M¨¤xims consells

Per influ¨¨ncia, potser, de l¡¯Arte de ingenio de Baltasar Graci¨¢n i altres textos del Barroc espanyol, potser directament influ?ts per Marcial, Juvenal, o aneu a saber qui, el segle XVII franc¨¨s va con¨¨ixer el renaixement d¡¯un g¨¨nere molt particular, el de l¡¯epigrama, practicat per La Rochefoucauld ¡ªel primer de tots els aforistes francesos del gran segle¡ª, Pascal, La Bruy¨¨re, Chamfort, Vauvenargues o Joubert. El nostre autor d¡¯avui ¡ªdel qual les Edicions de la ela geminada ens presenten ara una nova edici¨® de les Reflexions o m¨¤ximes i sent¨¨ncies morals, traducci¨® i introducci¨® de Ramon Alcoberro, tot de gran qualitat, Barcelona, 2011¡ª, va estar vinculat al fam¨®s cenacle de Port-Royal, com Pascal, va prendre part en els esdeveniments furiosos de la Fronda ¡ªdels quals va sortir-ne escaldat i ferit, i, damunt, arru?nat¡ª, i, carregat de desencantament, despr¨¦s va dedicar-se a escriure (no gaire, per¨° molt b¨¦) per a tota la resta de la vida. Van col¡¤laborar-hi la marquesa de Sabl¨¦ i el seu amic Jacques Esprit: bon nom per escriure unes sent¨¨ncies que demanen, ultra el perfeccionisme de l¡¯estil, all¨° que els francesos justament anomenen esprit, paraula en realitat intradu?ble.

A causa del descontentament que ja hem dit, La Rochefoucauld va escriure m¨¤ximes i sent¨¨ncies molt famoses i sempre llegides a Fran?a i fins i tot a Catalunya ¡ªen tenim edicions des de la preco? de Roca i Cupull, publicada a L¡¯Aven? l¡¯any 1906¡ª, que van desconcertar, al seu temps, la bona gent del Grand Si¨¨cle, avesada a les grans i netes intencions de Corneille, sempre solemne i dreturer. Tant ¨¦s aix¨ª, que l¡¯amiga i contertuliana de La Rochefoucauld, Madame de La Fayette ¡ªdiuen que el nostre autor d¡¯avui va corregir-li La Princesa de Cl¨¨ves¡ª va confessar a la seva tamb¨¦ amiga Madame de Sabl¨¦, aix¨° que segueix: ¡°Ah!, senyora, quina corrupci¨® ha de regnar en l¡¯esperit i en el cor d¡¯una persona per ser capa? d¡¯imaginar tot aix¨°!¡±. No n¡¯hi havia per tant. Com ja s¡¯ha dit, La Rochefoucauld es va limitar a fer una cosa semblant a la que ja havia fet Montaigne als seus Essais, per¨° sota la forma afor¨ªstica o quasi epigram¨¤tica (moltes de les m¨¤ximes de l¡¯autor es componen d¡¯un sintagma nominal i un sintagma verbal, i prou).

El Cardenal de Retz, que el va con¨¨ixer molt b¨¦, el va trobar massa indec¨ªs, mal cortes¨¤ i p¨¨ssim home de partit, per¨° no es va descuidar de puntualitzar que ¡°el seu sentit com¨², molt bo quan especulava, unit a la seva simpatia, a la seva capacitat de seducci¨® i a la seva facilitat per fer relacions, que era admirable, hauria d¡¯haver estat suficient per recompensar la seva manca de penetraci¨®¡±. L¡¯expressi¨® ¨¦s exagerada i injusta, perqu¨¨ l¡¯autor va ser capa? d¡¯escriure m¨¤ximes tan penetrants com aquestes: ¡°Quan m¨¦s s¡¯estima una amant, m¨¦s a prop s¡¯est¨¤ d¡¯odiar-la¡±; ¡°Tothom es queixa de la seva mem¨°ria, per¨° ning¨² no es queixa del seu judici¡±; ¡°?s m¨¦s vergony¨®s desconfiar dels amics que ser enganyat per ells¡±. De vegades, a les m¨¤ximes de La Rochefoucauld els passa el mateix que a molts aforismes sentenciosos: que es poden llegir al rev¨¦s, i tamb¨¦ funcionen. Aix¨ª, per exemple, tan v¨¤lid ¨¦s dir: ¡°Per tal de situar-se en el m¨®n es fa tot el que es pot per semblar situat¡±, com el seu contrari: ¡°Per tal de situar-se en el m¨®n es fa tot el que es pot per fer veure que a un tant se li¡¯n d¨®na¡±. O b¨¦: ¡°Un beneit no t¨¦ prou fusta per a ser bo¡±, que val igual que el seu revers: ¡°Un beneit no t¨¦ prou fusta per a ser dolent¡±. ?s el problema del g¨¨nere de les sent¨¨ncies morals, com ja es veu a les Cartes a Lucili, de S¨¨neca, que La Rochefoucauld, per cert, menystenia. Estoics l¡¯un i l¡¯altre, en el fons el nostre autor d¡¯avui ho t¨¦ tot de serenament cl¨¤ssic, i aix¨ª va manifestar-ho: ¡°L¡¯ambici¨® no m¡¯amo?na. Res no em preocupa, i no temo gens la mort¡±. Amb aquest bagatge, era l¡¯home ideal per encetar la gran tradici¨® dels moralistes francesos.