La muntanya m¨¤gica

No cal donar m¨¦s tombs. Al pr¨°leg d¡¯aquest Fago, del periodista Carles Porta, hi ¨¦s tot. En sis p¨¤gines queda clar per qu¨¨ aquest ¨¦s un llibre diferent en el sector editorial catal¨¤ i part de l¡¯espanyol. Hi ha dues raons nuclears, per¨° primer cal disparar el tret: el 13 de gener del 2007 troben mort l¡¯alcalde de Fago, Miguel Jos¨¦ Grima. Tothom t¨¦ mem¨°ria medi¨¤tica del cas. De seguida, al poblet de postaleta del Pirineu aragon¨¨s (30 habitants amb prou feines) desembarquen desenes i desenes de periodistes afamats.

Ara, les raons. Primera: la mirada. Curiosament hi havia dues cases rurals. Una era del mort; l¡¯altra, de Santiago Mainar. A l¡¯¨²nic periodista (nom¨¦s un basc treu el cap durant aquells dies) que se li acudeix demanar habitaci¨® al poble ¨¦s al catal¨¤ Carles Porta (Vila-sana, Lleida, 1963). La resta a hotels d¡¯Ans¨® i Jaca. Porta s¡¯hi va estar cinc dies i va xerrar moltes hores amb en Mainar. El 2 de febrer el detenen com a presumpte assass¨ª de Grima.

Segona: el contacte amb la realitat de primera m¨¤, les fonts, la documentaci¨® (altrament dit, la feinada). El 3 d¡¯agost del 2007 Porta fa la primera visita a la pres¨® a Mainar. Despr¨¦s en van vindre 60 m¨¦s. M¨¦s de dues-centes converses amb Marisa Mainar (la germana); tantes d¡¯altres amb Am¨¤lia, amiga i finalment amor de Santiago; l¡¯an¨¤lisi (i, d¡¯alguna manera, la cr¨ªtica) dels 4.000 folis del sumari del cas; de les milers de p¨¤gines de diaris; de les centenars d¡¯hores de r¨¤dio i de televisi¨®; a banda de seguir el judici de prop.

S¨ª, aquestes s¨®n dues raons nuclears per entendre, que, d¡¯acord, potser s¨ª que aquesta ¨¦s ¡°la hist¨°ria d¡¯una dona que pateix pel seu germ¨¤¡±, perqu¨¨ aqu¨ª comen?a a n¨¦ixer el llibre: Marisa truca a Porta i li diu: ¡°He le¨ªdo tus art¨ªculos y me gustar¨ªa conocerte. Eres el ¨²nico que no trata de asesino a mi hermano¡±. Potser s¨ª que ¨¦s la hist¨°ria a contravent, mar, terra, contra terretr¨¨mols medi¨¤tics, policials, judicials... D¡¯una dona mentre el seu germ¨¤ est¨¤ fora de camp. Potser, per¨° ¨¦s sobretot la hist¨°ria de com fer periodisme.

Porta ve de lluny, d¡¯aquell Tor (2005) on hi havia ¡°tretze cases i tres morts¡±, d¡¯aquell Pirineu catal¨¤ on mai ning¨² s¡¯hi havia fixat, ni sabia que existia. I arriba a Fago (premi Huertas Claveria), un altre Pirineu on, de sobte, tothom hi mira amb flaixos, c¨¤meres, proves judicials, declaracions de culpabilitat. Tothom mira per¨° no hi veu ning¨². Perqu¨¨ aquest llibre t¨¦ l¡¯habilitat de dir que potser vivim en una societat on tothom mira el mateix i mira on no hi ha res. Hi ha un pujar al cim per veure-hi m¨¦s clar i veure-ho tot. L¡¯ascensi¨® a la Muntanya m¨¤gica es fa amb estil munta-nyenc: sec, prec¨ªs, de superviv¨¨ncia. Paraules i di¨¤legs que s¨®n piolets, bastons que ens ajuden a pujar.

A dalt de tot es veu la hipervelocitat i la hiperboira del cas: que s¡¯ho va endur tot.

Mainar, condemnat a 20 anys i 9 mesos de pres¨®. Tor, Fago, poques lletres, intensitat m¨¤xima, explosiva. La munta-nya m¨¤gica dels nostres dies arriba a tot arreu: a la ciutat i al poble min¨²scul. El necessari rep¨°s, el sanatori del temps, de la interrogaci¨® interior, de guarir la mirada...

Temps: es necessita temps per fer b¨¦ les coses; per comprendre, per explicar. Potser aquest llibre tamb¨¦ marca el cam¨ª del periodisme, paradoxalment, es necessitar¨¤ temps per fer periodisme, del bo vull dir. Ja fa uns anys que tant als Estats Units com a Llatinoam¨¨rica la no ficci¨® est¨¤ fent la seva ascensi¨®. Aqu¨ª tot just comencem a caminar i a mirar a la muntanya. Porta ¨¦s dels pocs que hi puja.