F¨²til

All¨° que cal agrair als dramaturgs que han pres el relleu als corrents anomenats formularis ¨¦s que s¡¯acostin a les problem¨¤tiques m¨¦s candents dels nostres dies. ?s lamentable, tanmateix, que ¡ªcom alguns dels textos dels seus predecessors¡ª ho facin amb una mirada tan fal¡¤laciosa, banalitzadora i pobra, sense cap mena d¡¯esperit cr¨ªtic, ni de voluntat transformadora.

Una bona mostra d¡¯aix¨° ¨¦s Car Wash (tren de rentat), de Marc Rosich (Barcelona, 1973), en qu¨¨ sembla que s¡¯intenti reflectir els efectes devastadors de la crisi econ¨°mica en les classes treballadores. En realitat, aquest tema tan greu nom¨¦s s¡¯aprofita com un pretext per bastir una hist¨°ria anodina, superficial, fr¨ªvola, d¡¯un menfotisme i un cinisme que fan tombar d¡¯esquena, sobretot si tenim en compte quina ¨¦s la situaci¨® pol¨ªtica i social d¡¯avui en dia.

En teoria, la pe?a de Rosich s¡¯inspira en la crisi provocada per la bombolla immobili¨¤ria i pel desmantellament del teixit industrial, i les conseq¨¹¨¨ncies nefastes que ha tingut en la societat catalana. D¡¯aquesta realitat, ben pu-nyent i complexa, Rosich n'extreu la vessant m¨¦s anecd¨°tica, m¨¦s n¨ªmia, m¨¦s inn¨°cua. El seu enfocament ¨¦s irritant, d¡¯una puerilitat esborronadora, d¡¯una flagrant impostura. Les diverses l¨ªnies de la trama s¨®n banals, plenes de t¨°pics, f¨²tils fins a extrems inquietants, per m¨¦s que es farceixin ¡ªamb pretensions de genialitat¡ª d¡¯un surrealisme tou, d¡¯una comicitat deplorable i d¡¯una intenci¨® pat¨¨tica d¡¯abordar tem¨¤tiques d¡¯actualitat. Liter¨¤riament, tampoc no s¡¯aguanta per enlloc.

Els personatges s¨®n tan plans com estereotipats i inversemblants. Ni els atorguen cap consist¨¨ncia la pretesa par¨°dia dels models de l¡¯emprenedoria empresarial, la publicitat enganyosa, el m¨¤rqueting agressiu o els esp¨¨cimens borderlines que retrata la pe?a. Ni, d¡¯altra banda, la cr¨ªtica ir¨°nica al sindicalisme anarquista o al progressisme anticapitalista que s¡¯hi fa no contribueix a aclarir qu¨¨ carai es proposa l¡¯autor amb les hist¨°ries ¡ªsense suc ni bruc¡ª que explica. Els espais de l¡¯acci¨® ¡ªen una terra de ning¨², si ¨¦s no ¨¦s beckettiana o postmoderna¡ª acaben essent tamb¨¦ de cart¨® pedra. El joc temporal i l¡¯enlla? de les trames resulten un pur exercici d¡¯estil. No hi ha profunditat d¡¯an¨¤lisi, ni pluralitat de perspectives: ¨¦s d¡¯una buidor ideol¨°gica alarmant.

Car Wash exemplifica el tipus de dramat¨²rgia pseudoprogressista que campa pels escenaris catalans i que, fins i tot, participa en projectes internacionals, fet que no deixa de ser preocupant. Darrere d¡¯aquest embolcall d¡¯insofrible ¡°bon rollo¡± i d'ideologia gasificada, promoguda institucionalment, s¡¯hi vehicula una s¨¨rie de tics retr¨°grads, que, sota formes en aparen?a trencadores i de la rialleta f¨¤cil, no fan res m¨¦s que reafirmar l¡¯status quo i laminar les resist¨¨ncies que queden a l¡¯aut¨¨ntica devastaci¨® de ¡°l¡¯economia canalla¡±. Si el teatre perd el poder revulsiu davant de la regressi¨® social que patim i es dedica a divertimentos vacus, presumptament moderns i progres, m¨¦s val plegar veles. Si la literatura dram¨¤tica que escriuen ¡ªen un simulacre de catal¨¤¡ª els dramaturgs que voregen la quarantena t¨¦ aquest nivell intel¡¤lectual, aquesta ambici¨® est¨¨tica i aquest grau de confusi¨® ¨¨tica i ideol¨°gica, ¨¦s per fer-s¡¯ho mirar. Deu ser l¡¯her¨¨ncia m¨¦s atziaga de la dramat¨²rgia de la sostracci¨®/relativitat ¡ªi derivacions¡ª que ja va demostrar la capacitat camale¨°nica de buidar d¡¯ideologia els textos i de fer el joc al poder de torn. Mala pe?a al teler.