Els ve?ns de la porta del costat

Al m¨®n de les publicaci-ons er¨°tiques es fa servir el concepte girl next door ¡ªla noia de la porta del costat¡ª per referir-se a aquell tipus de model que, sense tenir cap atractiu extraordinari o espectacular, resulta encisadora. En realitat, aquest atractiu no ¨¦s tant f¨ªsic com de proximitat, per la quantitat de fantasies que poden despertar les ve?nes ¡ªi els ve?ns¡ª a menys que quadrupliquin l¡¯edat de l¡¯observador.

No, no ¨¦s una digressi¨®, Els Amics de les Arts serien the band next door, la banda de ve?nets normals que s¡¯han fet un forat en el m¨®n dels populars gr¨¤cies a la seva feina, perseveran?a i voluntat. Parlem d¡¯un grup, probablement un dels tres m¨¦s populars a Catalunya avui, que, nascut el 2005, va con¨¨ixer la fama despr¨¦s de publicar dos discos (Catalonautes, 2005, i Roulotte Polar, 2007) i fer servir com ning¨² la pot¨¨ncia comunicativa de les anomenades xarxes socials; ¨¦s a dir, les noves plataformes promocionals facultades per internet.

Joan Enric Barcel¨®, Eduard Costa, Ferran Piqu¨¦ i Dani Alegret ja ho deien quan la popularitat els comen?ava a somriure fa un parell d¡¯anys: ¡°Com que el grup era gaireb¨¦ una broma entre nosaltres, com que ning¨² no contrasta la informaci¨® que es penja a la xarxa, com que tot el que apareix es converteix en veritat, vam decidir mantenir molta activitat, penjar molta informaci¨®, explicar com era la nostra vida al pis que compart¨ªem tots quatre i fer-nos grans a la xarxa. Per aix¨° vam fer un blog i vam comen?ar a cr¨¦ixer pel boca-orella¡±. Una estrat¨¨gia extraordin¨¤riament l¨°gica que ja s¡¯anomena ¡°boca-orella 2.0¡± i que est¨¤ en el fons de l¡¯¨¨xit d¡¯aquesta banda que al 2012 necessita ja tres vegades el Coliseum ¡ªavui, dem¨¤ i dem¨¤ pas-sat¡ª per presenta el seu quart disc Esp¨¨cies per catalogar, ¨¤lbum que a hores d¡¯ara ¨¦s Disc d¡¯Or (o sigui, t¨¦ m¨¦s de 30.000 c¨°pies venudes).

Reflectint el m¨®n a la manera que podria fer-ho qualsevol dels seus fans, Els Amics... han constru?t un imaginari ple de refer¨¨ncies pr¨°pies del barri de Gr¨¤cia, del qual fan ironia potser sense voler-ho fer. La q¨¹esti¨® ¨¦s que el grup ha aconseguit formular en clau de pop una personalitat transparent i gens esquiva que celebren sense dissimular una relativa sorpresa davant del grau de popularitat que han assolit.

Lluny de fer-se les estrelles i tal com ho faria el m¨²sic de la porta del costat, Els Amics... viuen una popularitat reservada per a molt pocs i que els ha dut a vendre discos, molts, quan gaireb¨¦ ning¨² no ho fa. La forma en qu¨¨ art¨ªsticament han encaixat aquesta popularitat s¡¯ha tradu?t en un disc for?a elaborat, molt arranjat i ambici¨®s que deixa enrere la simplicitat dels discos anteriors.

Disposant de pressupost, la banda ha fet el disc que potser volien fer des del comen?ament, tot i que de vegades tant d¡¯arranjament tapa la senzillesa que havia caracteritzat les can?ons d¡¯aquest quartet que representa el triomf de la classe mitjana just quan aquesta declina. I ¨¦s que els quatre Amics de les Arts van fer de tot abans no es van decidir a buscar el seu futur a la m¨²sica, coincidint des de fent d¡¯actors als espectacles de Port Aventura fins a promocionar tabac disfressats amb roba de l¨¤tex...

Gent normal tenint un ¨¨xit poc habitual. La digesti¨® del mateix comen?a ara. Amb un disc que donar¨¤ la mida de les possibilitats d¡¯un grup que havia estat normal.