Periodisme dins de la b¨¨stia

El laboratori ¨¨tic m¨¦s sinistre del franquisme es troba a la zona incerta, m¨°bil i t¨¨rbola, de la b¨¨stia: les relacions entre el poder i la premsa. Els desitjos privats i l¡¯evid¨¨ncia del control pol¨ªtic, l¡¯evoluci¨® ¨ªntima i l¡¯exercici de la professi¨® han donat de si un munt d¡¯equ¨ªvocs prodigi¨®s, per¨° tamb¨¦ han prestat algunes de les eines m¨¦s ¨²tils per comprendre la trag¨¨dia de la informaci¨® sota una dictadura. Ning¨² va seguir sent igual el 1939 ni el 1959 ni el 1969: Trist¨¢n La Rosa tampoc. I Trist¨¢n La Rosa, un estilo de periodismo es proposa a les seves primeres 150 planes oferir les dades i els testimonis epistolars i orals (sobretot d¡¯Antonio Franco i de Manuel Campo Vidal) per entendre la perip¨¨cia d¡¯aquest periodista tamb¨¦ m¨¦s enll¨¤ de 1969, ¨¦s a dir, quan es fa c¨¤rrec de la direcci¨® de Diario de Barcelona, quan agafa per uns mesos l¡¯ag¨°nic final de Tele/eXpr¨¦s el 1980 i quan ocupa diversos c¨¤rrecs a la televisi¨® p¨²blica.

La part m¨¦s apassionant ¨¦s naturalment la m¨¦s fosca; m¨¦s que l¡¯assaig de transformaci¨® del Diario de Barcelona pels volts de 1976-1977: l¡¯empresa propiet¨¤ria l¡¯havia posat al cap d¡¯un diari ple de rojos psuqueros en la confian?a que control¨¦s les coses, quan de fet va acabar passant m¨¦s aviat el contrari. Per¨° ja no ¨¦s aquesta l¡¯etapa heroica de Trist¨¢n La Rosa: ¨¦s nom¨¦s l¡¯episodi que clou amb amargor la traject¨°ria d¡¯un periodista inusualment culte i prou independent dins de la maquin¨¤ria de premsa de la dictadura. La seva (auto)candidatura per dirigir La Vanguardia en substituci¨® de Luis de Galinsoga va ser el frac¨¤s m¨¦s gran de la seva vida, i tampoc va aconseguir ser al capdavant del diari una mica m¨¦s tard. I malgrat aix¨°, potser la desconfian?a final de Fraga Iribarne, l¡¯enemistat de Carlos Sent¨ªs i el trencament amb Horacio S¨¢enz Guerrero van acabar donant-li l¡¯empenta suficient per fer un cam¨ª imprevist: havia estat un bon corresponsal a Londres des de 1955 (i entre 1963-1965, conseller de l¡¯ambaixada una mica a desgrat) i ho seria a Par¨ªs deu anys m¨¦s des del 1967.

A l¡¯¨¤mbit privat, l¡¯evoluci¨® semblava veritablement escandalosa. En els temps del Contuberni de Munic, quan els participants van haver d¡¯exiliar-se des del juny de 1962, Trist¨¢n La Rosa es posa a la disposici¨® d¡¯un d¡¯ells, com pot llegir-se en una carta privada del llavors socialdem¨°crata Dionisio Ridruejo: ¡°Tambi¨¦n telefone¨® y se present¨® seguidamente en Par¨ªs Trist¨¢n: ven¨ªa a ponerse incondicionalmente a mi disposici¨®n. Decidido, si me parec¨ªa bien, a abandonar p¨²blica y escandalosamente La Vanguardia y declararse exiliado beligerante. Le contuve. Qued¨® en trabajar para nosotros. Muy requetebi¨¦n¡±. I a l¡¯¨¤mbit p¨²blic, com a corresponsal, la coher¨¨ncia comen?ava a lligar-se de veritat, sobretot amb les cr¨°niques de maig i juny de 1968 (les segones 150 planes del llibre s¨®n una valuosa antologia de textos). A La Vanguardia va poder llegir-se que el balan? dels fets del 68 ser¨¤ dif¨ªcil de fer perqu¨¨ el govern ha com¨¨s nombrosos errors i en favor dels estudiants calia dir que ¡°no han pedido para ellos ninguna ventaja material¡±, com s¨ª que han fet altres estaments socials aprofitant l¡¯enrenou, i els estudiants s¡¯han mogut ¡°por unos ideales superiores, a veces m¨¢s en nobleza que en practicidad¡± amb la finalitat de ¡°cambiar las estructuras de una sociedad cuyas imperfecciones¡± ha denunciat fins i tot Joan XXIII.

I quan d¨®na not¨ªcia del rebombori que hi ha a Londres per l¡¯autoritzaci¨® per publicar L¡¯amant de Lady Chatterley, el final de la cr¨°nica publicada a Destino el 1960 apunta que malgrat la lentitud de tortuga dels canvis a Anglaterra, ¨¦s una societat que ¡°no permanece como otras inamovible y ensimismada¡±. En canvi, la va espifiar quan Grimau va ser executat el 1963: o b¨¦ perqu¨¨ p¨²blicament li va faltar la valentia que havia exposat en privat a Ridruejo (que s¨ª que va escriure una de les den¨²ncies m¨¦s potents i raonades contra l¡¯execuci¨® del comunista) o b¨¦ perqu¨¨ l¡¯habitual anticomunisme delirant del medi li va enterbolir la ment. D¡¯aquesta mena de dades i contradiccions no n¡¯hi ha massa a l¡¯estudi, per¨° tampoc ¨¦s el que s¡¯ha de demanar a la primera aproximaci¨® detallada a la perip¨¨cia complicada d¡¯un periodista de la complicada hist¨°ria de La Vanguardia.