Nosaltres, fa 50 anys

Fa 50 anys, en vig¨ªlies del 23 d¡¯abril, es va jugar un Bar?a-Madrid. Aquesta ¨¦s l¡¯¨²nica coincid¨¨ncia entre el Sant Jordi del 2012 i el de 1962. Aquell any, que, analitzat des de l¡¯hemeroteca amb perspectiva hist¨°rica, suposa un punt d¡¯inflexi¨® en el panorama cultural i editorial de Catalunya, Sant Jordi tamb¨¦ va caure en dilluns. Per¨° en dilluns de Pasqua. Motiu pel qual (com la Setmana Santa de 1973 i 1984) es van beneir roses pel patr¨® de Catalunya per¨° es va posposar el Dia del Llibre. Fins al dissabte 12 de maig, fent-lo coincidir amb la clausura a Barcelona del XVI Congr¨¦s de la Uni¨® Internacional d¡¯Editors (UIE), que va escollir Santiago Salvat Espasa com a president.

Per aix¨° no van veure parades de llibres els 600 creueristes israelians del vaixell Theodor Heral que el 23 d¡¯abril de 1962 marxaven de Barcelona despr¨¦s de fitxar per al r¨¤nquing del turista 10 mili-ons que anhelava l¡¯Espanya d¡¯aquell any. Nom¨¦s, i sota la pluja, els turistes van poder comprar roses per entre 15 i 25 pessetes. Ho denunciava una cr¨°nica al Diario de Barcelona d¡¯Andreu-Avel¡¤l¨ª Art¨ªs, Sempronio, escandalitzat que ¡°per 10 pessetes nom¨¦s t¡¯enduies un modest ¡®capullo¡¯ groc¡±.

Els qui aquell 23 d¡¯abril van comprar la Hoja del Lunes o el vespert¨ª El Noticiero Universal, o l¡¯endem¨¤ La Vanguardia, El Correo Catal¨¢n o el Diario de Barcelona van llegir un Sant Jordi sense llibres protagonitzat per autoritats religioses, civils i militars. En abs¨¨ncia de l¡¯alcalde Jos¨¦ Mar¨ªa de Porcioles, i encap?alats pel bisbe Gregorio Modrego i el marqu¨¨s de Castellflorite, president de la Diputaci¨® de Barcelona, tots plegats van anar a missa, van beneir roses i van condecorar mossos d¡¯esquadra al Palau de la Generalitat, aleshores seu provincial. Despr¨¦s van aprofitar uniformes i flors per fer ofrenes als monuments als Ca¨ªdos del pati dels Tarongers (que ja no hi ¨¦s) i del castell de Montju?c (que encara existeix). El tradicionalista El Correo Catal¨¢n va dedicar tant espai a informar d¡¯aquests actes de Sant Jordi com a dir que a Barcelona faltaven ¡°50.000 habitatges per fer front al greu problema del barraquisme¡±.

La Pasqua mogu¨¦ Sant
Jordi fins al 12 de maig
amb el congr¨¦s d¡¯Uni¨®
Internacional d¡¯Editors

Com el 23 d¡¯abril, el 12 de maig de 1962 va ploure a bots i barrals. I com els turistes del Theodor Heral, els 700 delegats de la UIE van clausurar el seu congr¨¦s ¡ªque El Correo Catal¨¢n va definir com ¡°l¡¯ONU dels editors¡±¡ª sense poder veure la festa del llibre al carrer. Per pal¡¤liar el fiasco, les autoritats van prorrogar el Dia del Llibre fins al dilluns, 14 de maig. Nom¨¦s aleshores van lluir les parades a la Rambla i es va poder tancar la jornada amb unes vendes de 300.000 llibres. Una xifra gens menyspreable si es t¨¦ en compte que era el doble dels tel¨¨fons i la meitat dels televisors que en aquella ¨¨poca comen?aven a proliferar a Espanya. Fins al punt que el poeta falangista i mon¨¤rquic Jos¨¦ Maria Pem¨¢n s¡¯hi va referir al discurs inaugural del congr¨¦s: ¡°El hombre de esta hora seguir¨¢ teniendo una radio; luego tendr¨¢ un televisor; y al fin, de regreso de todo ello, acabar¨¢ por tener un libro en la mano, porque es lo ¨²nico que le dar¨¢ respuesta¡±.

Segons la premsa, el r¨¤nquing d¡¯obres venudes l¡¯at¨ªpic Dia del Llibre de 1962 el va liderar La mujer del otro, de Torcuato Luca de Tena, premi Planeta, seguit del finalista La oraci¨®n del diablo, de Sempronio, i d¡¯autors com Jos¨¦ Mar¨ªa Gironella, Joan Maragall, Josep Maria de Sagarra i Camilo Jos¨¦ Cela. Poca cosa deien els diaris de l¡¯autor medi¨¤tic del moment, Ignacio Agust¨ª, flamant president de l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s i amb 10 edicions i 70.000 exemplars venuts de la seva obra Mariona Rebull, que triomfava a TVE com a serial. I res deia la premsa, per censura, del Premi Formentor, dotat amb 600.000 pessetes i editat en 13 idiomes. El va entregar Joan Mir¨® a Juan Garc¨ªa Hortelano per Tormenta de verano durant la trobada que Carlos Barral i Jaime Salinas van fer a Mallorca, la setmana abans del congr¨¦s de la UIE, amb tots els editors progressistes europeus. La policia hi va anar per interrogar Barral, Salinas i Giulio Einaudi i foragitar els periodistes d¡¯un hotel que Mario Muchnick recorda com ¡°un niu de comunistes¡±.

Espanya i Catalunya vivien sota la repressi¨® i les contradiccions de la dictadura. Ho va exemplificar aquell Dia del Llibre celebrat el mateix 14 de maig que, despr¨¦s de proclamar Franco l¡¯estat d¡¯excepci¨® a Ast¨²ries i Euskadi per reprimir les vagues de les primeres Comissions Obreres, va ser tamb¨¦ el dia que Motor Ib¨¦rica treia de la seva factoria catalana el tractor Ebro n¨²mero 10.000. Tot plegat, reflectit a la premsa per¨° sense les portades que aquell 14 de maig va donar el casament a Atenes de Joan Carles de Borb¨® i Sofia de Gr¨¨cia.

L¡¯Espanya de 1962 comen?ava a agafar velocitat de desenvolupisme tamb¨¦ en el m¨®n editorial i, al mateix temps, ja no podia frenar l¡¯efervesc¨¨ncia cultural del catalanisme popular. En donen fe les xifres de producci¨® editorial mostrades al congr¨¦s de la UIE: a l¡¯Espanya de 1960 es publicaven 9.576 llibres anuals, 2.526 dels quals s¡¯editaven a Barcelona. D¡¯aquests darrers, nom¨¦s 54 t¨ªtols eren en catal¨¤. Per¨° 1962 marcaria una explosiva inflexi¨® amb la publicaci¨® pel Club dels Novel¡¤listes de La pla?a del Diamant, de Merc¨¨ Rodoreda; la doble aposta de Selecta per les Obres Completes de Sagarra i el II Premi Sant Jordi, L¡¯¨²ltim repl¨¤, de Josep Maria Espin¨¤s; i el naixement d¡¯Edicions 62 amb Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster.

Es van vendre 300.000
llibres: el doble dels
tel¨¨fons i la meitat de
televisors que hi havia

Els temps estaven canviant. Ho va deixar clar Edicions 62 quan el 1964 va destapar Els altres catalans, de Paco Candel. I ho havia deixat clar el 1962 ?mnium Cultural en dotar amb 150.000 pessetes el Premi Sant Jordi de novel¡¤la i amb 25.000 el Carles Riba de poesia. Si Candel i els Llibres a l¡¯abast de 62 van integrar la immigraci¨® castellana i les classes populars a la cultura catalana, els premis d¡¯?mnium la van fer competir amb el Planeta castell¨¤ (200.000 pessetes) i van ridiculitzar els Jocs Florals franquistes: els locals als quals Porcioles atorgava 5.000 pessetes i els que el sindicalisme vertical premiava amb una gala al Teatre Grec i una locuci¨® a RNE de l¡¯englantina que, el 1962, el poeta falangista Luys Santa Marina va donar a El hierro y la paloma, del periodista val¡¤lisolet¨¤ F¨¦lix Antonio Gonz¨¢lez.

Segons dades de l¡¯Instituto Nacional del Libro recollides pel Diario de Barcelona, la ind¨²stria editorial espanyola vivia ¡°modestament gr¨¤cies a l¡¯exportaci¨®, que consumeix aproximadament el 50% del que s¡¯edita¡±. L¡¯exportaci¨® de paper en llibres era, el 1961, de 9,3 milions de kilos, que suposaven una facturaci¨® a prop dels 18 milions de d¨°lars. Quin contrast amb la despesa mitjana anual de cada espanyol en llibres: ¡°30 pessetes¡±. Els n¨²meros parlen sols quan els anuncis documenten que les Obres Completes de Sagarra costaven 600 pessetes; que la novetat d¡¯Herg¨¦ Tintin en el T¨ªbet (Juventud) en valia 85; que La pla?a del Diamant i els Ensayos sobre la condici¨®n obrera, de Simone Weil (Nova Terra), es venien a 80; que el premi Sant Jordi en valia 75..., i que el salari m¨ªnim fixat al BOE el 13 de mar? era de 750 pessetes mensuals o 25 di¨¤ries.

1962, any del casament
de Juan Carlos i Sofia,
es publicaren 9.576
llibres; sols 54 en catal¨¤

¡°El llibre ¨¦s car per les possibilitats d¡¯una llar modesta¡±, sentenciava un an¨°nim columnista del Diario de Barcelona, que tamb¨¦ criticava la insufici¨¨ncia de les 800 biblioteques p¨²bliques existents a Espanya. Un altre an¨°nim, a La Vanguardia, xifrava en 48 les biblioteques de Barcelona, amb un total d¡¯1.600.879 volums. M¨¦s de la meitat estaven a ¡°les quatre grans¡±: Biblioteca de Catalunya, Universitat de Barcelona, Ateneu Barcelon¨¨s i Museu d¡¯Hist¨°ria de la Ciutat. Mentrestant, la Caixa de Pensions sostenia ¡°12 biblioteques populars que difonen la cultura a suburbis¡±. En aquest context, era realisme ut¨°pic que l¡¯Instituto Nacional del Libro deman¨¦s apujar de 14 a 670 milions anuals la partida per comprar llibres per a biblioteques... amb l¡¯horitz¨® dels 7.000 milions que hi destinava Fran?a.

El llibre era car: un
Tint¨ªn, 85 pessetes; ¡®La
pla?a del diamant¡¯, 80;
el salari m¨ªnim, 25 al dia

De tot aix¨° no en van parlar oficialment els delegats del XVI congr¨¦s de la UIE, que van debatre al Palau Nacional sobre subvencions, drets d¡¯autors, duanes i drets musicals. ¡°¡¯Volem trobar la manera d¡¯evitar que amb els micr¨°fons la gent reprodueixi la m¨²sica¡¯, explica el ponent, doctor Sokorski. Em sembla molt b¨¦. Qui vulgui m¨²sica que la pagui¡±, informava Sempronio avan?ant-se a l¡¯SGAE. El que s¨ª que va fer el congr¨¦s ¡ªobert el 7 de maig pel ministre d¡¯Economia Pedro Gual Villalb¨ª i clausurat el dia 12 pel d¡¯Informaci¨® i Turisme Gabriel Arias Salgado¡ª ¨¦s fer bo l¡¯esl¨°gan encunyat setmanes abans per Porcioles: Barcelona, ciutat de congressos. Fins i tot el president John Fitzgerald Kennedy va enviar-hi una salutaci¨®.

A tot Espanya nom¨¦s
hi havia unes 800
biblioteques p¨²bliques;
a Barcelona, 48

A m¨¦s de compartir espai urb¨¤ i medi¨¤tic amb congressos d¡¯endod¨°ncia i d¡¯higienisme i amb la III Semana Nacional de la Parroquia, els editors van animar la vida social catalana. Al sal¨® del Tinell van visitar una exposici¨® de c¨°dexs medievals. Tamb¨¦ van veure castellers i van beure vi en una excursi¨® de 30 autocars a Vilafranca, Vilanova i Tarragona. I es van prodigar en sopars que El Noticiero Universal i la Hoja del Lunes van descriure sense compassi¨®.

El banquet inaugural al Poble Espanyol va ser un caos que va deixar sense plat a taula tres cosins Larousse i va obligar a dos ¨¤pats de desgreuge al pati dels Tarongers i al consolat de Fran?a i a assegurar el dinar final a la Llotja de Mar. A la festa de comiat que Plaza & Jan¨¦s va organitzar per a 400 convidats a Castelldefels s¡¯hi va veure ¡°menjant de valent un simp¨¤tic senyor Lara que davant d¡¯un bon rostit no coneixia rivalitats editorials¡±. M¨¦s elitistes, Gustavo Gili i el comte de God¨® van optar per recepcions a ¡°una select¨ªssima representaci¨®¡± dels editors i per muntar activitats per a les seves dones. Sense caure en el que va advertir Sempronio: ¡°El problema ¨¦s que hi ha congressistes femenins, dones que s¨®n editores i que han vingut a Barcelona amb els seus marits¡±.

Definitivament, els temps estaven canviant. ¡°La Barcelona editorial contrasta amb Madrid, on, excepte senyors editors a?llats i editorials subvencionades per a la propaganda, no hi ha una const¨¤ncia en l¡¯edici¨®¡±. Ho escrivia Juan Aparicio a la Hoja del Lunes. I es podia entendre com una revenja cultural del que havia passat en vig¨ªlies d¡¯aquell at¨ªpic Sant Jordi de 1962, quan el Madrid va guanyar el Bar?a per 3-1.