador. El mercat era tan important que consten processos judicials per compet¨¨ncia deslleial. Festes i celebracions... recull un cas de 1703, en qu¨¨ el Col¡¤legi de Pintors porta a l¡¯Audi¨¨ncia Reial una causa contra el perxer Joan Alabau, que havia vulnerat ¡°els drets del Col¡¤legi en la fabricaci¨® i venda de les caretes¡±.

La m¨¤scara, evidentment, donava pas als excessos i al relaxament que propiciava l¡¯anonimat. ¡°Si l¡¯emmascarat sabia alguna cosa de l¡¯altre emmascarat, encara que fos al davant li ho deia, fet que causava baralles, amb morts i tamb¨¦ d¡¯altres maneres es feien afronts a D¨¦u¡±, deia un predicador de l¡¯¨¨poca, les paraules del qual s¨®n recollides per l¡¯historiador Mart¨ªn Gelaberto Vilagran. Els clergues de l¡¯¨¨poca asseguraven que els balls d¡¯emmascarats provocaven embarassos no desitjats i abandonament de nens. Diego P¨¦rez de Valdivia escrivia: ¡°Has notat per molts anys d¡¯experi¨¨ncia, que comptant des d¡¯aquells dies de Carnestoltes el temps que ha passat, s¡¯escau que arriben una multitud d¡¯infants a l¡¯hospital. Per la qual cosa es corregeix la dissortada dissoluci¨® de les m¨¤scares, ja que en resulten molts parts ocults¡±.

No ¨¦s estrany, per tant, els diversos intents per part de l¡¯Esgl¨¦sia d¡¯aturar la festa a la capital catalana. Els historiadors no es posen d¡¯acord amb una data de prohibici¨®. Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) la intensitat de les festes va disminuir. En la postguerra, segons Garc¨ªa Espuche, Joan d¡¯?ustria va optar per retornar l¡¯ambient festiu en lloc de ser opressiu en aquest sentit.

Per¨°, el 20 de desembre de 1679 el rei Carles II, mitjan?ant un reial decret, prohibeix el Carnaval, instat per les autoritats religioses i locals. El text diu que ¡°no solo se prohiban totalmente las m¨¢scaras y disfraces, sino que tambi¨¦n quiten los bailes as¨ª de d¨ªa como de noche en la Ciudad y en lo restante del Principado¡±. Garc¨ªa Espuche explica que l¡¯esperit festiu es va tornar llavors un assumpte de l¡¯¨¤mbit privat, de portes endins tant entre els rics com entre les classes m¨¦s humils. La prohibici¨® cauria gr¨¤cies a la intersecci¨® de la duquessa de Medina Sid¨°nia, el 1693. La festa no s¡¯havia acabat.