Dones a l¡¯ombra del Renaixement
De les pintores valencianes del segle XVI, nom¨¦s Margarida Macip i Jer¨°nima Requena han estat identificades per la historiografia
![Tr¨ªptic de la Crucifixi¨® del Museu Sant Pius V de Val¨¨ncia, atribu?t per alguns experts a Margarida Macip.](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/U56S5ITVQLHPWO5V3XEOKJBPU4.jpg?auth=bdc9a4458509dfd78dc306cb8e9c12a4838fa97597fc71395c1bb17ea928400d&width=414)
A Bocairent, a la comarca de la Vall d¡¯Albaida, es conta amb orgull que les dues peces que hi romanen del retaule renaixentista de l¡¯esgl¨¦sia de l¡¯Assumpci¨® van ser pintades per dos dones, filles de Vicent Joan Macip, m¨¦s conegut com a Joan de Joanes. Segons la tradici¨®, Margarida i Dorotea Macip acabaren el retaule que el pare deix¨¤ sense acabar en morir l¡¯any 1579. A la tradici¨® se sumen alguns registres notarials i un poema de Crist¨®bal de Viru¨¦s, contemporani dels Macip, on afirmava que Margarida destacava ¡°en ingenio y pintura¡±.
Margarida ha estat considerada com ¡°la primera pintora valenciana¡±, sobre tot des que l¡¯erudit Jos¨¦ Albi publicara en 1979 l¡¯estudi m¨¦s gran fet fins ara sobre Joan de Joanes i el seu taller. A m¨¦s del retaule de Bocairent, Albi va atribuir a la filla, i no al pare com era tradicional, altres obres importants com el Tr¨ªptic de la Crucifixi¨® que s¡¯exposa en el Museu de Belles Arts de Val¨¨ncia, o El Salvador que es troba a la col¡¤lecci¨® John Ford de Londres.
Per¨°, les revisions en la historiografia de l¡¯art s¨®n cont¨ªnues, i com que Joanes no solia firmar les pintures i la producci¨® del seu taller va ser ingent (els Salvadors i els Ecce Homo es reprodu?en per desenes per l¡¯¨¨xit que tingueren), els experts es mouen sempre en el camp de l¡¯especulaci¨® a l¡¯hora d¡¯assignar autories. ¡°Documentalment, no hi ha arguments per a dir que Margarida ¨¦s l¡¯autora del Tr¨ªptic de la Crucifixi¨®, ni tampoc n¡¯hi ha per a dir el contrari¡±, adverteix Albert Ferrer Orts, professor d¡¯hist¨°ria de l¡¯art a la Universitat de Val¨¨ncia i estudi¨®s dels pintors valencians del segle XVI. ¡°Per¨° no hi ha perqu¨¨ dubtar que alguna de les filles, o les dues, col¡¤laboraren estretament amb el pare¡±, afegeix Ferrer.
Albi va recon¨¦ixer tamb¨¦ la m¨¤ de Margarida en el Retaule de les ?nimes del convent de la Santa Creu (o del Carme) de Val¨¨ncia, per¨° en una an¨¤lisi posterior, un altre estudi¨®s, Fernando Benito, el va assignar a Joan de Sarinyena (1545-1619). En tot cas, sols el dubte no fa sin¨® confirmar la qualitat de la pintora, i en els quadres i retaules atribu?ts difusament al ¡°taller de Joan de Joanes¡± podem imaginar la participaci¨® de Margarida, at¨¦s que les obres eren en realitat una feina familiar supervisada pel gran mestre del Renaixement valenci¨¤.
Altres pintures que no encaixaven del tot en el taller de Joanes han estat atribu?des a un desconegut ¡°deixeble joanesc de Montesa¡±, que Ferrer ha pogut identificar: no era un pintor, sin¨® una fam¨ªlia sencera, els Requena. La nissaga estava encap?alada per Gaspar Requena el Vell, i entre els deixebles trobem la seua n¨¦ta, Jer¨°nima Eug¨¨nia Requena.
Nascuda possiblement a X¨¤tiva, Jer¨°nima Eug¨¨nia ¨¦s mencionada entre 1604 i 1606 en diversos enc¨¤rrecs del Patriarca Joan de Ribera per a daurar els altars de l¡¯esgl¨¦sia del Corpus Christi de Val¨¨ncia. ¡°Indubtablement participava en el taller familiar, per¨° no sabem fins a quin punt. Els daurats s¨®n les ¨²niques atribucions conegudes¡±, afirma Ferrer.
¡°El paper femen¨ª en les arts pl¨¤stiques fou, sens dubte, m¨¦s rellevant del que se suposa¡±
Fins les acaballes del segle XVI, els pintors no eren considerats artistes sin¨® artesans, i prova de l¡¯esc¨¤s reconeixement social del seu treball s¨®n els impostos que pagaven pel rendiment de l¡¯activitat. Miguel Falomir va documentar que, l¡¯any 1513, mentre un tintorer pagava a Val¨¨ncia una mitjana de 78¡¯75 sous, un pintor en pagava nom¨¦s 7,15.
Generalment, els pintors ben just si guanyaven per sobreviure, i tots els membres de la fam¨ªlia treballaven en l¡¯obrador sota la supervisi¨® del cap del taller. ¡°Mort el marit, les viudes s'hi posaren al capdavant i havien de con¨¦ixer la professi¨®¡±, diu Ferrer. Aix¨ª hi ha registrades una ¡°Leonor, pintora, viuda¡±, Gr¨¤cia Ferrer, ?rsola Casals¡ ¡°El paper femen¨ª en les arts pl¨¤stiques fou, sens dubte, molt m¨¦s rellevant del que se suposa¡±, conclou Ferrer.
Margarida Macip i Jer¨°nima Eug¨¨nia Requena s¨®n el fruit d¡¯una llarga per¨° invisible tradici¨®, quasi sempre cenyida a l¡¯¨¤mbit dels obradors familiars i dels convents. La historiadora de l¡¯art Matilde Miquel ens recorda alguns exemples: Ende, autora de les miniatures del Beat de Girona (any 965), Teresa Die? (S.XIV), muralista de Zamora descoberta en 1955, o l¡¯aragonesa Violant d¡¯Algarav¨ª, una noble del segle XV de la qual no es conserva cap obra.
La influ¨¨ncia del Renaixement itali¨¤ produeix a les acaballes del XVI un punt d¡¯inflexi¨®: els pintors comencen a ser considerats artistes, i la seua, una feina intel¡¤lectual molt preada. Aix¨° va afavorir que, a la resta d¡¯Europa, les dones de fam¨ªlia de tradici¨® humanista continuaren pintat, ara ja s¨ª, amb nom propi, com la genial Artemisia Gentilesqui (1593-1654).
Val¨¨ncia, per¨°, en ple deteriorament pol¨ªtic i econ¨°mic, es trobava en la perif¨¨ria de l¡¯art, i a m¨¦s, la Contrareforma i la Inquisici¨® retallaren a la pen¨ªnsula les aspiracions art¨ªstiques de les dones. Tot i aix¨°. hi va haver algunes excepcions, com Isabel S¨¢nchez, filla del valenci¨¤ de Benifair¨® de les Valls Alonso S¨¢nchez Coello, pintor de cambra de Felip II. Nom¨¦s se sap que era una excel¡¤lent i sol¡¤licitada retratista a Madrid, per¨° tampoc no se li ha atribu?t cap obra concreta.
S¨¢nchez Coello no era l¡¯¨²nic retratista de la fam¨ªlia reial. Tamb¨¦ ho fou una dona, la italiana Sofonisba Anguissola (1540-1626). En morir, va desapar¨¦ixer el seu rastre fins el punt que algunes de les seues obres, com el fam¨®s retrat de Felip II que penja al museu d¡¯El Prado, van ser atribu?des a S¨¢nchez Coello. Quatre segles i mig despr¨¦s, la restauraci¨® de les seues pintures n'ha perm¨¦s desvetlar la vertadera autoria.
Des de la perspectiva d¡¯una artista actual, la pintora Aurora Valero es lamenta ¡°perqu¨¨ el talent d¡¯aquestes dones es va perdre a causa d¡¯una situaci¨® socio-cultural injusta, per¨° la hist¨°ria no es pot canviar¡±. ¡°La dona¡±, afegeix, ¡°podia entendre l¡¯art per¨° no practicar-lo, i per aix¨° moltes autores tenen les seues obres assignades a altres mestres o s¨®n considerades an¨°nimes¡±.
Fins que no hi haja m¨¦s descobriments, del segle XVII fins la segona meitat del XIX no hi ha not¨ªcies de m¨¦s artistes valencianes, mentre a Europa destacaven Clara Peeters, Lavinia Fontana, Louise Moillon, Judith Leyster i moltes altres, que, encara que conegudes, tampoc no han estat reivindicades fins les ¨²ltimes d¨¨cades. Les circumst¨¤ncies hist¨°riques, per¨° tamb¨¦ la historiografia tradicional, les van deixar en l¡¯ombra.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.