Presons particulars

Quan Joan Pon? (Barcelona, 1927-Saint Paul de Vence, 1984) feia entremaliadures de petit, a casa seva el castigaven a les golfes, a quedar-se sol com un cargol. I com que pel cam¨ª, i tamb¨¦ un cop dins, no parava de guixar les parets, els seus pares van optar per tancar-lo al soterrani i a les fosques. De m¨¦s gran i ja lluny dels pares, el c¨¤stig seria el manicomi, on va passar-hi alguna temporada. De fet, abans de n¨¦ixer, Pon? potser ja ni volia sortir de la matriu i es van necessitar f¨°rceps per extreure¡¯l cap al m¨®n, tal com explica ell mateix en un espl¨¨ndid text autobiogr¨¤fic que t¨¦ penjat l¡¯Associaci¨® Joan Pon? al seu web. I pot ser que aquest contratemps, irreparable i fatal, el consum¨ªs durant quasi tota la seva amarga vida. Sort que a m¨¦s d¡¯un enorme sentiment tr¨¤gic tamb¨¦ tenia un gran sentit de l¡¯humor, i una sensibilitat exquisida. L¡¯a?llament total, per¨°, semblava ser el seu dest¨ª i aix¨ª el va viure pr¨¤cticament sempre, tancat en l¡¯univers claustrof¨°bic i esp¨¨s que es va construir, com una closa protectora per¨° tamb¨¦ com una pres¨® privada que l¡¯allunyava de la resta dels mortals.

?Pon? encarna a la perfecci¨® la figura rom¨¤ntica de l¡¯artista com a buf¨®/arlequ¨ª/pallasso i, simult¨¤nia-ment, mag/bruixot/xaman/diable/heretge/messies/m¨¤rtir, personalitats en les quals sovint s¡¯autorepresentava en bona part dels seus dibuixos i teles. No ¨¦s estrany que se sent¨ªs molt b¨¦ interpretant Kafka o Cervantes. Els espl¨¨ndids gravats que va fer l¡¯any 1978 per al Quixot es compten entre les millors que s¡¯hagin fet mai del cavaller de la Manxa. I els coetanis de les Metamorfosis Kafka-Pon?, refor?ats amb textos de Pepe Corredor-Matheos, s¨®n tan delirants com deliciosos. Uns i altres es poden veure aquests dies a la novella i fuga? Sala Cr¨¤ter, situada a l¡¯antiga seu de la Galeria dels ?ngels, al Raval barcelon¨ª. Un espai que, tot just acabat d¡¯obrir, ja anuncia el seu imminent trasllat sense un dest¨ª concret. Caldr¨¤ veure cap on tiren finalment les activitats de Cr¨¤ter i la l¡¯Associaci¨® Joan Pon? de la qual dep¨¨n, m¨¦s enll¨¤ dels personalismes dels principals impulsors i amics m¨¦s propers.

A les mateixes parets on ara pengen els gravats poncians fa deu anys Peter Halley (Nova York, 1953) hi mostrava les seves estridents i juganeres geometries. De fet, Halley ¨¦s ja un pintor habitual en el panorama art¨ªstic barcelon¨ª. Va fer la seva primera individual a la capital catalana el 1992, a la Galeria Senda en la qual ha continuat exposant de manera peri¨°dica, algunes vegades en combinaci¨® amb la Galeria dels ?ngels. A Senda, Halley presenta vuit magn¨ªfiques petites presons, junt amb els dibuixos preparatoris i una tela de gran format del mateix tema, amb clares refer¨¨ncies a Josef Albers. Quan, fa molt de temps, el pintor novaiorqu¨¨s va decidir profanar amb una graella el quadrat sagrat de Mal¨¨vitx, i tamb¨¦ els d¡¯Albers, va desmuntar de cop la rigidesa m¨ªstica o matem¨¤tica de la geometria en dues dimensions m¨¦s austera per retornar-li la idea de la representaci¨® espacial, sense trair, en cap moment la idea de superf¨ªcie plana i fugint de la perspectiva, va convertir la forma pura del quadrat en una pres¨® que tant podia ser vista, de forma simult¨¤nia, des de fora com de dins. A m¨¦s, Halley, amb un gran sentit de la ironia, ha sabut conferir a la geometria m¨¦s elemental qualitats humanes com la solitud, la comunicaci¨®, la col¡¤laboraci¨® o l¡¯antagonisme, potser seguint de lluny el que havia iniciat Mondrian al final de la seva traject¨°ria, amb l¡¯alegre brogit crom¨¤tic de Broadway Boogie Woogie.