Mem¨°ries personals, patrimoni com¨²

El 1627, a Val¨¨ncia, ¡°hi hagu¨¦ gran rinya entre uns obrers, nafran-se malament uns als altres, i aquest dia hi hagu¨¦ grans rinyes per moltes parts¡±. Els avalots eren habituals en aquella ¨¨poca, fins i tot entre frares: en el convent de Sant Agust¨ª, un dia ¡°tocaren a foc per lo gran mot¨ª i revoluci¨® que entre aquells hi hagu¨¦, aix¨ª de bastonades, ganivetades i pedrades¡±.

El 1936, a l¡¯estaci¨® de X¨¤tiva, un grup de dones assaltaren un tren militar que duia els mossos al front de la Guerra Civil, i a espentes i pessics els van fer baixar per a qu¨¨ tornaren a casa. Sembla que el sergent i dos caporals republicans, que no gosaren fer front a les dones, tamb¨¦ acabaren desertant.

Aquestes hist¨°ries sorprenents, amb vora 300 anys de dist¨¤ncia, tenen una cosa en com¨²: les coneguem perqu¨¨, al seu dia, alg¨² les va viure i les va escriure sense cap intenci¨® de ser llegit. La primera an¨¨cdota la narra el clergue valenci¨¤ Pere Joan Porcar en Coses evengudes en la ciutat y regne de Val¨¨ncia (1589-1628), un dietari escrit al llarg de quatre d¨¨cades. La segona la conta un ve¨ª de Benig¨¤nim, Jos¨¦ Cuquerella, que a les acaballes del segle XX va autoeditar les seues mem¨°ries nom¨¦s per a la fam¨ªlia.

S¨®n una mostra de l¡¯anomenada prosa memorial¨ªstica, de la qual hi ha nombrosos exemples. La prova de l¡¯inter¨¦s que desperta all¨° contat pels altres s¨®n les cont¨ªnues edicions i reedicions cr¨ªtiques, com la feta per Josep Lozano sobre l¡¯obra de Porcar, publicada per la Universitat de Val¨¨ncia i presentada la setmana passada en la Fira del Llibre. ¡°Dietaristes com Porcar¡±, afirma Lozano, ¡°ens han deixat mem¨°ria del que va passar des de la llibertat que donava la privadesa dels seus escrits¡±.

El memorialisme en llengua catalana ¨¦s, despr¨¦s de l'itali¨¤, un dels m¨¦s prol¨ªfics d'Europa

El lector actual hi pot descobrir no tan sols fets hist¨°rics, sin¨®, a m¨¦s, costums populars, fen¨°mens meteorol¨°gics i astron¨°mics o pr¨¤ctiques etnom¨¨diques (com una f¨®rmula de Porcar per a evitar la caiguda dels cabells). En aquests tipus d¡¯escrits es constata, fins i tot, el canvi progressiu del catal¨¤ al castell¨¤ com a llengua liter¨¤ria a partir del segle XVI.

Cr¨°niques, dietaris, mem¨°ries¡­ Quina ¨¦s la distinci¨®? ¡°Les cr¨°niques eren encarregades a historiadors solvents, que s¨ª que pretenien ser publicats. Els dietaristes o memorialistes no pensaven en un lector immediat¡±, explica Vicent Josep Escart¨ª, autor de Mem¨°ria privada. Literatura memorial¨ªstica valenciana dels segles XV al XVIII. ¡°El que ¨¦s m¨¦s important ¨¦s recon¨¦ixer una voluntat de conservar la mem¨°ria per a l¡¯esdevenidor, en l¡¯¨¤mbit d¡¯all¨° privat¡±, afig. ¡°Hi ha llibres de compte i ra¨®, per exemple, que contenen not¨ªcies personals; dietaris que contenen relacions particulars de successos, i mem¨°ries personals que contenen informaci¨® d¡¯abast general¡±, conclou Escart¨ª.

Una prosa abundant

Actualment, ¨¦s gran l¡¯afany dels arxivers i dels historiadors per aplegar autobiografies, dietaris i tot tipus de documents que moltes fam¨ªlies han heretat dels avantpassats.

Per exemple, a l¡¯arxiu de D¨¦nia trobem un exemplar de Mis largos a?os de vida. Memorias de Juan Peris Alemany, autobiografia d¡¯un ve¨ª d¡¯Orba (la Marina Alta) nascut el 1893, que relata els seus anys com a emigrant al Canad¨¤ i als Estats Units. L¡¯obra va ser finalment publicada el 2005. Tamb¨¦ hi ha El Llobarro. Anales de Denia y su comarca, de moss¨¦n Francisco Palau (1743-1823), ¡°que, a banda de repassar la hist¨°ria de la ciutat, fa una cr¨°nica del dia a dia de la Guerra del Franc¨¦s¡±, explica Rosa Seser, arxivera de la ciutat. O La Diana desenterrada, de Marco Antonio Palau, nascut el 1543, que descriu, entre altres fets, el Saco de la villa de Calpe por los moros de Argel del 1637.

El proyecte Mem¨°ria Personal, iniciat a Barcelona, ¨¦s una base de dades digital

La recerca d¡¯aquest tipus de documents es materialitza a hores d¡¯ara en el projecte Mem¨°ria Personal (www.memoriapersonal.eu), una base de dades digital encetada a Barcelona i que pret¨¦n recollir els escrits personals de l¡¯¨¤rea catalanoparlant des de l¡¯edat mitjana fins al segle XIX. ¡°A la Catalunya Nord hi havia molta tradici¨® de posar-ho tot en escrit, a causa del dret rom¨¤ i dels registres notarials que requeria l¡¯estructura socioecon¨°mica dels masos¡±, explica ?scar Jan¨¦, responsable del projecte. Aquesta tradici¨® va anar estenent-se cap al sud, de manera que els experts consideren que la prosa memorial¨ªstica en catal¨¤ ¨¦s, despr¨¦s de la italiana, una de les m¨¦s prol¨ªfiques d¡¯Europa.

Mem¨°ria Personal es presenta com ¡°un producte de tothom per a tothom¡±. No cal ser historiador, ling¨¹ista, antrop¨°leg o escriptor de novel¡¤la hist¨°rica per a descobrir l¡¯inter¨¦s que tenen els escrits personals i familiars. ¡°?s la mateixa curiositat per la vida dels altres que ens desperten, per exemple, els blocs personals d¡¯Internet¡±, raona Jan¨¦.

Ja al segle XX, i sobretot arran de la Guerra Civil, les mem¨°ries personals es multipliquen. Hi trobem l¡¯autobiografia de Rafael del Romero, Memorias de un joven cat¨®lico de derechas, soldado de la Rep¨²blica, recentment publicada per la Universitat de Val¨¨ncia. L¡¯arxiver Bernat Mart¨ª ha fet una Cr¨°nica humana de la Guerra a Gandia a partir d¡¯un recull de mem¨°ries personals, com la de Jos¨¦ Maria Capsir (1887-1960), un lletrat i periodista que va arribar a ser alcalde de la Pobla del Duc (la Vall d¡¯Albaida). Curiosament, aquest manuscrit que custodia la fam¨ªlia amb zel es pot trobar en Internet en forma de bloc (jmcapsir.blogspot.com.es).

Les varietats de publicaci¨® de dietaris i mem¨°ries s¨®n molt diverses

Les varietats de publicaci¨® de dietaris i mem¨°ries s¨®n, doncs, molt diverses, i l¡¯autoedici¨® n¡¯¨¦s una. Jos¨¦ Cuquerella, nascut el 1914 a Benig¨¤nim i esmentat al principi d¡¯aquest reportatge, va publicar a 86 anys Recuerdos en una edici¨® limitada per a la seua fam¨ªlia. Tot i que est¨¤ escrit en castell¨¤, hi trobem vocabulari valenci¨¤ ja quasi desaparegut (el cup on es xafava el ra?m), topon¨ªmics (la senda de les aig¨¹es, vorejant el riu Albaida) o malnoms (negrellop, furgaestores). Tamb¨¦ hi ha an¨¨cdotes ben interessants de caire antropol¨°gic: una viuda, en tornar-se a casar, ho fa a les tres de la matinada per evitar que els ve?ns la seguisquen amb gran soroll de cassoles i plats, com era el costum.

Un cas m¨¦s recent d¡¯autoedici¨®, aquest en valenci¨¤ i amb una pretensi¨® m¨¦s liter¨¤ria (per¨° igualment sense voluntat de ser llegida), ¨¦s Polseguera, del gandi¨¤ Josep Bret¨®, un dietari de viatges i gastronomia que li han publicat com a regal els seus amics, els mateixos que l¡¯han acompanyat durant anys en els esmorzars i les passejades per Europa que es narren en el llibre. Matem¨¤tic de formaci¨® i industrial de professi¨®, en el text de Bret¨® trobem barrejats Arnau de Vilanova amb caldereta de corball, les teories de la gravitaci¨® de Newton i Einstein amb paelles de caragols i mandonguilles, el jazz de Charlie Parker i Billie Holiday amb un cusc¨²s tastat a Par¨ªs.

Aix¨ª doncs no tan sols els cronistes i els historiadors professionals ens aporten informaci¨® del passat. Les persones an¨°nimes, la gent del carrer, tamb¨¦ t¨¦ alguna cosa a contar.