Els ¡®treballadors¡¯ de Pujols

Tothom parla de Francesc Pujols. Abans. I ara. Els fil¨°legs, els primers. Pompeu Fabra obre la boca: ¡°Pujols t¨¦ una intel¡¤lig¨¨ncia privilegiada i singular, tant, que de vegades la seva capacitat de pensar el porta a sobrepassar la mesura. El seu talent, com l¡¯art barroc i com abans s¡¯havia dit de la natura, odia el buit. Aix¨° pot arribar a fer por, per¨° tamb¨¦ a encisar i a produir una mena de frisan?a metaf¨ªsica¡±. De la filologia sideral al realisme brut: ¡°?s una del¨ªcia d¡¯home, amb una mem¨°ria prodigiosa, c¨ªnic i ben educat alhora¡±, poetitzar¨¤ Carles Riba. ¡°Es podr¨¤ estar o no d¡¯acord amb les seves idees per¨° cal convenir que res del que fa, pensa o diu ¨¦s vulgar¡±, resumeix Antoni Rovira i Virgili. I la doble bola de vidre surrealista, tot de Salvador Dal¨ª: ¡°Pujols ¨¦s l¡¯arquetipus de catal¨¤, avui encarnat per mi gr¨¤cies a Gala¡±, ¡°el fil¨°sof del futur¡±. Josep Maria de Sagarra: ¡°?s el celler espiritual¡±.

?S¨ª, d¡¯aquesta cava en beuran diverses generacions. La teca i el mam pujolsi¨¤ el tastaran Maragall, Rusi?ol, Gaud¨ª, D¡¯Ors... La llista ¨¦s inacabable. La influ¨¨ncia que exerceix el personatge i l¡¯obra damunt escriptors, poetes, artistes, periodistes, pol¨ªtics... ¨¦s, com Pujols, enorme i est¨¤ a l¡¯aire. ¡°Com s¡¯explicaren la poesia i el teatre de Josep M. de Sagarra sense la permeabilitzaci¨® de Pujols?¡±, es pregunta Josep Pla. I Sagarra, ho reconeix de bat a bat: ¡°Aquest home aut¨¨nticament descomunal, que tant havia d¡¯influir-me ¡ªa mi i a tots els de la meva generaci¨®¡±. Per¨° com? Per Narc¨ªs Garolera, catedr¨¤tic de filologia catalana a la Universitat Pompeu Fabra i especialista en Sagarra, ¡°Pujols influeix perqu¨¨ els relativitza les coses, ir¨°nicament, i el m¨¦s important, l¡¯estil i l¡¯¨²s de la llengua. Pujols els va fer veure a tots que havien d¡¯escriure d¡¯una altra manera, per fer-se entendre i llegir¡±.

Garolera parla en plural. Qui m¨¦s hi ha? Un altre ¨¦s... Pla. Efectivament, diu el de Llofriu, ¡°¨¦s immensa la influ¨¨ncia de Pujols sobre la meva generaci¨®¡±. De qu¨¨ estem parlant? ¡°Pujols sabia moltes coses. Tenia el toc del pa¨ªs i de la gent. Al seu costat, no hi perd¨¦rem pas el temps. Era un roc de la terra, absolutament t¨ªpic, inconfusible, personal¨ªssim, indestructible. Ens proposava a m¨¦s una llibertat d¡¯observaci¨® omn¨ªmoda, una eliminaci¨® dels prejudicis, dels convencionalisme. La nostra generaci¨® ha estat una generaci¨® d¡¯homes lliures¡±, escriu el pare dels Homenots.

Pla queda absort, oi? Aix¨ª ho constata Xavier Pla, professor de literatura catalana de la Universitat de Girona i especialista en Pla: ¡°Se sent cada vegada m¨¦s interessat i fascinat per uns tipus de personatges m¨¦s aviat pintorescos, anticonvencionals, creadors que reivindiquen per sobre de tot la seva llibertat¡±. ?s el cas de l¡¯escultor Manolo Hugu¨¦ i de Pujols, quan escriu el manual d¡¯Hiparxiologia: ¡°Pla queda com eclipsat, es limita a fer d¡¯escriv¨¤, no acaba d¡¯entrar en el gran m¨®n de l¡¯an¨¨cdota de Pujols i sembla que s¡¯obligui a explicar les seves teories filos¨°fiques¡±. ?s el primer cop que Pla no ¨¦s Pla.

Voil¨¤! Pujols modela els dos grans escriptors catalans del XX per¨° el ¡°terrorista de l¡¯esperit i de l¡¯enginy¡± (Pla) tamb¨¦ va perpetrar El be negre, explosiu producte de la Catalunya republicana. El setmanari d¡¯humor que tenia aterrida la classe pol¨ªtica i intel¡¤lectual catalana. Per Josep Pla ¡°seria inconcebible sense la seva exist¨¨ncia¡±. Josep Maria Planes, el director, dir¨¤ de Pujols: ¡°vesteix, saluda es pentina d¡¯una fais¨® al¡¤lucinant¡± i Rossend Llates, un altre dels pares de la criatura, es rendeix: ¡°escrivia assaigs pol¨ªtics imaginatius i desconcertants, plens de llanternades de claror que quasi t¡¯encegaven, seguides immediatament de fosquedats tenebroses¡±. I es va fer fosc: si Pujols ¨¦s Catalunya, a imatge i semblan?a seva, i al rev¨¦s, la guerra i la dictadura provoquen un coitus interruptus pujolsi¨¤. Tot ¨¦s un caos i ja diu Pujols: ¡°la vida ¨¦s com un coit, una gran confusi¨® de cames¡±.

Per¨° si el naixent segle XX verbalitza Pujols, el XXI li posar¨¤ m¨²sica. El 2006, al festival Trobadors i Joglars arriba Una nit amb Francesc Pujols, per on passen: Sisa, Pau Riba & Muuu, Pascal Comelade, Roger Mas, Oriol Tramvia, el poeta Enric Casasses (que el 2004 ja va fer l¡¯ep¨ªleg de la reedici¨® de les poesies de Pujols) i la intervenci¨® virtual de Quimi Portet. Sisa canta a ¡°El savi de Martorell, la veu m¨¦s clara si vols consell, escolta el savi de Martorell, la soluci¨® per desfer el cabdell¡±. Pau Riba es despentina i mou els malucs i sona ¡°hiparxiologi del Rocanrol¡±. Quimi Portet salta al ball embogidament perqu¨¨ ¡°A Francesc Pujols volem cantar amb aquest pas-doble clar i catal¨¤, que tamb¨¦ canten els ¨¤ngels del cel que aquests de tontos no en tenen un p¨¨l. Al gran fil¨°sof, hereu de Llull, avui cantem encesos, la sang ens bull¡±. Roger Mas d¨®na tombs a la pista i ¡°Gira que gira el m¨®n m¨¦s sempre la veritat desperta del seu son, Francesc Pujols en surt del cau despr¨¦s d¡¯anys d¡¯ostracisme blau en un moment d¡¯inspiraci¨® donar un respir a la naci¨®¡±. I li ha donat respir a Roger Mas? ¡°D¡¯alguna manera, la influ¨¨ncia que hagi pogut exercir el pensament de Pujols en la meva obra deu ser una continuaci¨® de la influ¨¨ncia que hi han exercit abans Jaume Sisa o Pau Riba. Poder parlar de coses serioses, sense perdre l¡¯¨¤nim d¡¯una m¨ªnima transcend¨¨ncia, per¨° a la vegada amb sentit de l¡¯humor, amb una certa dist¨¤ncia de descregut¡±. Perqu¨¨ el saber costa, costa pujar a L¡¯escala de la vida (2011): obra musical basada en el sistema filos¨°fic de Pujols. Filla sonora de David Esterri (Lo Pardal Roquer) i de la Cobla Sant Jordi, l¡¯Escolania dels Blauets de Lluc, el Conjunt Badabadoc. Per qu¨¨? Per qu¨¨ els m¨²sics recuperen Pujols? Respon Eric Herrera, membre de Belda i Badabadoc: ¡°Sempre se l¡¯ha vist nom¨¦s a trav¨¦s de l¡¯an¨¨cdota histri¨°nica, per aix¨° sembla que els m¨²sics, com a bohemis, siguin els ¨²nics destinataris de la seva aur¨¨ola. Aix¨° en part ¨¦s cert, i tamb¨¦ ajuda que siguin m¨²sics molt populars a Catalunya qui l¡¯hagin reivindicat¡±.

Pujols ¨¦s un bufet lliure. Fins i tot serveix per lligar. Ara, al darrer disc d¡¯Els Amics de les Arts, l¡¯usen perqu¨¨ un catal¨¤ lligui amb una grega: ¡°Vaig provar d¡¯impressionar-la fent un google d¡¯amagat, Llull, Pujols, Ramon Sibiuda, cap dels tres li van sonar¡±. Al final, com Pujols, el catal¨¤ li ensenya la veritat a un after hours. A la veritable terra de la filosofia.