Universitaris de segona

Des que vaig entrar a formar part del cos docent de la UVEG com a professor associat no nom¨¦s vaig fer realitat la meua aspiraci¨® per fer classe en la degana de les universitats valencianes, sin¨® fonamentalment satisfer la meua vocaci¨® per entregar-me a all¨° que m¨¦s m'agrada juntament amb la doc¨¨ncia: investigar. Aquestes dues fites que s'encreuellen indissolublement en la meua personalitat solament poden fer-se realitat si desenrotlle la meua labor en aquesta instituci¨®, nom¨¦s poden cr¨¦ixer a recer dels estudis superiors, de les facultats que els emparen i dels departaments que els potencien.

Dic a?¨° perqu¨¨ em consta fefaentment que el meu cas no ¨¦s, ni de lluny, l'¨²nic en aquesta instituci¨® centen¨¤ria, ja que al voltant d'un miler de companyes i companys es troben tamb¨¦ en una situaci¨® sin¨® id¨¨ntica diguem-ne que similar. Professionals, sovint de reconegut prestigi, que han fet un buit en les seues agendes professionals (i economies) i exerceixen amb dignitat eixa doble vessant que distingeix els universitaris: impartir doc¨¨ncia i investigar. Un fet incontestable que ha produ?t al llarg dels anys ¨Cen no pocs casos d¨¨cades- uns resultats veritablement ¨°ptims per a les universitats p¨²bliques valencianes, en particular a la que orgullosament pertany.

Deixant de banda la precarietat laboral (i salarial) que afecta sobre manera, si es vol end¨¨micament, un col¡¤lectiu que ve a conformar un quart del planter total docent i investigador de la UVEG, el problema que es ve plantejant des de fa uns mesos, agreujat des del decret Wert, ¨¦s la franca possibilitat ¨Cla dura realitat- que gran part del mateix desaparega dels departaments a qu¨¨ estem inscrits, de les mem¨°ries d'investigaci¨® i, perqu¨¨ amagar-ho, de les aules en qu¨¨ fins ara hem realitzat un treball exemplar en el marc d'una inestabilitat i precarietat desconegudes per a molts.

Si abans del decret de refer¨¨ncia el rectorat anunci¨¤ la no renovaci¨® de 375 professors de cara al pr¨°xim curs, noticia de qu¨¨ es f¨¦u res¨® la premsa, per¨° tamb¨¦ la web de la instituci¨® (encara que fou matisada per l'equip rectoral at¨¦s el malestar que ocasion¨¤), ara, amb les draconianes i injustes mesures aprovades des del govern central pel que fa a la universitat p¨²blica, la xifra es queda menuda a tenor de l'increment de cr¨¨dits que gran part del professorat titular, sobretot qui no puga acreditar un sexenni d'investigaci¨® viu, patir¨¤ en pell pr¨°pia i, deixem-ho clar, tamb¨¦ repercutir¨¤ en la qualitat de la seua doc¨¨ncia (i recerca) en un futur immediat.

Si aproximadament la meitat del cos docent i investigador de la UVEG ¨¦s personal contractat (¨¦s a dir, no funcionari), queda clar que els primers afectats som sense cap mena de dubte el professorat associat que, de forma parcial majorment, prestem els nostres serveis de forma abnegada. Situaci¨® especialment sagnant quan el cost de la nostra activitat suposa poc m¨¦s del 1% del pressupost de la instituci¨® i que, progressivament, anir¨¤ afectant ¨Csi finalment es du a terme la desfeta- als becaris d'investigaci¨®, als professors ajudants i ajudants doctors i als professors contractats doctors per aquest ordre.

Tornant, per¨°, al meu cas particular (semblant al de molts altres associats), que la mesura d'acomiadament massiu es duga a terme suposa, a m¨¦s d'una gran frustraci¨® personal -ja que no es tenen en compte ni els serveis prestats, ni la qualitat de la doc¨¨ncia impartida, ni la participaci¨® en les mem¨°ries d'investigaci¨®, ni l'inici de la carrera docent (molts de nosaltres estem acreditats per a continuar-la)-, el descr¨¨dit d'una instituci¨® progressista que ha de vetlar per la igualtat d'oportunitats per a tots els membres de la seua comunitat educativa i, a m¨¦s a m¨¦s, donar exemple.

Sense anar m¨¦s lluny, jo vaig ser un dels primers de la meua fam¨ªlia de llauradors en accedir als estudis superiors, i tinc molt present que sense l'esfor? dels meus pares treballadors mai no haguera arribat on ho he fet. D'ells i d'una universitat m¨¦s accessible a tothom i democr¨¤tica. Sempre recorde d'on vinc i la meua satisfacci¨® m¨¦s gran ¨¦s haver arribat on algun dels meus avantpassats mai no ho haguera ni tan sols somiat, perqu¨¨ era analfabet molt a pesar seu, fills d'un temps feli?ment superat i d'una injust¨ªcia que mai m¨¦s pot tornar a les nostres vides.

Segurament, el meu exemple ¨¦s extrapolable a molts altres col¡¤legues de patiments i alegries, companyes i companys que creiem en un model universitari obert i competitiu, p¨²blic en ess¨¨ncia, accessible i de qualitat. En aquest context, si prenen finalment cos les expectatives del rectorat, aventades pel Ministeri d'Educaci¨®, els danys ¨Cdirectes i col¡¤laterals- poden ser irreparables en desfer-se d'un col¡¤lectiu, el del professorat associat, que ve demostrant des de fa molts anys, d¨¨cades com deia ad¨¦s (quan, per cert, no hi havia cap crisi), una professionalitat mod¨¨lica i una flexibilitat sobradament demostrada. Per tot aix¨°, no ens resignem a ser considerats universitaris de segona i aspirem no nom¨¦s a continuar exercint en el que millor sabem fer, sin¨® a millorar les nostres condicions laborals, obertament tercermundistes.

Albert Ferrer Orts es profesor asociado de la Universitat de Val¨¨ncia