Escruiximents refinats

A vegades, hom es veu atret obscurament per la crueltat. Afortunadament, els novel¡¤listes aconsegueixen assedegar ¡ªen part¡ª aquesta set. Sebasti¨¤ Alzamora (Llucmajor, 1972) ho fa passejant el lector per una girola d¡¯imatges rotundes, sovint plenes d¡¯afilat erotisme o de sofisticada viol¨¨ncia. Aix¨ª fa en les seves novel¡¤les, des de L¡¯extinci¨® (1999) fins a Miracle a Llucmajor (2010), a trav¨¦s d¡¯una veu de gran factura, on sempre hi sorpr¨¨n la nuesa crua i directa del seu discurs, que obre el mel¨® de gaireb¨¦ tots els tab¨²s i tracta d¡¯acaronar el lector amb un delicat brutalisme.

?Amb Crims de sang, que ha rebut el premi Sant Jordi 2011, segueix a la recerca d¡¯aquest escruiximent refinat, emprant materials de la novel¡¤la g¨°tica (la m¨¦s versada en aix¨°). N¡¯escull els seus t¨°pics m¨¦s c¨¨lebres: el vampir (com ho ¨¦s un dels protagonistes), el monstre Frankenstein (tot i que en forma d¡¯andr¨°mina equina) i la preceptiva donzella desemparada davant el tir¨¤ (en la pell d¡¯una nov¨ªcia atemorida per un bisbe).

Tamb¨¦ empra Alzamora elements de la novel¡¤la detectivesca en la figura del comissari i el jutge que han de resoldre l¡¯assassinat vamp¨ªric d¡¯un capell¨¤ i un nen. I, ja ficats, no s¡¯est¨¤ d¡¯adoptar el posat de la novel¡¤la hist¨°rica, amb aquell escenari que no podia faltar...: la Barcelona de la Guerra civil (format: repressi¨® anticlerical).

En un primer pla, el c¨°ctel funciona gr¨¤cies al fet que la lectura va compassant-se a trav¨¦s de cinc fils narratius, que mostren un pelatge verbal ben particular en cadascun. El discurs sap captivar el lector, fent-lo passar per uns personatges i escenes ben dispars i sempre des d¡¯un llenguatge d¡¯enorme imaginaci¨® descriptiva i amb un peculiar dring po¨¨tic. Aix¨ª aconsegueix el dens i lent dir del vampir (¡°Sovint, quan la set m¡¯arriba, penso en l¡¯Esperit Sant¡±, p¨¤gina 13) o la precisa exploraci¨® del sofriment de la nov¨ªcia o el capbussament en els malsons del comissari...

En canvi, en un pla m¨¦s profund, podem trobar elements que dilueixin aquest gaudi primer: els t¨°pics amb qu¨¨ juga, que potser sonen massa, ja que de vampirs n¡¯hi torna a haver per totes bandes a la narrativa, i no cal dir d¡¯aix¨° altre de buscar qualsevol tema i entaforar-lo en el decorat de la guerra civil espanyola. En aquest dif¨ªcil encaix, per exemple, la recreaci¨® d¡¯un personatge hist¨°ric com ¨¦s el de Manuel Escorza (cap de l¡¯espionatge de la CNT), sembla esdevenir la caricatura maniquea del tir¨¤ m¨¦s absolut. Aix¨° mateix passa al final, quan la novel¡¤la deixa fer-se cre?ble en l¡¯¨²ltima escabetxina, en abandonar-se definitivament a un embriac decadentista. En aquesta escena no acaben de casar l¡¯¨²s d¡¯un fet hist¨°ric com la massacre de maristes, amb una vertadera escena de western entre el capitost Escorza i el comissari, acabada d¡¯adobar amb una aparici¨® quasi celestial (un exacte deus ex machina), que resol la situaci¨® amb sobredosis d¡¯artifici. I tot aix¨° rematat, encara, amb una sorpresa final a les darreres l¨ªnies, quan es revela la identitat del vampir.

Excresc¨¨ncies a part, la novel¡¤la segueix l¡¯alt voltatge d¡¯altres narracions de l¡¯autor, com Sara i Jeremies (2001) o Nit de l¡¯¨¤nima (2007), amb una veu ja molt afermada, que continua aquell desacatament adolescent, que tant caracteritza els novel¡¤listes de la seva generaci¨® com poden representar Francesc Ser¨¦s, Ramon Erra o H¨¦ctor Bofill. Ara, de nou, aconsegueix aix¨° tan senzill per¨° tan dif¨ªcil d¡¯obtenir, com ¨¦s sonar b¨¦, deixar-se llegir, i perdurar en el pensament del lector.