P¨²blica, malgastadora i de mal gust

L¡¯actuaci¨® dels creadors pl¨¤stics en l¡¯espai p¨²blic ¨¦s sovint tema de debat est¨¨tic. O de reflexi¨® sociocultural. I sobretot, en molts casos, de pol¨¨miques acalorades. El di¨¤leg feli? entre escultura i espai p¨²blic continua sent una assignatura pendent per als governs municipals. El recent exemple de la construcci¨® per part de l¡¯artista Ripoll¨¦s d¡¯una gran escultura monumental a l¡¯aeroport de Castell¨® amb el suport de la Diputaci¨® presidida per Carlos Fabra ha fet saltar les alarmes en els observatoris est¨¨tics com a exemple d¡¯intervenci¨® babil¨°nica i de gust dubt¨®s. I a m¨¦s, l¡¯¨²s de l¡¯erari p¨²blic en uns projectes determinats. Com assenyalava el soci¨°leg Gillo Dorfles, si hi ha un estil amb qu¨¨ s¡¯identifica el monument p¨²blic a la nostra ¨¨poca ¡ªal llarg del segle XX¡ª ¨¦s el kitsch. Per a l¡¯historiador del gust, el monument, en lloc d¡¯estar unit a una aut¨¨ntica convicci¨®, religiosa, patri¨°tica, m¨ªstica, "ha estat unit a l¡¯acostumat ersatz, i ha caigut una vegada m¨¦s en all¨° sentimental¡±. ¡°En la nostra ¨¨poca¡±, assenyala el catedr¨¤tic d¡¯est¨¨tica Roman de la Calle, ¡°s¡¯ha anat desenvolupant un decantament significatiu que ha condu?t a entendre l¡¯art com a reinterpretaci¨® o relectura de la seua pr¨°pia hist¨°ria i no tant com a mimesi fonamental de la realitat¡±. ?s en aquest context, a parer de Rom¨¢n de la Calle que ¡°s¡¯origina i s¡¯aferma la categoria del kitsch com a par¨°dia pretensiosa d¡¯all¨° ja existent, fruit del mal gust i c¨°pia inferior d¡¯opcions art¨ªstiques i d¡¯experi¨¨ncies est¨¨tiques preexistents¡±.

L'escultura p¨²blica

Nom¨¦s fent una ullada r¨¤pida per una bona part de l¡¯escultura que s¡¯ha produ?t en els nostres espais p¨²blics en les ¨²ltimes d¨¨cades, la mostra resultant ofereix dubtes seriosos de la seua qualitat est¨¨tica. A les acaballes del franquisme, l¡¯¨²ltim consistori municipal de la ciutat de Val¨¨ncia ornamentava la pla?a de la Mare de D¨¦u ¡ªdespr¨¦s de la reforma¡ª amb un conjunt escult¨°ric protagonitzat pel ¡°pare T¨²ria¡± i les ¡°verges-s¨¦quies¡± de la ciutat. El monument que pretenia rememorar la tradici¨® cl¨¤ssica de les grans fonts monumentals, des de l¡¯antiguitat fins a les fonts barroques, no deixava de produir un efecte final c¨°mic, si no grotesc. Una vegada m¨¦s, citant Dorfles, ¡°la urg¨¨ncia commemorativa produeix un efecte kitsch¡±.

Artefactes que no diuen res

Exemples m¨¦s recents i a l¡¯abric protector del consistori que presideix Rita Barber¨¢, ens han deixat mostres inequ¨ªvoques d¡¯aquest gust dubt¨®s a l¡¯hora d¡¯actuar en el paisatge urban¨ªstic de la ciutat. Figures d¡¯actors (monument a Antonio Ferrandis) banderillers (escultura de Manolo Montoliu), personatges hist¨°rics (Francesc de Vinatea), homenatges a la ¡°dona valenciana¡±, o a ¡°la pau i la conc¨°rdia¡± com el que ornamenta un cant¨® de la pla?a de la Reina en s¨®n exemples. En altres casos, per defugir el monument tradicional, l¡¯elecci¨® recau en all¨° ¡°modern¡± o d¡¯¡°avantguarda¡± mitjan?ant la utilitzaci¨® d¡¯un estil abstracte o simb¨°lic, que d¨®na com a resultat final un efecte kitsch m¨¦s acusat. ¡°Les ciutats¡±, diu l¡¯artista Carmen Calvo, ¡°estan plenes d¡¯artefactes que no diuen res. S¡¯ha d¡¯acudir als artistes perqu¨¨ donen solucions a problemes d¡¯espais, no omplir els espais amb peces sense sentit¡±.

En aquest mapa o guia escult¨°rica cal assenyalar com un factor potenciador d¡¯aquesta plasticitat equ¨ªvoca els dictats urban¨ªstics. Per al professor Roman de la Calle ¡°¨¦s aquesta funci¨® d¡¯ordenaci¨® urbana, a qu¨¨ tant es recorre amb rotondes, cru?lles d¡¯avingudes o accessos a zones residencials, on s¡¯acostuma a produir la resposta kitsch. Quasi sempre donen com a resultat models desmesurats, radicalment confosos en la seua comunicaci¨® est¨¨tica o reptant la hist¨°ria en la seua simbologia¡±. Per a Carmen Calvo, espai p¨²blic i intervenci¨® escult¨°rica no han de significar un divorci est¨¨tic. ¡°Escultors com Chillida, Oteiza han fet obres clares i pensades per al seu entorn amb un di¨¤leg ben estimulant amb la natura. Entre nosaltres tenim els exemples d¡¯un Andreu Alfaro o un Miquel Navarro, que han aconseguit reeixir en aquest tipus d¡¯intervencions. El mal gust, al cap i a la fi, rau en el projecte" diu Calvo.

Enfront d¡¯aquesta falta d¡¯equilibri amb el seu entorn o paisatge urb¨¤, hi ha per contra un altre tipus d¡¯intervenci¨®, assenyala Rom¨¢n de la Calle, ¡°m¨¦s discreta, que busca principalment la integraci¨® de les intervencions escult¨°riques en el mateix marc d¡¯habitabilitat humana dins del teixit de la ciutat. Es tracta de propiciar experi¨¨ncies est¨¨tiques de descobriment, de marcatge d¡¯espais emblem¨¤tics o de possibles acostaments art¨ªstics al ciutad¨¤, en l¡¯¨¤mbit de joc que la quotidianitat possibilita¡±.

¡°Ens trobem aix¨ª amb el desig de transformar l¡¯espai p¨²blic a trav¨¦s de la pres¨¨ncia d¡¯escultures a l¡¯aire lliure", comenta De la Calle. Per a Carmen Calvo, el panorama general no pot ser mes desolador i de poc inter¨¦s.¡°Hi ha una falta d¡¯¨¨tica professional¡± diu. I all¨° m¨¦s greu s¨®n els diners que es malgasten en espais p¨²blics que s¨®n morts. La responsabilitat de l¡¯ornament p¨²blic hauria de tornar a ser absolutament democr¨¤tica¡±.

Carmen Calvo: "Les ciutats

Per¨° posats a fer art-ficci¨® igual, molts dels monuments que avui ens semblen de gust dubt¨®s, en un futur s¨®n recuperats, ara com a obres pop, dins d¡¯aquest joc que sempre son les oscil¡¤lacions del gust. ¡°La hist¨°ria refugiada en el pas del temps exercita sobre totes les coses els seus poders i les seues influ¨¨ncies¡±, diu Rom¨¢n de la Calle. La mateixa evoluci¨® del concepte kitsch aix¨ª ens ho demostra. ¡°Des que la categoria kitsch fou integrada en la n¨°mina dels conceptes est¨¨tics generals, primerament a Europa, i despr¨¦s des d¡¯Am¨¨rica del Nord, sobretot a Calif¨°rnia, moltes manifestacions kitsch amb els seus excessos, par¨°dies, pseudolectures, s¡¯han integrat en la mateixa hist¨°ria de l¡¯art¡± indica De la Calle. Aix¨ª, potser que la fastuosa escultura de l¡¯aeroport de Castell¨® i altres exemples frustrats, d¡¯ac¨ª a unes d¨¨cades es vegen amb la mateixa complaen?a que avui veiem obres com Disneylandia o els hotels de Las Vegas. O potser com apunta el professor Rom¨¢n de la Calle amb un punt d¡¯humor, caldria ¡°la fixaci¨® d una llei de data de caducitat per a escultures p¨²bliques i que, passat un temps, la deixara en una jubilaci¨® feli?, en una alternativa vall de Josafat visitable, com a lli?¨® educativa, per a residents i turistes atrets per la hist¨°ria viva de la nostra vida quotidiana¡±.