Alta tradici¨®

Ja veig que ¨¦s una invocaci¨® ben antip¨¤tica, aquesta de l¡¯alta tradici¨®, i potser fins i tot presumptuosa. Per¨° em sembla que ¨¦s del cas quan parlem de Francesc Ser¨¦s (Said¨ª, 1972) perqu¨¨ les aparences s¨®n exactament les contr¨¤ries. Vull dir que la vinculaci¨® a la literatura seriosa era evident¨ªssima tant a De fems i de marbres (2003) com als relats de La for?a de la gravetat (2006), i aqu¨ª en aparen?a juga al terreny par¨°dic o banal de la cr¨ªtica costumista i la par¨°dia de les coses de cada dia: material menor, te¨°ricament. Per¨° no ¨¦s cert i pot llegir-se com l¡¯altra cara dels Contes russos del 2009, ¨¦s a dir, una altra mena d¡¯experiment. I un altre cop un enc¨¤rrec professional ha posat en marxa un resultat satisfactori perqu¨¨ Mossegar la poma recull els relats que van demanar-li publicar a Time Out Barcelona. Estaven b¨¦: funcionaven sense pretensions i no fallava una mena de clic ventur¨®s per elevar-los de la niciesa quotidiana.

L¡¯alegria veritable ve en retrobar-los tots junts perqu¨¨ el joc esdev¨¦ un altre i l¡¯aposta liter¨¤ria tamb¨¦: segueix tractant-se d¡¯una trentena llarga de relats al voltant de la parella, per¨° ara sobretot es tracta d¡¯una trentena llarga de variacions liter¨¤ries sobre el mateix tema, que no ¨¦s exactament el mateix. Ara el joc t¨¦ a veure amb la imaginaci¨® liter¨¤ria de Ser¨¦s a l¡¯hora d¡¯escollir el format o la veu narrativa, el tancament sorprenent (o suggeridor o semienigm¨¤tic o fins i tot neutre), el comen?ament o el to del di¨¤leg, l¡¯autobiografisme ficcional ¡ªhi surt com a Francesc i com a Ser¨¦s a m¨¦s d¡¯un conte¡ª o qualsevol altra mena de recurs. Les virtuts t¨¨cniques i les intencionals es contaminen m¨²tuament i fan una cosa nova, que no ¨¦s un aplec de relats sin¨® un mateix relat desplegat en un feix de variacions, com si cadascun d¡¯ells pogu¨¦s contenir en pot¨¨ncia les altres perip¨¨cies: les parelles estan a punt de separar-se o a punt d¡¯esclatar, o nom¨¦s a mitja carrera, o al primer revolt, o a punt de liquar, com si fos tot una ¨²nica parella qui ho viu tot i tanmateix cap d¡¯elles ¨¦s igual a les altres.

El volum ¨¦s brillant i

Els fills, propis o aliens, donen algunes de les variacions m¨¦s divertides i malintencionades, amb escassa pietat just¨ªssima amb la mena de bestioles que tendim a fabricar. I el subtema dels retrobaments amb antics amics, companys o amants es lliga inevitablement amb les variacions al voltant de l¡¯adulteri o la indifer¨¨ncia prometedora d¡¯una ruptura. Per¨° res mata definitivament gaireb¨¦ cap conte: la m¨¤ c¨ªnica es frena tot just al l¨ªmit i deixa flotant les vibraci-ons perqu¨¨ hi posi les conclusi-ons, si vol, el lector. Els quadres dom¨¨stics s¡¯assemblen tant que tothom en trobar¨¤ de clavats a la vida pr¨¤ctica, i m¨¦s d¡¯un aprendr¨¤ el dret a enganyar la fam¨ªlia canviant de n¨²mero secretament quan la fam¨ªlia ¨¦s opressiva i teranyinosa. Els senyors m¨¦s ensucrats poden amagar b¨¨sties furibundes; oblidar-se de qu¨¨ era fer l¡¯amor serveix per redescobrir qu¨¨ ¨¦s tornar-ho a fer. S¨®n alguns dels casos d¡¯un laboratori d¡¯observaci¨® liter¨¤ria que ha comen?at per l¡¯expulsi¨® del parad¨ªs d¡¯Adam i Eva ¡ªno m¡¯he pogut estar de recordar Joan Oliver i les seves faules b¨ªbliques parodiades¡ª, malgrat que el parad¨ªs comen?a a l¡¯expulsi¨® mateixa, tot just potser quan Adam ¡°ensopega i es fot de lloros¡±.

Jo l¡¯he trobat brillant i alli?onador, t¨¤citament savi i gaireb¨¦ sempre ir¨°nic sense s¨¤tira i humor¨ªstic sense grolleria. Per fi Cadaqu¨¦s surt insospitadament maltractat en un llibre d¡¯autor catal¨¤, ni que sigui en veu d¡¯un personatge: ¡°el microcosmos de la imbecil¡¤litat¡±, li diu. Si ho hagu¨¦s escrit al Destino dels vells temps col¡¤lapsaria la secci¨® de cartes al director. Sota la pell anodina de vides comunes es filtren lli?ons d¡¯observador subtil, imaginatiu i saludabil¨ªssim per tal de desdramatitzar i relativitzar drames i patiments. La ironia narrativa funciona a tot drap, tot i que potser a mitja navegaci¨® alguns del contes baixen de to, o ¨¦s un efecte provocat per la qualitat dels primers i dels ¨²ltims relats. En tots els casos, per¨°, la sensaci¨® dominant ¨¦s l¡¯encert del tall de vida i sobretot l¡¯encert en l¡¯elecci¨® dels m¨²ltiples punts de vista. Potser dels vessants possibles nom¨¦s he trobat a faltar una mica m¨¦s de tralla sexual, posats a arrodonir la complicitat liter¨¤ria amb el m¨®n de Guillermo Cabrera Infante.