Assignatura obligat¨°ria

No es pot passar per aquest m¨®n i no veure The Jon Spencer Blues Explosion en directe. Ras i curt. Tractem d¡¯un omn¨ªvor. A l¡¯escenari i a l¡¯estudi, Jon Spencer s¡¯ha sabut reinventar i en el proc¨¦s s¡¯ha endut per endavant la m¨²sica americana tradicional de manera salvatge. Aquest cam¨ª creatiu neix amb Pussy Galore i encara mant¨¦ la seva for?a. Ja han passat vint anys des que va treure el seu primer disc d¡¯estudi, dues d¨¨cades despr¨¦s de carregar-se l¡¯escena indie-rock amb una revisitaci¨® genu?na del que suposa el rock-and-roll creant una legi¨® de seguidors del que es va establir un g¨¨nere nou: el blues-punk.

A part del seu talent Jon Spencer t¨¦ el m¨¨rit de ser el primer, l¡¯original. Energia i riffs de blues que va sacsejar les arrels del rock i que va crear escola, fins i tot imitadors que viuen d¡¯aix¨° encara avui. Cal reivindicar els Pussy Galore amb qui es va barallar amb els mateixos Rolling Stones i els m¨ªtics Stooges. Es m¨¦s, va tenir els nassos de torejar amb l¡¯eclosi¨® de l¡¯anomenat so industrial i all¨° que es digu¨¦ garage fuzz. Dit aix¨ª sembla poca cosa, per¨° no ho ¨¦s, no, ¨¦s un valent pioner.

Ja amb la Blues Explosion va assolir el seu paper en¨¨rgic en l¡¯escenari amb esperit rocker aut¨¨ntic: rebel¡¤li¨®, valentia i ferocitat. I aix¨° converteix la banda en un referent underground, aix¨° i la seva hist¨°ria. Prenguem un moment de la seva hist¨°ria per entendre aix¨°. El 1993 va apar¨¨ixer el tercer disc de la Jon Spencer Blues Explosion Extra Width, produ?t pel mateix Spencer i considerat per la cr¨ªtica m¨¦s imparcial com el millor treball d¡¯aquesta ic¨°nica banda. ?s en aquest ¨¤lbum que hi ha un trencament, una crisi de creixement que es diria en una escola de negocis. La Jon Spencer Blues Explosion comen?a a sonar com una banda de la d¨¨cada dels setanta ¡ªi tot el que aix¨° significa¡ª i una deriva que el porta a ser un rei de l¡¯escenari, hi ha qui el veu com Elvis Presley, per l¡¯actitud, per l¡¯ess¨¨ncia.

En aquell moment aquest Extra Width es pren com un monument a l¡¯energia, fins i tot un poc hist¨¨ric, per¨° en qualsevol cas suposa un sacseig m¨¦s que interessant al panorama del moment. Un altre moment tel¡¤l¨²ric va ser l¡¯aparici¨® del disc Acme (Matador, 1998) que per d¡¯altres ¨¦s el millor treball de la banda. Es tracta d¡¯una feina d¡¯estudi on el so b¨¤sic (dues guitarres i bateria) seguia sent el mateix, per¨° amb una metamorfosi que beu d¡¯elements de la m¨²sica electr¨°nica i del rap.

Amb aquesta motxilla d¡¯hist¨°ries, i m¨¦s, arriben a Barcelona, The Jon Spencer Blues Explosion, amb una gira sense disc nou. De fet, el darrer que hi ha publicat ¨¦s un conjunt de rareses anomenat Jukebox Explosion, del 2007. Per¨° en directe sempre sonen a nou, a fresc.