¡°Mengem solucions els dies feiners i esferificacions els caps de setmana¡±

Per fi l¡¯he trobat. Una persona que no vol perdre ni un segon parlant de crisi. Ella, una dona optimista, s¡¯estima m¨¦s parlar de plats saludables, nous escenaris i Sal de vainilla (Planeta), la seva saborosa novel¡¤la sobre segones oportunitats. Ada Parellada (Granollers, 1967), cuinera i escriptora, reconeix que malgrat que aquest Sant Jordi ¡°hi he passat sense pena ni gl¨°ria¡±, est¨¤ contenta perqu¨¨ qui ha llegit la novel¡¤la, diu, li ha agradat.

Pregunta. Qu¨¨ ¨¦s una cuinera medi¨¤tica? Ho ¨¦s, vost¨¨?

Resposta. No s¨®c medi¨¤tica. Som coneguts en el nostre entorn, quan ets medi¨¤tic tothom t¡¯identifica m¨¦s enll¨¤ del teu entorn. Per¨° ¨¦s cert que de dones en aquest ofici n¡¯hi ha poques.

P. I per qu¨¨ tan poques?

¡°El problema ¨¦s que
ens adaptem a les

R. ?s un ofici incompatible amb la vida. ?s curi¨®s que a les escoles d¡¯hostaleria hi ha moltes noies fent cuina i restauraci¨®, es posen a treballar en un restaurant per¨° de seguida que volen una fam¨ªlia, tot grinyola i busquen alternatives com c¨¤terings i menjadors escolars.

P. Com ¨¦s el seu negoci?

R. ?s petit, tinc una botiga. Som botiguers. Fins que no ho vaig entendre, em va costar molt. Em pensava que era empres¨¤ria. Tenim una relaci¨® m¨¦s enll¨¤ del menjar. Ara mateix tinc Semproniana, que ¨¦s casa meva, i dos xiringuitos, Pla dels ?ngels i Petra. Aquests dos s¨®n restaurants de butxaca, amb el mateix producte que a Semproniana per¨° no tot el que envolta el plat. Com amb els llibres de butxaca, la novel¡¤la ¨¦s la mateixa per¨° hi falten les il¡¤lustracions, la tapa dura, paper bo...

P. Doncs parlem de novel¡¤la, com ¨¦s que n¡¯ha escrit una?

R. L¡¯he fet obsessivament. Els ¨²ltims anys he escrit en mitjans de comunicaci¨®. Els meus fills i el meu marit em van animar a escriure ficci¨®. I, juntament amb Planeta, em van donar confian?a.

P. I despr¨¦s de la novel¡¤la...

R. Jo em dedico, entre altres coses, a l¡¯educaci¨® en alimentaci¨®, ¨¦s la meva part d¡¯obra social. La vida l¡¯haur¨ªem de fragmentar en tres. ?s el ying, el yang i la mare que el va parir. Has de tenir la part del negoci, els restaurants; la part personal que em diverteix, com la meva col¡¤laboraci¨® als mitjans, i l¡¯obra social. Tots hem de fer alguna cosa per als altres.

P. Com estem d¡¯educaci¨® aliment¨¤ria a Espanya?

R. Molt malament. Catastr¨°ficament. Som un pa¨ªs que qui tria el men¨² de casa s¨®n els nens, ells tenen el poder total. Les fam¨ªlies s¡¯han tornat molt petites, els pares treballen tots dos i se senten tremendament culpables. Com que el menjar ¨¦s una arma potent¨ªssima de negociaci¨® i de domini, els nens manen. A m¨¦s no volem que el menjar sigui un conflicte familiar perqu¨¨ aquella miqueta d¡¯hora que estem amb els nostres nens no volem que ens la foti enlaire unes llenties. Amb aix¨° perdem molta varietat i amb la varietat perdem sabor i patrimoni culinari. Entre setmana mengem el que ens agrada i ¨¦s f¨¤cil i el cap de setmana sortim a fora i mengem sushi. A m¨¦s ens omple d¡¯orgull que els nostres nens mengin sushi.

P. ?s un problema que els nens en mengin?

R. No pot ser que una nena de sis anys s¨¤piga distingir entre un sushi i un maqui i no s¨¤piga qu¨¨ ¨¦s un fricand¨®. Estem perdent el nostre patrimoni culinari amb aquesta hist¨°ria. Som esquizofr¨¨nics alimentaris. De dilluns a divendres mengem solucions i el cap de setmana, esferificacions.

P. Per¨° s¨ª que hi ha m¨¦s preocupaci¨® perqu¨¨ els nens tinguin un menjar sa...

R. Els pares amb una mica de nivell cultural s¨®n molt curosos amb l¡¯alimentaci¨® dels nens fins que tenen deu anys. Despr¨¦s, se n¡¯obliden.

P. Qu¨¨ ens falta?

R. L¡¯expressi¨® ¨¦s ¡°educaci¨® en alimentaci¨®¡±. Educar vol dir donar eines en autonomia aliment¨¤ria. Els nostres supermercats s¨®n plens d¡¯aliments, tenim producte disponible tot l¡¯any... i s¡¯educa creant h¨¤bits, que el nen s¨¤piga que els dilluns toca llenties. Passes dels tres als 12 anys creant h¨¤bits de consum perqu¨¨ quan siguin adolescents i tinguin un euro a la butxaca s¨¤piguen triar. De cop i volta, no saps com, als 18 anys ja s¡¯estan fent els ¨¤pats. Si no has creat els h¨¤bits seran uns adolescents malalts que no se sabran defensar i triaran el que els vingui de gust.

P. I mentrestant, mig m¨®n fent dieta.

R. Estic molt en desacord. Si vols fer dieta, amaga-ho dels nens. A casa has de fer sempre salut, salut, salut. No facis menjar com si vinguessin 50 a sopar. S¡¯ha de menjar poc, per¨° de tot.

P. Com afronta la crisi?

R. Prou de parlar de crisi. S¡¯ha acabat aquest rotllo de la crisi: no ¨¦s una crisi, ¨¦s un nou escenari. Quan parles de crisi ¨¦s que penses que d¡¯aqu¨ª a un any estarem com abans. Mai m¨¦s estarem com abans. S¡¯ha acabat. Els quatre clients que tenim s¨®n els que tindrem d¡¯aqu¨ª a l¡¯eternitat. Per tant, hem de tenir pocs cambrers, pocs cuiners, estirar-nos m¨¦s, fer els espais m¨¦s multidisciplinaris... Jo ja he canviat de xip. El problema ¨¦s que ens adaptem a les coses bones de seguida i quan falten, ens deprimim.

P. ?s viable el negoci?

R. Ho ha de ser. Has d¡¯inventar coses perqu¨¨ sigui viable. Si el teu client pot gastar 20 euros, fes un men¨² de 20. Ens hem d¡¯adaptar a la nova situaci¨®. El format del restaurant d¡¯abans ja no funcionar¨¤ perqu¨¨ la gent no ho pot pagar. Ho pot pagar un dia per¨° el restaurant no viu d¡¯un dia. El Bulli viu d¡¯un dia de la gent perqu¨¨ tothom ho vol. Per¨° no nosaltres. Hem de donar menjar per al dia a dia de la gent. Els que f¨¨iem men¨²-degustaci¨® segu¨ªem pensant que vindrien temps millors. Hem de ser conscients de quina ¨¦s la realitat de la butxaca del pa¨ªs i buscar coses per a aquesta butxaca.