Musicologia i so

A la hist¨°ria de l¡¯est¨¨tica hi ha una llei no escrita que ve a dir que les arts s¨®n analitzables en la mesura que es trobin m¨¦s o menys lligades al llenguatge. Per no exagerar la q¨¹esti¨® diguem que les arts que estan forjades en el llenguatge mateix ¡ªla literatura, la filosofia, el discurs historiogr¨¤fic, etc¨¨tera¡ª admeten amb molta facilitat un discurs meta-literari que explica els secrets d¡¯una composici¨® i alhora afavoreix el goig est¨¨tic d¡¯aquesta mateixa obra: un bon assaig sobre la Divina Com¨¨dia, posem per cas ¡ªtext no precisament di¨¤fan¡ª, ens permet fruir amb m¨¦s excel¡¤l¨¨ncia de l¡¯obra del Dant i ensems assabentar-nos de moltes coses que, trobant-se com es troben en el text, podrien haver-nos passat desapercebudes: la cr¨ªtica liter¨¤ria, en aquest sentit, ho t¨¦ tot de guanyat si es compara amb la cr¨ªtica de la pintura o de l¡¯arquitectura, les quals s¡¯expressen amb llenguatges que no s¨®n, al capdavall, tal cosa, llevat que fem un ¨²s abusiu de la paraula llenguatge.

Amb la m¨²sica passa el pitjor que podria passar: el llenguatge de la m¨²sica pr¨°piament dit ¨¦s tan summament abstr¨²s i complex per a tot ¨¦sser mortal ¡ª¨¦sser mortal que, justament, escolta m¨²sica per transcendir d¡¯alguna manera la seva conting¨¨ncia¡ª, que els mel¨°mans, per tal de conservar el seu amor per les obres d¡¯Euterpe i de Pol¨ªmnia, solen prescindir de tota lectura musicol¨°gica. S¨®n enrevessades la notaci¨® musical, la ci¨¨ncia de la composici¨® i de l¡¯harmonia, per¨° encara ho ¨¦s m¨¦s, o sempre ho sembla, el corpus hermeticum que anomenem ¡°musicologia¡±. No hi ha dubte que els music¨°legs, ells mateixos, no pateixen gens, ans al contrari, quan llegeixen, per exemple, una an¨¤lisi exhaustiva de l¡¯opus 111 de Beethoven: fruit d¡¯aquest estudi frueixen d¡¯aspectes de la m¨²sica mateixa que un pur mel¨°man no entendr¨¤ mai, quedant-se, doncs, en certa manera, a les beceroles de tot el que hi pot haver de prodigi¨®s en una partitura.

Per¨° el fet ¨¦s que un amant de la m¨²sica es delecta, i ja en t¨¦ prou, amb l¡¯audici¨® de qualsevol pe?a musical del seu gust: per a aquest, acompanyar l¡¯audici¨® d¡¯una obra amb un assaig explicatiu musicol¨°gic suposa un destorb, un trencacaps, una abstracci¨® infructuosa. Com ja s¡¯ha dit, ¨¦s gran la dist¨¤ncia que hi ha entre la pintura, per exemple, i el discurs est¨¨tic que en parla; per¨° ¨¦s enorme, inabastable i abismal la dist¨¤ncia que hi ha entre tot el saber que amaguen la Tetralogia de Wagner o la simfonia n¨²m. 3 de Mahler, posem per cas, i el fet d¡¯escoltar les peces sense m¨¦s ni m¨¦s. Al cap i a la fi, potser resultar¨¤ que el veritable llenguatge de la m¨²sica resideix en el seu element sonor ¡ªaix¨ª mateix passava, abans de la impremta, amb la literatura¡ª, no pas en la notaci¨® o en els manuscrits gr¨¤cies als quals ens ha pervingut el fastu¨®s llegat de la m¨²sica cl¨¤ssica. Aquesta ¨¦s una terrible paradoxa: Theodor Adorno mai no ens far¨¤ m¨¦s joiosa l¡¯audici¨® d¡¯una pe?a d¡¯Alban Berg ¡ªThomas Mann, per contra, que de m¨²sica en sabia molt menys, estimula quan ens parla, a Doktor Faustus, el¡¤l¨ªpticament, de l¡¯¨²ltima sonata per a piano del de Bonn.

All¨° important del llibre de Carl Dahlhaus i Hans Heinrich Eggebrecht que s¡¯acaba de publicar (Qu¨¦ es la m¨²sica, Barcelona, Acantilado, 2012) ¨¦s que, despr¨¦s de donar totes les voltes possibles a la q¨¹esti¨® de la utilitat de la musicologia per al foment del goig de l¡¯audici¨® dels sons organitzats, els autors acaben insinuant que l¡¯aproximaci¨® intu?tiva, impressionista i ¡°inefable¡± del fenomen musical sigui tal vegada la m¨¦s efica? de les maneres per engrandir el cercle dels amants de la m¨²sica. I el problema mai no es resoldr¨¤, per molt que s¡¯hi acostin els dos autors citats: en el fons, la m¨²sica deixa sempre al rac¨® m¨¦s impracticable per al llec els secrets de la seva ars, o t¨¨cnica: en el lloc de la transpar¨¨ncia regna sempre el so, i ¨¦s ell el que meravella.