Des-entendre el v¨ªdeo

A la col¡¤lectiva de v¨ªdeo que presenta la galeria Toni T¨¤pies s¡¯exhibeix un treball firmat per Jana Sterbak (Artist as Combustible, 1987) en el qual veiem l¡¯artista dempeus, nua en una habitaci¨® fosca i amb un grapat de p¨®lvora sobre el cap que, una vegada activada, emet una intensa llengua de foc durant uns segons. En aquesta acci¨®, l¡¯artista txeca es mostra com a subjecte de la inspiraci¨® que trenca l¡¯ordre simb¨°lic (la model-objecte de la mirada masculina) per acabar reduint la imatge (reduint-se) a un foc err¨¤tic, a cendres.

En un altre v¨ªdeo, No (2007), el peru¨¤ Daniel Jacoby ens parla de la ren¨²ncia com a resposta a la necessitat no nom¨¦s de criticar el que s¡¯ha donat com a cultura o hist¨°ria sin¨® tamb¨¦ d¡¯imaginar una altra mena de construccions; i aix¨ª, selecciona el conjunt de lletres ¡°No¡± que apareixen al film de Kubrick La naranja mec¨¢nica, 271 vegades, una forma d¡¯evidenciar l¡¯absurd i la manca de sentit, que comparteix amb una altra obra, Reparations (2004), del canadenc Michel le Broin, v¨ªdeo gravat a Par¨ªs en qu¨¨ es veu l¡¯autor armat amb un dispositiu de llan?ament fabricat amb una manxa de bicicleta i un tap de goma, i disparant al cel, com si fossin coets, ampolles de pl¨¤stic amb aigua que va trobant al car-rer. La pe?a m¨¦s po¨¨tica la firma el portugu¨¨s Joao Onofre, Untitled. Levelling a Spirit in Free Fall Feat, 2009: un campi¨® mundial de caiguda lliure porta una c¨¤mera de v¨ªdeo d¡¯alta definici¨® lligada al pit; durant el salt, intenta mantenir en posici¨® horitzontal un instrument de mesura, un nivell de bombolla; mentre, a la sala, escoltem la m¨²sica dels Beach Boys, Good Vibrati-ons. L¡¯exposici¨® forma part de les activitats del festival Screen que, amb la fira de v¨ªdeo Loop (31 maig-2 juny), es disseminar¨¤ per galeries i museus de Barcelona (1.000 obres, 500 artistes, 150 espais) durant 15 dies. Sorpr¨¨n la vitalitat i el suport institucional que t¨¦ aquest esdeveniment ¡ªja porta deu edicions¡ª en un moment de flaquesa art¨ªstica, un m¨¨rit atribu?ble a l¡¯ambici¨® d¡¯un dels seus valedors m¨¦s actius, el galerista Emilio ?lvarez.

La mostra de la Joan Prats tamb¨¦ s¡¯afegeix al repertori d¡¯aquest festival pioner amb els darrers treballs d¡¯Hannah Collins (1956). L¡¯artista anglesa ha fotografiat l¡¯atelier de Brancusi a Par¨ªs, que va ser cedit a l¡¯Estat franc¨¨s per l¡¯escultor abans de morir amb la condici¨® que el Museu Nacional d¡¯Art Modern es compromet¨¦s a mantenir-lo tal com el va deixar, amb les seves obres inacabades. Les imatges en gran format d¡¯aquest estudi parisenc, ubicat a la pla?a Beaubourg, s¡¯exhibeixen juntament amb una pel¡¤l¨ªcula realitzada en time-lapse (reproducci¨® d¡¯imatges fixes a una velocitat m¨¦s gran de la que van ser preses) gravada en una de les naus abandonades de La Toss¨¦e, f¨¤brica t¨¨xtil abandonada, al nord de Fran?a. Els habitants de Roubaix, poblaci¨® propera a l¡¯edifici amb una majoria d¡¯algerians, reviuen all¨¤ els seus somnis en breus narraci-ons orals, i s¡¯hi imaginen com si fossin presidents de la rep¨²blica francesa o com a ¨¤ngels planejadors sobre la terra dels seus avantpassats.

A l¡¯Espai Zero de la Fundaci¨® Su?ol l¡¯artista empordan¨¨s Ricardo Trigo (1980) presenta quatre v¨ªdeos on apareix de manera expl¨ªcita la q¨¹esti¨® del m¨¨tode en l¡¯art: tant ¨¦s fer servir una imatge o una altra, la seva significaci¨® dep¨¨n de la rememoraci¨® d¡¯usos, les trampes de la narraci¨®, les expectatives frustrades. Res de nou. El c¨¤non de l¡¯art del segle XX, des de Duchamp, ja ens parla de l¡¯arbitrarietat de tot senyal. Per a Trigo, el dilema de si la realitat ¨¦s fora o simplement ¨¦s una interpretaci¨® que elabora el nostre cervell ¨¦s una obsessi¨®; als seus v¨ªdeos posa les geishes, els gossos o els paisatges toscans al mateix nivell que els discursos articulats a la ci¨¨ncia, la filosofia o l¡¯art. El fruit de totes aquestes inquietuds ¨¦s completament dissuasiu, molest¨®s, per molt que el seu autor pretengui captivar, descol¡¤locar, crear repulsi¨® en l¡¯espectador. El t¨ªtol de la mostra no pot ser cap m¨¦s: Complicar un discurs.