Del Majestic al president ¡®Andreu¡¯ Mas

?Jo no em retiro. M¡¯enretiro¡±. Amb aquesta frase Jordi Pujol, expresident de la Generalitat, il¡¤lustrava la fi de la seva traject¨°ria pol¨ªtica. Pujol, amb corda encara per estona, tancar¨¤ la setmana que ve una altra porta amb la publicaci¨® del tercer i ¨²ltim volum de les seves mem¨°ries. El dia 23 es publicar¨¤ Mem¨°ries: de la bonan?a a un repte nou. 1993-2006 (Proa), l¡¯obra que recull les viv¨¨ncies de Pujol des de la seva col¡¤laboraci¨® amb el Govern del PSOE (1993) i del PP (1996) fins al final de la seva etapa com a president i l¡¯elecci¨® d¡¯Artur Mas.

El pacte del Majestic, l¡¯acord que el 1996 va servir perqu¨¨ Converg¨¨ncia i Uni¨® coron¨¦s a Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar com a president del Govern, centra bona part de l¡¯inter¨¨s del llibre. ?s una de les decisions m¨¦s controvertides de la traject¨°ria de Pujol, un pacte que encara cueja a CiU. L¡¯expresident s¡¯hi refereix amb detall i, com acostuma, amb farcides an¨¨cdotes. Segons explica, ell era molt reticent al pacte, ja que el PP s¡¯havia mostrat molt bel¡¤ligerant a Catalunya. Obvia citar que el partit, amb Alejo Vidal-Quadras al capdavant, havia facilitat la seva investidura el 1995. Omissions a part, va ser Felipe Gonz¨¢lez, despr¨¦s de perdre les eleccions, qui li va recomanar un pacte amb Aznar. La primera reuni¨® amb el l¨ªder del PP es va produir en secret. El pacte es va signar, amb massa pompa pel gust de Pujol, a l¡¯hotel Majestic. L¡¯expresident fa una valoraci¨® molt positiva de l¡¯acord, encara que ¨¦s conscient que, si va reeixir, era nom¨¦s perqu¨¨ les circumst¨¤ncies obligaven el PP.

Se¡¯n va adonar a la segona legislatura d¡¯Aznar, quan governava amb majoria absoluta. Aleshores, el president va demanar a Pujol que entr¨¦s al Govern. En una altra reuni¨® secreta, en un lloc tan remot que Pujol va haver d¡¯arribar en helic¨°pter, Aznar va oferir a CiU ministeris ¡°importants¡±. Pujol va rebutjar, ja que sospitava que el que volia el PP era ¡°conquerir Catalunya¡±: quedar-se part del seu electorat gr¨¤cies a aquest pacte estable. Pujol defensa amb vehem¨¨ncia que ¡°el partit de govern de Catalunya ha d¡¯entendre¡¯s amb el partit de govern a Espanya¡±.

El seu desgast presidencial el tracta amb amabilitat. Fins i tot justifica, en part, el transvasament de l¡¯Ebre, que tants maldecaps electorals li va provocar. El cap¨ªtol de la successi¨® el tanca r¨¤pid: si no va ser Josep Antoni Duran i Lleida el seu successor va ser perqu¨¨ era d¡¯Uni¨®, partit pel qual t¨¦ certs recels. L¡¯escollit va ser Artur Mas, lloat amb profusitat, encara que al principi Pujol no se¡¯n sabia ni el nom. ¡°Els primers temps de tractar-lo li deia, per error, Andreu Mas¡±, recorda. Dedica l¡¯ep¨ªleg a fer cinc c¨¨ntims del tripartit i a cedir el testimoni a Mas: ¡°Un aut¨¨ntic l¨ªder que de deb¨° acaba d¡¯esborrar la meva figura com a pol¨ªtic¡±, apunta, simbolitzant la successi¨®. Pujol conclou: ¡°Ara podria dir que he arribat al final del trajecte¡±.