Centrifugar en l¡¯avui

Entre totes les ambicions que pot perseguir un novel¡¤lista, potser la m¨¦s primordial ¨¦s la d¡¯arribar a reproduir el batec d¡¯una consci¨¨ncia que viu, aconseguir que el lector arribi a escoltar la veu que hi ha dins el cap d¡¯alg¨².

?Des de tal desig es col¡¤loquen aquestes peces del joc: una noia que ha quedat sola al m¨®n, i ha heretat dos grans pisos a Barcelona, se¡¯n va a viure a un d¡¯ells amb el seu gat i en lloga l¡¯altre a un noi. Aquests s¨®n els par¨¤metres on es desenvolupa l¡¯experi¨¨ncia de La gatera (Amsterdam Llibres), Premi Just Manuel Casero 2011, de Muriel Villanueva (Val¨¨ncia, 1976).

La novel¡¤la assaja reproduir una consci¨¨ncia desimbolta, amb tota la seva turbul¨¨ncia i desarticulaci¨®, amb els rastres d¡¯una mem¨°ria fosca i la viv¨¨ncia febril del present, o amb el somni que habita sense gaire distinci¨® amb la vig¨ªlia. Tot plegat sense deixar-se atrapar per l¡¯ombra de la censura i jugant amb el lector, fent-lo perdre¡¯s en el procel¡¤l¨®s laberint d¡¯una experi¨¨ncia.

Amb bona tra?a, Villanueva s¡¯apunta al carro d¡¯aquell recurs, tan est¨¨s a la novel¡¤la actual, d¡¯emprar exclusivament la veu de la protagonista com a narradora (potser ¨¦s a les novel¡¤les de Javier Mar¨ªas on aix¨° ha triomfat de manera definitiva). En aquest cas l¡¯¨¨xit est¨¤ en no caure en el falsejament, en aconseguir una veu cre?ble, escoltada abruptament, tal com deu ser l¡¯opacitat d¡¯un pensar en veu alta.

Com pret¨¦n ser versemblant amb el personatge, aquesta veu est¨¤ amarada de trets col¡¤loquials: discurs entretallat, reiteracions, paraulotes... Cosa que la fan real, per¨° que, com ocupa tota la narraci¨®, pot fatigar la lectura i dificultar l¡¯aprofundiment en all¨° que tracta. Per¨° ¨¦s cert que en alguns raconets aconsegueix oferir moments de gran il¡¤luminaci¨®, trenant un gran ventall de paraules que tracten de descriure una percepci¨®: ¡°L¡¯Arnau ha dit eeeiii amb aquella veu de molsa d¡¯un verd viu amb llum pr¨°pia, humida, que fa olor de cova i t¨¦ gust de rierol, vellut, carbonara, seda, nespra (...)¡± (p¨¤g. 74).

Escampats per aquesta excursi¨® mental es concentren certs continguts que s¡¯obren al text amb una pregn¨¤ncia fulgurant: la funci¨® esc¨¨nica de l¡¯espai dels dos pisos bessons o la relaci¨® punyent de la protagonista amb el seu passat traum¨¤tic, la pres¨¨ncia/abs¨¨ncia del seu germ¨¤ o l¡¯enigm¨¤tica relaci¨® amb el llogater del pis, i tamb¨¦, l¡¯erotisme fog¨®s per l¡¯Arnau.

D¡¯altra banda, s¨®n d¡¯agrair els diversos intents de deixar entreveure les petjades de lectures cl¨¤ssiques, encaixades en el decurs de la narraci¨®. Per¨° segur que aquest recurs millorar¨¤ en la propera ocasi¨®, perqu¨¨ tals refer¨¨ncies, en necessitar fer-se tan expl¨ªcites (fins i tot en forma de cita), no s¡¯integren gaire amb el conjunt, perdent la naturalitat del fet que tota creaci¨® liter¨¤ria sigui, en bona part, el producte d¡¯una intensa digesti¨® de textos precedents.

Amb La gatera, Villanueva segueix la ruta iniciada amb Jo toco i tu balles (2009), deslligada ficci¨® sobre l¡¯original encontre entre un mim i una pianista, o amb la trama l¨²dica i arriscada de Baracoa (2010), despr¨¦s d¡¯haver buscat en la narraci¨® la possibilitat autobiogr¨¤fica amb Mares, i si sortim de l¡¯armari? (2006), on tracta la realitat de les fam¨ªlies homoparentals. Ara assaja aquest capbussament en un pensar esbojarrat que centrifuga en el nostre avui, potser plasmat amb alguns excessos, per¨° deixant marcada ja una forta empremta.