Val¨¨ncia ¡®mon amour¡¯

La situaci¨® pol¨ªtica, social i cultural del Pa¨ªs Valenci¨¤ ¨¦s deplorable: corrupci¨® generalitzada en el poder, asf¨ªxia de la cultura en valenci¨¤, tutelatge dels mitjans de comunicaci¨®, neutralitzaci¨® de les opinions dissidents, censura sense vergonya, procediments dictatorials d¡¯una grolleria inimaginable, provincialisme eixorc sotm¨¨s a l¡¯¨°rbita de Madrid... En l¡¯¨¤mbit de les arts esc¨¨niques, la professi¨® es troba al caire de l¡¯abisme indu?t i, no cal dir-ho, la dramat¨²rgia en valenci¨¤ disposa d¡¯una visibilitat gaireb¨¦ nul¡¤la en la cartellera de la ciutat de Val¨¨ncia.

Paradoxalment, Que tinguem sort!, de Carles Alberola (Alzira, 1964), ¨¦s una mostra dels l¨ªmits de magror a qu¨¨ ha arribat el poqu¨ªssim teatre en valenci¨¤ que encara t¨¦ un m¨ªnim de pres¨¨ncia p¨²blica. El text podria considerar-se una barreja de com¨¨dia blanca, generacional, agredol?a, d¡¯actualitat, metateatral, woodyallenesca, autoreferencial: alberoliana. Una com¨¨dia per fer passar una estona al p¨²blic, sense atabalar-lo ni indigestar-lo ni poc ni gens.

Alberola hi tracta de les d¨¨ries de sempre (el sexe, l¡¯edat, l¡¯autoestima, la insatisfacci¨®, el su?cidi), vistes amb l¡¯humor i la candidesa incombustibles d¡¯un Peter Pan del llevant peninsular. Carles i Alfred, els personatges de Que tinguem sort!, s¨®n dos actors simp¨¤tics i francs que, complerts els 45 anys, arriben a la tremenda conclusi¨® que ja no s¨®n joves. Carles, obsessiu i catastrofista, no accepta el m¨®n que li ha tocat de viure, mentre que Alfred, molt m¨¦s realista, mira de trobar-ne els millors al¡¤licients.

Amb un embolcall de teatre dins del teatre, els dos actors mantenen unes converses intranscendents sobre el pas del temps, la degradaci¨® dels cossos, les relacions sentimentals, la mort... El to d¡¯amics de tota la vida, a ritme d¡¯esquetx, de gag o de can?¨® italiana, es combina amb fugides melodram¨¤tiques, m¨¦s ¨ªntimes, de serial de tele, i, per acabar-ho d¡¯adobar, amb els planys pel car¨¤cter ef¨ªmer de l¡¯ofici teatral i l¡¯agonia de l¡¯escena valenciana.

No hi falten tampoc refer¨¨ncies a l¡¯actualitat. Alberola fa dir al seu protagonista i alter ego: ¡°Val¨¨ncia ¨¦s un desastre¡±. M¨¦s endavant, en una mena d¡¯autoconfessi¨® de mala consci¨¨ncia, declara que aquesta mena de teatre nom¨¦s fa riure i despr¨¦s tot continua igual. O, encara, parodia els t¨°pics progagand¨ªstics m¨¦s insultants del PP local i, en el mon¨°leg final, imagina una ut¨°pica societat valenciana sense especulaci¨® immobili¨¤ria, ni corrupci¨®, ni fastos esportius, ni vetos a TV-3, ni llistes negres. Pirot¨¨cnia... per a mascletaes.

D¡¯una blancor inofensiva, d¡¯una inconsist¨¨ncia notable, la nova pe?a d¡¯Alberola contribueix a alimentar una dramat¨²rgia buida de contingut, autocomplaent, superficial i inn¨°cua. ?s l¡¯epifenomen dram¨¤tic d¡¯una Val¨¨ncia oficial que es torna cada vegada m¨¦s ¡°provinciana¡±, tal com diagnosticava Joan Fuster el 1962: m¨¦s inerta, despersonalitzada, ensopida. Sens dubte, els textos del Woody Allen de la comarca de la Ribera Alta s¨®n f¨¤cilment assimilables pels mafiosos del PP, que deuen tenir els espectacles simp¨¤tics d¡¯Albena, la companyia creada per Alberola, per una derivaci¨®, amb un cert pedigr¨ª, de la degradada cultura de la falla.