Insubmisos il¡¤lustrats

Ja han passat sis mesos, per¨° ell, amb obra p¨°stuma, es mereix passar entre els grans la seva ¨²ltima Diada. Per l¡¯obra pr¨¨via, per la dolorosa novetat, per la projecci¨® truncada. Ell ¨¦s el gran, en tants sentits, F¨¦lix Romeo, mort el passat 7 d¡¯octubre als 43 anys. Ell, ¡°l¡¯insubm¨ªs il¡¤lustrat¡±, segons el seu amic Mart¨ªn Casariego, aquest cop no podr¨¤ venir de Saragossa a signar el seu nou llibre, Noche de los enamorados. I, tot i aix¨ª, acompanya a Almudena Grandes, ?lvaro Pombo i Enrique Vila-Matas en el p¨°quer d¡¯asos de la narrativa espanyola de la jornada. Ho fa a m¨¦s amb una novel¡¤la unida a l¡¯homenatge d¡¯amics com Javier Cercas o Ignacio Mart¨ªnez de Pis¨®n, un relat sec i dur que connecta emocionalment amb la seva obra mestra, Amarillo, i que aprofita una investigaci¨® ¡°de paraules¡± sobre l¡¯assassinat com¨¨s pel seu company de cel¡¤la (Romeo va estar tancat en negar-se a fer el servei militar el 1995) per enfrontar-se amb els cucs i les mosques que, segons deia, mai es va poder treure de sobre.

?Gener¨®s com era, a Romeo no li hauria importat cedir l¡¯apel¡¤latiu d¡¯insubm¨ªs il¡¤lustrat a Enrique Vila-Matas, mestre d¡¯un g¨¨nere que s¡¯estimava tant com l¡¯autoficci¨®. Amb Aire de Dylan, en concret, l¡¯autor de Bartleby y compa?¨ªa aprofita el personatge de Vilnius, estrany de sorprenent semblan?a amb Bob Dylan, per tornar a fer de les seves en una obra que, a m¨¦s de revisitar alguns dels seus temes predilectes (el sentit del fet narratiu, el joc de m¨¤scares, el debat ficci¨® versus realitat, la possibilitat de la biografia) homenatja Shakespeare i Nabokov en una espl¨¨ndida barreja d¡¯humor, enginy, teatre, erudici¨® i oportuna cr¨ªtica a la frivolitat cultural del pa¨ªs. L¡¯ep¨ªgraf inicial de Reverdy, ¡°Necesito tanto tiempo para no hacer nada que no me queda tiempo para trabajar¡±, resumeix b¨¦ la nova aplicaci¨® de les sempre heterodoxes intencions vilamatianes.

Tamb¨¦ per lliure, com el saragoss¨¤ i el barcelon¨ª, i tamb¨¦ com ells curull de refer¨¨ncies que van de la m¨²sica a la filosofia, el c¨¤ntabre ?lvaro Pombo aterrar¨¤ amb el seu flamant Premi Nadal, El temblor del h¨¦roe. Enemic de la insubstancialitat, l¡¯autor d¡¯El metro de platino iridiado proposa la hist¨°ria d¡¯un professor jubilat que s¡¯emmiralla en quatre personatges dialogants, algun d¡¯ells covard, algun pervers, algun v¨ªctima d¡¯impostures tan letals com les del Tartuf de Moli¨¨re. La novel¡¤la, en la qual tornen a ser protagonistes temes tan habituals en Pombo com la culpa, la covardia i l¡¯engany psicol¨°gic, palesa una exig¨¨ncia per sobre de la de molts premis, tot i que ho fa amb l¡¯aixopluc, no sempre narratiu, de Plat¨®, Barthes, Kierkegaard i Sloterdijk.

La reina de la Diada ser¨¤, per¨°, Almudena Grandes, que amb El lector de Julio Verne continua, millorant-la, la nissaga d¡¯Episodios de una guerra interminable. Novel¡¤la d¡¯aprenentatge que en les seves tres primeres parts es troba entre el millor de la madrilenya, El lector... es contagia m¨¦s de Verne que de Gald¨®s, ja que recrea la veritable guerrilla antifranquista al Ja¨¦n de 1947-49 sota la mirada d¡¯un fill de gu¨¤rdia civil destinat a viure mil aventures, incloses les pol¨ªtiques. Amb escenes de gran intensitat, personatges tan suggeridors com Cencerro o El Portugu¨¦s i un clam en favor de la llibertat que ¨¦s ja marca de la casa, la novel¡¤la de Grandes amaga a una altra gran insubmisa. Per aix¨°, paradoxalment, llegir-la ¨¦s gaireb¨¦ un deure.

L¡¯un viu, l¡¯altre mort. L¡¯un mexic¨¤, l¡¯altre argent¨ª. L¡¯un inventor de La Pir¨¢mide, met¨¤fora caribenya del D.F., l¡¯altre creador de la zona, univers faulkneri¨¤ a l¡¯entorn de Santa Fe. I tots dos, protagonistes de Sant Jordi com a autors llatinoamericans amb m¨¦s t¨ªtols nous sobre la taula. El primer, Juan Villoro, viu un moment dol? a Barcelona, on treballa i on guany¨¤ el Premi Herralde 2004: tot d¡¯una, acaba de veure-hi publicats Arrecife, novel¡¤la entre el Saramago de La caverna i el Ballard de Noches de coca¨ªna; els contes de fracassats de La casa pierde, recuperats a Alfaguara; el minillibre digital Diego Armando Maradona, que obre la nova col¡¤lecci¨® Zoom d¡¯Anagrama; i, per rematar-ho, l¡¯assaig amb DVD documental Materias dispuestas, que reuneix la visi¨® de la cr¨ªtica sobre la seva obra, i la novel¡¤la gr¨¤fica La calavera de cristal, editada per Sexto Piso.

Prol¨ªfica carn de cl¨¤ssic, doncs, com ja ho ¨¦s un Juan Jos¨¦ Saer que, des de la seva mort el 2005, no deixa de revaloritzar-se. A la valenta publicaci¨® a El Aleph de 1.500 p¨¤gines seves en dos volums, l¡¯un amb els Cuentos completos en ordre invers i l¡¯altre amb les seves primeres novel¡¤les ¡ªinclosa l¡¯excepcional Cicatrices¡ª, nom¨¦s calia afegir-li la recuperaci¨® del fals policial La pesquisaper entendre per qu¨¨, segons Ricardo Piglia, dir ¡°que Saer ¨¦s el millor escriptor argent¨ª actual ¨¦s una manera de desmer¨¨ixer la seva obra¡±. I tot plegat, com Villoro i per si calgu¨¦s... per triplicat.

Una de les obres m¨¦s importants del segle XX en castell¨¤. El volum reuneix per primer cop, tal com desitjava l¡¯autor, els quatre llibres d¡¯Antagonia: Recuento, Los verdes de mayo hasta el mar, La c¨®lera de Aquiles i Teor¨ªa del conocimiento. La novel¡¤la d¡¯una novel¡¤la.

Protegit de Cort¨¢zar i admirat per Roa Bastos i Vila-Matas, S¨¢nchez ¨¦s dels grans tapats de les lletres argentines dels 60. Aqu¨ª hi han les dues primeres novel¡¤les: una, la hist¨°ria d¡¯una parella, amb causes i efectes emotius; l¡¯altra, viv¨¨ncies d¡¯un particular grup musical. Una troballa.

Val la pena fer la inversi¨® econ¨°mica i monet¨¤ria perqu¨¨ entre les 11 obres de l¡¯irrepetible escriptor aplegades en aquesta primera entrega hi ha algunes de les novel¡¤les i, sobretot, relats m¨¦s celebrats d¡¯ell, realitzades entre els 40 i 50: Los usurpadores, La cabeza de cordero, Muertes de perro, El jard¨ªn de las delicias...

?Sota les mantellines de dol que es veuen en el fastu¨®s enterrament del cap de la policia sembla que s¡¯hi dibuixa m¨¦s d¡¯un somriure... Amb la novel¡¤la m¨¦s virulenta i descarnada, l¡¯autor espanyol exiliat a Par¨ªs als anys 50 fregit per la censura va aconseguir ser finalista del premi Goncourt. Gran oportunitat per con¨¨ixer la seva obra.

Premi Biblioteca Breve per a aquesta obra iconoclasta, surrealista i provocativa, molt en la l¨ªnia del seu creador, pare de relats com els de Suomenlinna. L¡¯esperpent ve aqu¨ª donat (meteorits i punks, a banda) per les perip¨¨cies d¡¯un agent secret espanyol i el seu antit¨¨tic ajudant que han d¡¯acabar amb un grup d¡¯extrema esquerra en plena Transici¨®.