Mazinger Z: punys fora!
El Sal¨® del C¨°mic de Barcelona ret homenatge als robots en el c¨°mic, el cinema i la literatura
E ls robots envaeixen Barcelona durant la celebraci¨® de la 30? edici¨® del Sal¨® Internacional del C¨°mic que comen?a avui i fins diumenge que ve. Mazinger Z ¡ªque va triomfar a la televisi¨® al final dels setanta, ser¨¤ present a l¡¯exposici¨® Robots en la seva tinta, un rep¨¤s de la pres¨¨ncia dels robots en el c¨°mic, el cinema i la literatura¡ª ens protegir¨¤, durant uns dies, de tots els dolents com feia en la m¨ªtica s¨¨rie. Entre els m¨¦s de 150 originals que acompanyen aquest gegant japon¨¨s, es podran veure vinyetes de Ranxerox, Astroboy, Els robots bestiajos de Mortadelo i Filem¨®n, Carlitos Fax, Barbarella, el goril¡¤la Mytek, Ari, la salvadora de l¡¯Univers, i fins i tot els in¨¨dits de Santiago Valenzuela per al pr¨°xim ¨¤lbum de Las aventuras del capit¨¢n Torrezno que publicar¨¤ aquest any.
?A m¨¦s, el Sal¨® ha programat una desena d¡¯exposicions en les quals es recordar¨¤ Moebius, els 50 anys de Spiderman o de la revista Cavall Fort i hi exposaran els premiats el 2011: Jordi Longar¨®n i Paco Roca, autor del cartell d¡¯aquesta edici¨®. Per¨° els robots no nom¨¦s hi seran en paper, alguns humanoides es relacionaran amb els visitants, parlaran amb ells i fins i tot jugaran a futbol. ?s la festa del c¨°mic.
Les hist¨°ries de Mazinger, el robot gegant constru?t pel doctor Kabuto, amb la formidable aliatge Z, que va deixar com a llegat al seu n¨¦t Koji abans de morir, va enlluernar milers de fam¨ªlies espanyoles a partir de l¡¯any 1978 quan, despr¨¦s del Telediario de sobretaula del dissabte, contemplaven embadalits la lluita d¡¯aquesta m¨¤quina i la seva inseparable companya de metall Afrodita A. Junts lluitaven contra els malvats robots del Doctor Infierno llan?ant els punys i el pit, literalment, amb l¡¯objectiu de salvar el M¨®n. La s¨¨rie va generar tot un seguit de productes de mercadot¨¨cnia, cromos, revistes i c¨°mic impresos, com cap fins aleshores, en una Espanya que acabava de sortir de d¨¨cades de dictadura. Les aventures de Mazinger Z i el seu pilot Koji Kabuto van funcionar a Espanya per la frescor i l¡¯exotisme que proporcionaven a l¡¯escassa graella d¡¯aquell temps, i han quedat en el subconscient de generacions d¡¯espanyols encara que nom¨¦s s¡¯emetessin 32 episodis en blanc i negre dels 92 de qu¨¨ constava la s¨¨rie, perqu¨¨ Televisi¨® Espanyola va considerar que eren ¡°massa japonesos i massa violents¡±. I, 40 anys despr¨¦s, continuen vives. Mazinger Z i el seu autor, Go Nagai, s¨®n dos dels protagonistes de Robots en la seva tinta, l¡¯exposici¨® tem¨¤tica del 30¨¨ Sal¨® Internacional del C¨°mic de Barcelona que fins diumenge es podr¨¤ visitar al pavell¨® 8 de Fira de Barcelona; un rep¨¤s de la pres¨¨ncia dels robots en el c¨°mic, la literatura i el cinema, que comptar¨¤, a m¨¦s, amb la pres¨¨ncia real de m¨¤quines d¡¯aspecte hum¨¤ capaces d¡¯interactuar amb la gent.
Spiderman, Moebius, Little Nemo i molt m¨¦s
E ls robots protagonitzen el sal¨® del c¨°mic fins diumenge. Per¨° els ¨¦ssers de metall dotats de moviment i alguna cosa de sentiment no estaran sols en els 19.000 metres quadrats que ocupa la fira al palau 8 de Fira de Barcelona; aniran acompanyats d¡¯una dotzena d¡¯exposicions, trobades amb els autors, tallers, maratons i concerts. Tot seguit, una selecci¨® d¡¯imperdibles per als amants del g¨¨nere:
Homenatge a Moebius. Originals de Jean Giraud desaparegut al mar? i els treballs d'autors espanyols que homenatgen l'autor franc¨¨s considerat al com un dels nous fil¨°sofs.
Spiderman. Evoluci¨® del personatge, alter ego de Peter Parker, que compleix 50 anys des de la creaci¨® per Stan Lee i Steve Ditko, sempre envoltat de dolents com Duende Verde o El Doctor Octopus.
Antol¨°gica de 'Little Nemo'. Els originals de la m¨ªtica s¨¨rie del dibuixant fren¨¨tic i convulsiu Winsor McCay (1869-1934), un dels cl¨¤ssics del nov¨¨ art i retalls de premsa en qu¨¨ es va publicar aquest c¨°mic.
Malefic Time. ?s el 2038 i a Nova York una s¨¨rie de personatges es preparen per a la batalla final. Aquest ¨¦s l'ambient de l'¨²ltima novel¡¤la de Luis i R¨®mulo Royo.
50 anys de 'Cavall Fort'. Un fet ins¨°lit en el m¨®n editorial: mig segle de vida. Exposici¨® amb molts dels originals publicat en 1.192 n¨²meros.
Jordi Longar¨®n i Paco Roca, premiats en l'edici¨® del Sal¨® del 2011, disposaran d'una exposici¨® cadascun. A la del primer es podran veure els seus westerns i les seves Haza?as B¨¦licas. De Roca, premiat amb el Premio Nacional del C¨®mic per Arrugas i creador del cartell d'aquesta edici¨®, se'n podran veure els seus ¨²ltims dibuixos.
Concerts. El sal¨® no ¨¦s nom¨¦s m¨²sica. Durant els quatre dies pujaran a l'escenari grups com Lax'n'Busto, Ter¨¤pia de Shock, Avalanch i Los Coronas, a m¨¦s de sessions de DJ.
Videojocs. Presentaci¨® en exclusiva de Darksiders II, el videojoc amb dissenys de Joe Madureira. Xbox 360 presentar¨¤ Kinect Star Wars i Nintendo far¨¤ el concurs Kid Icarus amb la seva 3DS.
Marat¨® de cinema. Els robots tamb¨¦ envairan el cinema Urgell durant la Marat¨® Rob¨°tica que ha organitzat Phenomena. Es projectar¨¤ Matrix, Westworld y Hardware: Programado para matar, de Richard Stanley, que visitar¨¤ el sal¨®.
La Xina, el pa¨ªs convidat. L'enorme pa¨ªs tindr¨¤ 200 metres quadrats per mostrar la llarga hist¨°ria del c¨°mic xin¨¨s, un aut¨¨ntic desconegut a occident, tot i que en aquest grandi¨®s pa¨ªs hi ha autors que arriben a vendre milions dels seus treballs. Tota una oportunitat.
Convidats. Durant els quatre dies seran molts els autors que passaran pel Sal¨®n: Go Nagai (Mazinger Z), Milo Manara (Los Borgia), David Lloyd (V de Vendetta), Gilbert Shelton (Los fabulosos Freak brothers), Craig Thompson (Blankets) i Enrique Breccia (El Eternauta), entre altres.
La paraula robot ve del teatre. El dramaturg txec Karel Capek va publicar el 1921 R.U.R., la hist¨°ria d¡¯una f¨¤brica on un cient¨ªfic crea un protoplasma, un ¨¦sser viu, que va anomenar ¡®robota¡¯, paraula que en txec antic significa esclau. Aquest androide construeix al seu torn altres ¨¦ssers per utilitzar-los de m¨¤ d¡¯obra barata. Els robota es van acabar revoltant i van declarar la guerra a la humanitat. El 1923 es va traduir a l¡¯angl¨¨s i els robota van passar a ser robots. Abans d¡¯aquests ¨¦ssers, ja havien existit aut¨°mats des del segle XVIII i, el 1918, Mary Shelley va crear el primer ¨¦sser aut¨°nom quan va publicar la hist¨°ria de Frankestein o el Prometeu modern. El 1920 Paul Wegener va dirigir i protagonitzar Golem, un cl¨¤ssic del cinema mut alemany sobre una est¨¤tua dotada de vida. Despr¨¦s va arribar la Maria de Metr¨®polis (1926) de Fritz Lang; els robots d¡¯Asimov, que va establir les tres lleis de la rob¨°tica el 1942; l¡¯entranyable Robby, de Planeta prohibido (1956), els replicants, c¨°pies d¡¯¨¦ssers humans, de Blade Runner (1982) de Ridley Scott, paraula inventada a la pel¡¤l¨ªcula que no ¨¦s present en la novel¡¤la de Philip K. Dick, ?Sue?an los androides con ovejas el¨¦ctricas?, en qu¨¨ es va basar aquest ¨¨xit del cinema protagonitzat per Harrison Ford; i els simp¨¤tics C3P0 i R2D2, de la saga de La guerra de les Gal¨¤xies, de George Lucas (1977).
S¨®n alguns dels robots, aut¨°mats i androides m¨¦s famosos de la literatura i del cinema fant¨¤stic que, d¡¯una manera o altra, han repetit l¡¯esquema creat per Capek: Servir a qui t¡¯ha creat, encara que la majoria de les vegades s¡¯acaben rebel¡¤lant. A la llista tamb¨¦ s¡¯hi sumarien Terminator (1984), de James Cameron, Robocop (1987), de Paul Verhoeven o Intel¡¤lig¨¨ncia Artificial (2011), de Spielberg. La majoria s¨®n presents a l¡¯exposici¨® central del Sal¨® a trav¨¦s dels cartells de les pel¡¤l¨ªcules que van protagonitzar.
L¡¯aparici¨® dels robots en el m¨®n del c¨°mic ¨¦s paral¡¤lel a la ficci¨® dels anys vint i trenta del segle XX. Per primera vegada apareixen l¡¯any 1928, a Buck Rogers, de la m¨¤ de Philip Francis Nowlan i a Flash Gordon, creat per Alex Raymond el 1934; i a partir dels anys cinquanta, es generalitzen els dibuixos en els quals els robots apareixen en naus que v¨¦nen a la Terra a envair-nos.
Jordi Ojeda, professor de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya, amant del c¨°mic i amb una ¨¤mplia experi¨¨ncia en la divulgaci¨® cient¨ªfica a partir de les vinyetes, ha reunit per a l¡¯exposici¨® que comissaria m¨¦s de 150 originals que mostren com el nov¨¨ art ha dibuixat i imaginat aquests ¨¦ssers creats per l¡¯home.
A les vinyetes podem veure Iron Man, el superheroi de Marvel, que embotit en una armadura coprotagonitza ara una de les ¨²ltimes estrenes cinematogr¨¤fi-ques; l¡¯¨¤gil, amoral i underground Ranxerox, de Tanino Liberatore, autor que visitar¨¤ Barcelona, el manga Astroboy, d¡¯Osamu Texuka; Los robots bestiajos de Mortadelo i Filem¨®n, els de butxaca de Superl¨®pez; o l¡¯humor infantil de Robin Robot de Jos¨¦ Sanch¨ªs. Tamb¨¦ es veuran, per primera vegada, els robots dibuixats de Santiago Valenzuela, ¨²ltim Premi Nacional de C¨°mic, per Las aventuras del capit¨¢n Torrezno 8, cedits per a l¡¯exposici¨®; a Carlitos Fax, d¡¯Albert Monteys, en qu¨¨ el protagonista ¨¦s un fax i tots els personatges, m¨¤quines. Vinyetes de la sempre sensual Barbarella despr¨¦s de la seva trobada sexual i met¨¤l¡¤lica amb el robot Diktor i del goril¡¤la gegant tripulada Mytek; d¡¯Ari, la salvadora del Universo, de Man i Hern¨¢n Migoya, premiat al Jap¨®; originals d¡¯Archeologist of Shadows, publicat nom¨¦s a internet, de l¡¯argent¨ª Patricio Clarey i la catalana Lara Fuentes, en qui els cyborg acaben convertits en robots; o RGH, de Carlos i Rub¨¦n del Rinc¨®n, en el qual apareix l¡¯¨²nic robot gegant creat per autors espanyols. S¨®n alguns dels dibuixos que s¡¯hi podran veure.
Per a Ojeda, un dels objectius de l¡¯exposici¨® ¨¦s apropar els robots a la societat i fomentar noves vocacions cient¨ªfiques i tecnol¨°giques en el p¨²blic que visiti el Sal¨®. ¡°Molts dels de la meva generaci¨® ens va interessar la rob¨°tica despr¨¦s de veure Mazinger Z¡±, assegura. ¡°Recordarem la nostra ¨¨poca com a important ja que passem de l¡¯era de la informaci¨® a la de la rob¨°tica. De fet, som com cyborgs que anem carregats de c¨¤meres i m¨¤quines, encara que no ens n¡¯adonem. Tenen la seva intel¡¤lig¨¨ncia i ens ajuden a millorar la nostra qualitat de vida¡±, explica Ojeda. Per a l¡¯investigador la ficci¨® sempre ha anat per davant de la realitat: ¡°Si el concepte d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia artificial s¡¯inventa el 1956, molts anys despr¨¦s del Yo robot d¡¯Asimov; el primer robot industrial va comen?ar a funcionar en una f¨¤brica el 1961, mentre que Asimo, el primer robot humanoide capa? de pujar escales el va crear Honda el 1997. Sorpr¨¨n veure que recents que s¨®n¡±, comenta.
A l¡¯exposici¨® s¡¯han programat tallers, el 15¨¨ Concurs Nacional de Robots i la pres¨¨ncia de cinc robots de ¡°carn i os¡±; humanoides de m¨¦s de metre i mig, que es mouen amb cames o rodes. ?s el cas de la parella Tibi i Dabo, el robot industrial de la marca ABB, utilitzat al sector de l¡¯automoci¨®, i que pintar¨¤ i dedicar¨¤ dibuixos als visitants, Darwin, un prototip core¨¤ que camina i que ha estat adaptat per jugar a futbol i REEM, que ha estat proclamat com a millor robot del m¨®n a Fran?a i que ha desenvolupat Pal Robotics. La robot, perqu¨¨ ¨¦s una noia, ¨¦s ubiqua, es podria fer servir en fires, hotels o centres comercials informant i ajudant en tasques de la casa. Tamb¨¦ parla i no es posa vermella quan assegura que li agradaria fer-se famosa. A la fira es veur¨¤ com se¡¯n surt amb les tasques, i molts ja se l¡¯endurien a casa. De fet, per a Ojeda, la pel¡¤l¨ªcula de robots Eva, el premiat debut de Kike Maillo, ¨¦s ¡°un film fant¨¤stic, una aposta molt forta per a una tecnologia versemblant en un futur proper en qu¨¨ els robots no nom¨¦s es mouran de manera independent sin¨® que tamb¨¦ tindran emocions¡±.
Un sector m¨¦s digital
La 30? edici¨® del Sal¨® Internacional del C¨°mic de Barcelona comptar¨¤ amb 150 expositors (un 20% m¨¦s que en l¡¯edici¨® anterior) d¡¯un sector que tamb¨¦ viu la crisi econ¨°mica. Els ajuts de les administracions p¨²bliques han disminu?t aquest any un 10%, malgrat aix¨° es mant¨¦ el pressupost de 700.000 euros, gr¨¤cies al patrocini privat, sobretot, de les empreses lligades al m¨®n del videojoc i l¡¯electr¨°nica, que cada vegada s¨®n m¨¦s presents al Sal¨® i aprofiten per presentar algunes de les novetats.
No en va el c¨°mic ¨¦s el sector editorial que m¨¦s r¨¤pidament s¡¯est¨¤ transformant cap al digital, tal com demostra el fet que el 94% de les editorials de c¨°mic tenen un projecte digital. Un dels s¨ªmptomes del canvi ¨¦s que mentre la Federaci¨® de Gremis d¡¯Editors d¡¯Espanya ¡ªel 90% del sector editorial espanyol t¨¦ la seu a Catalunya¡ª assegura que el c¨°mic va ser l¡¯¨²nic sector editorial que va augmentar les seves vendes el 2010, arribant a facturar 85 milions d¡¯euros (un 32,4% m¨¦s que l¡¯any anterior); el Ministeri de Cultura i Educaci¨® assegura en les estad¨ªstiques que aquell mateix any es van sol¡¤licitar molts menys permisos per publicar nous t¨ªtols en l¡¯ISBN: 1.891 t¨ªtols, un 35,2% menys que el 2009.
Entre les xifres per batre hi ha la m¨ªtica de 100.000 visitants, que s¡¯ha repetit els darrers anys, ser¨¤ dif¨ªcil superar-se per la conjuntura. Ajudar¨¤ el fet que el preu continua sent el mateix dels ¨²ltims set anys: 6 euros. A m¨¦s, els nascuts el 1982, any en qu¨¨ va engegar el festival, podran entrar-hi de franc.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
