¡®Faules Barbal¡¯

Maria Barbal (Tremp, 1949) va iniciar la seva narrativa amb Pedra de tartera (1985), on evoca un m¨®n rural ja esva?t, a la que seguirien Mel i metzines (1990) i C¨¤mfora (1992). Un peculiar cam¨ª costumista que llavors tamb¨¦ va comen?ar Jes¨²s Moncada amb l¡¯espectacular Cam¨ª de sirga (1988). Ambd¨®s autors, en tal recreaci¨® d¡¯aquelles formes de vida extingides, presenten un estil semblant en l¡¯¨²s d¡¯un llenguatge prec¨ªs i sobri, que es concentra en la descripci¨® d¡¯accions, personatges i objectes, destil¡¤lant un deix de malenconia per all¨° absent. Estil que tamb¨¦ trobem en els contes que l¡¯autora ha anat recollint. Ara, reunint una s¨¨rie de relats ja publicats en la major part a Bari (1998), presenta Cada dia penso en tu, conjunt de relats al voltant del peculiar vincle entre humans i animals de companyia.

En els vuit contes, l¡¯autora mostra la seva acostumada atenci¨® per les coses senzilles que embolcallen la vida quotidiana. En alguns es poden trobar deliciosos passatges, com en el primer, Coses que fan que cada dia pensi en tu, el dol d¡¯una persona que ha perdut el seu gat i troba en diversos objectes un record de l¡¯animal. L¡¯escrutini d¡¯aquesta abs¨¨ncia, a trav¨¦s de les coses per on ja no deambula l¡¯animal, revela la capacitat d¡¯aquest discurs: ¡°Espero el teu salt fel¨ª a la cadira del rebedor, per¨° obro la porta al silenci dels objectes¡± (p¨¤g. 22). Un altre relat ple de pot¨¨ncia emotiva ¨¦s Lliure, on es presenta una cadernera engabiada que, gr¨¤cies al contacte amb una altra cadernera solta, pot anar sortint de la g¨¤bia fins a esdevenir lliure.

En conjunt, els contes s¨®n un compendi d¡¯observaci¨® calmada sobre el dia a dia hum¨¤, per on es creuen uns animals que s¨®n m¨¦s que una mera companyia. En alguns casos, per¨°, una opci¨® tan cl¨¤ssica com la de fer protagonitzar la ficci¨® a un animal pot oferir problemes, especialment quan s¨®n les mateixes b¨¨sties les que parlen. ?s el cas de Duc, on ¨¦s un gos qui explica la relaci¨® amb el seu amo o a Violeta, on una tortuga d¨®na testimoni de la seva sort com a animal dom¨¨stic. Sovint no ¨¦s f¨¤cil creure¡¯ls. Potser com passa ara amb les faules del grec Isop, si no s¡¯entenen com un joc en qu¨¨ el paper dels animals ¨¦s una simple m¨¤scara, que ens permet copsar amb dist¨¤ncia una actitud humana.En aquests casos del gos i la tortuga ¨¦s f¨¤cil pensar all¨° que deia Joan Fuster sobre el costum de l¡¯home d¡¯escriure faules sobre animals, enteses com a part de l¡¯explotaci¨® a qu¨¨ els sotmeten: ¡°No sols s¡¯aprofita materialment de les m¨¦s o menys resignades b¨¨sties, sin¨® que, afegint mofa a la befa, les fa v¨ªctimes d¡¯una manipulaci¨® ret¨°rica¡±.

En tot cas, aquest feix de contes no desf¨¤ l¡¯enyoran?a per aquells altres tan assolits que Barbal va oferir a La mort de Teresa (1986), sobre el seu univers del Pallars, o fins i tot els que va reunir a Ulleres de sol (1994). Encara m¨¦s quan en el panorama del conte en catal¨¤ han aparegut conjunts tan suggestius com els Contes russos (2009) de Francesc Ser¨¦s o les Plantes d¡¯interior (2011) de Borja Baguny¨¤.