El Mois¨¨s de Mann

L¡¯obsessi¨® que Thomas Mann va tenir sempre per arribar a ser tan gran com els m¨¦s grans autors del per¨ªode cl¨¤ssic alemany el va portar, com ¨¦s sabut, a reformular el mite de Faust ¡ªja reelaborat per Goethe a partir dels textos de la tradici¨®¡ª, a Doktor Faustus, a reprendre determinats mites i llocs comuns de la tradici¨® grega ¡ªcom s¡¯observa, entre altres llibres i narracions, a La mort a Ven¨¨cia¡ª i a anar a parar fins i tot als llibres m¨¦s fundacionals de la cultura europea, font de totes les religions monoteistes, val a dir, el Pentateuc, el qual, com a bon luter¨¤, se sabia de cor o de mem¨°ria.

Quant a aquest darrer aspecte de la seva producci¨®, no s¡¯ha d¡¯oblidar que les lletres alema-nyes dels segles XVIII i XIX s¨®n plenes a vessar ¡ªsens dubte per influ¨¨ncia de la B¨ªblia de Luter, que ¨¦s, tamb¨¦, la mare de la llengua liter¨¤ria alemanya¡ª de personatges, llegendes i mites de l¡¯Antic Testament. M¨¦s concretament, la figura de Mois¨¨s, pare del poble d¡¯Israel i, doncs, de la p¨¤tria, sempre va interessar il¡¤lustrats i rom¨¤ntics. Herder va covar el projecte d¡¯escriure una vida de Mois¨¨s, en la qual no l¡¯hauria presentat sota el punt de vista del dogma o de la religi¨®, sin¨® com a prove?dor d¡¯ordre, costums i llei a un poble a les seves beceroles: no va fer aquest llibre, per¨° va escriure molt sobre la religi¨® dels hebreus. Goethe, de la seva banda, sempre atent als or¨ªgens orientals (o llevantins) de la cultura europea, es va proposar, igualment, d¡¯escriure amb Schiller un llibre sobre la mateixa figura b¨ªblica, bo i presentant-la no pas com un home de fe, tampoc, sin¨® com un home d¡¯acci¨®. Tampoc no va arribar a escriure tal hist¨°ria.

Aquesta, justament, ¨¦s la que va escriure Thomas Mann a la tetralogia Josep i els seus germans (es troba en castell¨¤), publicada entre el 1933 i el 1942. No prou satisfet amb aquesta obra mestra ¡ªal meu judici la m¨¦s alta producci¨® de Mann¡ª, l¡¯escriptor de L¨¹beck va tornar al tema de Mois¨¨s, m¨¦s espec¨ªfic dins el conjunt de les narracions b¨ªbliques. Diuen els comentaristes que en aix¨° hi tingu¨¦ a veure l¡¯opuscle de Sigmund Freud, dedicat a la mateixa tem¨¤tica, Mois¨¨s i el monoteisme (1939), llibret en qu¨¨ el de Viena postulava la idea, gens forassenyada, que aquell va ser fill d¡¯un jueu bencossat i de la filla del fara¨®, amant de descend¨¨ncia i d¡¯un tros d¡¯home. De fet, aix¨ª presenta Thomas Mann el protagonista de la seva novel¡¤la curta La llei (Das Gesetz), de 1943, que ara podeu llegir en estrafol¨¤ria i revessa traducci¨® catalana: ¡°Qui es pensi, per¨°, que haurien pogut pasturar-hi debades, ¨¦s que poc coneix pas gaire qui n¡¯eren els patrons, d¡¯aquelles terres, els fills d¡¯Egipte¡±, Girona, Accent, 2012, p¨¤g. 32-33.

Per¨° Mann, com era habitual en ell, va tenyir la narraci¨® de la fugida dels hebreus de les terres d¡¯Egipte amb una s¨¨rie d¡¯ambig¨¹itats que fan, d¡¯aquesta narraci¨®, una cosa de deb¨° enigm¨¤tica. Perqu¨¨ Mois¨¨s no hi ¨¦s representat solament com el guia d¡¯un poble, escaldat, amb escassa capacitat ret¨°rica i nul¡¤la eloq¨¹¨¨ncia, sin¨® tamb¨¦ com a protopare d¡¯una gent que ¨¦s literalment anomenat ¡°xusma¡± i ¡°gentalla¡±. Mann, hem de suposar-ho, no volia en cap moment denigrar el poble jueu; per¨°, volent-ho o no, va presentar els ancestres dels jueus que a Alema-nya ja comen?aven a ser exterminats com una massa amb poca capacitat de discerniment, f¨¤cil d¡¯engalipar, exactament com va passar amb les masses adherides al nazisme. Aquest ¨¦s un enigma gran de la nostra narraci¨® d¡¯avui, que nom¨¦s s¡¯explicaria dins una visi¨® de conjunt de la teoria de les masses i de les religions; teoria que, una vegada m¨¦s, Sigmund Freud i els soci¨°legs del seu temps van analitzar amb enorme acu?tat. Totes les masses esvalotades i incultes serien iguals, tant li fa que fossin de jueus esparracats o d¡¯alemanys vestits amb les famoses camises de l¡¯uniforme nazi. Ara b¨¦: qui triomfa en aquest llibre ¨¦s Mois¨¨s, l¡¯home de fe sincera, i no el xerraire (com Hitler) Aar¨®.