Una primavera... europea

La Primavera ¨¤rab l¡¯ha encap?alada una nova generaci¨® sense horitzons vitals, cansada de la corrupci¨® i la por, castigada per l¡¯atur i la pobresa i molt h¨¤bil en les noves tecnologies, dibuixa el periodista Llu¨ªs Bassets a El a?o de la revoluci¨®n. Per¨° exactament igual no es podria dir de bona part de la gent que est¨¤ sortint al carrer indignada a Europa? En la mena de dietari dels fets que li permet una reflexi¨® geopol¨ªtica i social del nou mon ¨¤rab (Tunis com a trencagels; els guanys de Turquia...), l¡¯autor hi veu tamb¨¦ certa semblan?a amb el 68 franc¨¨s, per una sintonia generacional enfront d¡¯un sistema fatigat en un marc cultural juvenil ara vinculat a la tecnologia. Aquest aspecte ¨¦s justament el que analitza la tamb¨¦ periodista Lali Sandiumenge a Guerrillers del teclat, on parla amb molts d¡¯aquests joves ¨¤rabs revoltats des de l¡¯arrova.

?A Cr¨®nica del Nuevo Oriente esmenta el fenomen Javier Valenzuela, que, com a gran corresponsal a la zona, fa una cr¨°nica d¡¯urg¨¨ncia de l¡¯enderrocament dels quatre tirans en el nord d¡¯?frica i l¡¯Orient Mitj¨¤ en un any i que s¡¯endinsa en aquests territoris seguint les petges del gran Ibn Batuta, que va fer tres vegades la dist¨¤ncia de Marco Polo.

Per¨° les coses van maldades arreu. Ho deix¨¤ dit en el seu testament pol¨ªtic el pensador Tony Judt, que lamenta al recuperat Algo va mal l¡¯ensulsiada de valors i el buit moral que s¡¯ha produ?t en aquests darrers 30 anys a Occident. El pare de la idea de societat l¨ªquida, Zygmunt Bauman, la torna a encertar important ara el concepte militar de danys colaterals: veu ¡°una combinaci¨® explosiva¡± entre ¡°la desigualtat social en augment i el creixent sofriment hum¨¤ relegat a l¡¯estatus de col¡¤lateralitat¡± (Da?os colaterales). En la l¨ªnia reflexiva hi ha el recuperar Marx, com propos¨¤ poc abans de morir el l¨ªder seixantavuitista Daniel Bensa?d a Marx ha vuelto. Il¡¤lustrat per Rep, ¨¦s brutal constatar la descripci¨® de la l¨°gica de la globalitzaci¨® capitalista que va fer Marx en el seu Manifest del partit comunista ja el 1848...

Vicente Verd¨² confia que la truita es podr¨¤ capgirar gr¨¤cies a la Xarxa i a la nova societat que en surt. Ho mant¨¦ a La hoguera del capital, premi Temas de Hoy d¡¯as-saig. Curiosament (o no), ¨¦s la mateixa eina que, molt bel¡¤ligerant, Gilles Deleuze reclama que joves (i no tant) facin servir com a m¨¤quines de guerra per aclarir i difondre missatges vers uns poders que nom¨¦s ¡°governen des del terror i la crisi¡± (Contribuci¨®n a la guerra en curso).

Moderats en les formes, per¨° no en el fons, el duet St¨¦phane Hessel i Edgar Morin reclamen una regeneraci¨® urgent de la societat des de l¡¯esquerra

Diguem prou! ho tradueix el catal¨¤ Arcadi Oliveres que, amb molta xifra esfere?dora, dispara tant al PP i PSOE per la burla al joc democr¨¤tic del canvi de la constituci¨® com a La Caixa (per les autopistes i l¡¯afany de lucre), exasperat perqu¨¨ siguin ¡°els culpables els que imposen les seves regles¡±. Act¨²a, tamb¨¦ interpel¡¤len directament els 14 autors (el jutge Garz¨®n, Ignacio Escolar, Mayor Zaragoza, que repr¨¨n la debacle ¨¨tica de Judt...) que hi repassen la situaci¨® despr¨¦s de cinc anys de crisi i un d¡¯indignaci¨®.

Moderats en les formes (per nonagenaris), per¨° no en el fons, el duet St¨¦phane Hessel i Edgar Morin reclamen una regeneraci¨® urgent de la societat des de l¡¯esquerra, on donen cabdal import¨¤ncia a la recuperaci¨® de les Humanitats i a la formaci¨® dels mestres. Perqu¨¨ ¡°descobrir l¡¯enemic dintre nostre ¨¦s m¨¦s inquietant que creure¡¯l lluny i totalment diferent¡±, escriu Tzvetan Todorov, que es qui llen?a la necessitat d¡¯una primavera europea.

Creu que, entre d¡¯altres pat¨¨tics arguments del sistema per mantenir la situaci¨®, ¡°el terrorisme isl¨¤mic no ¨¦s un candidat cre?ble¡± a ser enemic de les democr¨¤cies occidentals. Per si de cas, l¡¯arquitecte Eyal Weizman (Haifa, 1970) descriu a A trav¨¦s de los muros les noves t¨¤ctiques que Israel utilitza contra els palestins, a partir de grupuscles de soldats (en eixam), que foraden parets de casa a casa, sense haver de sortir al carrer, una estrat¨¨gia de guerrilla urbana que fan servir els revoltats a S¨ªria. I constata que l¡¯ex¨¨rcit israeli¨¤ est¨¤ influ?t per les lectures de Deleuze!!! Quin temps m¨¦s boig, el d¡¯aquesta primavera...

?¡°La cultura ha mort, nom¨¦s sobreviu en petits n¨ªnxols socials, sense influ¨¨ncia de cap tipus sobre el mainstream¡±; la democratitzaci¨® universal de la cultura est¨¤ destruint l¡¯alta cultura; la interpretaci¨® ha substitu?t l¡¯obra d¡¯art... S¨®n algunes de les dur¨ªssimes opinions que mant¨¦ el premi Nobel en el que ¨¦s significativament el seu primer ¡ªi sens dubte pol¨¨mic¡ª llibre despr¨¦s del guard¨®.

Com ja va fer amb el celebrad¨ªssim Tor, el periodista torna a tractar una hist¨°ria real amb tots els bons recursos de la ficci¨®; aqu¨ª, m¨¦s intimista, copsa el sentiments de la fam¨ªlia Mainar i, especialment, de Marisa, germana de Santiago, acu-sat d¡¯haver assassinat el 2007 l¡¯alcalde de Fago, al Pirineu d¡¯Osca, amb poc m¨¦s de 30 habitants. Cinc anys de treball documental i hum¨¤ per un retrat que ho posa tot en dubte.

?Aprofitant la dita dels maies, que som fills dels dies, l¡¯autor de Las venas abiertas de Am¨¦rica Latina fa un dietari on en 366 episodis ¡°quiero explicar la historia grande desde historias chiquitas¡±: que l¡¯OMS fins al 1990 deia que l¡¯homosexualitat era malaltia, la guerra de les Malvines...

Llibres com el suc¨®s Diccionari per a ociosos i un bon grapat dels seus incisius articles s¨®n el canyam¨¤s d¡¯aquest cabdal volum, coordinat per Antoni Furi¨® i Josep Palacios, i on es veu la lucidesa innata, l¡¯estil de prosa seca i l¡¯acidesa que gastava el gran intel¡¤lectual valenci¨¤.

?El seu estimat (i tradu?t) Kafka, Thomas Mann, la B¨ªblia... El millor de les lletres universals, en especial del segle XX, han estat disseccionats (amb enginy) els darrers 10 anys per Llovet a la seva columna setmanal al Quadern d¡¯EL PA?S. Les 158 millors creen un fris literari excepcional.