¡°Nous sommes la France¡±

L¡¯any 1930, l¡¯historiador Carlton J. Hayes (professor a la Columbia University i, curiosament, ambaixador dels EUA a Espanya entre els anys 1942 i 1944) publicava a Nova York un llibre magn¨ªfic, France. A Nation of Patriots, el contingut del qual fa honor al t¨ªtol.

Una naci¨® de patriotes, en efecte, on la fe en la pr¨°pia superioritat, en la grandeur, en el privilegi suprem i sublim de ser all¨° que s¨®n, supera de llarg el patriotisme o nacionalisme (la difer¨¨ncia de conceptes ¨¦s irrellevant i arbitr¨¤ria) del com¨² de p¨¤tries, nacions o pa?sos d¡¯Europa i de l¡¯ampli m¨®n, Espanya inclosa. I no ¨¦s q¨¹esti¨® de dreta o d¡¯esquerra, de fa cent anys o d¡¯ara: ¨¦s una fe immutable, invariable i expressada amb emocions i frases contundents. Com ara en el discurs de Fran?ois Hollande a la pla?a de la Bastilla la nit del triomf electoral, on proclama l¡¯orgull de ser ¡°pr¨¦sident de toute la fiert¨¦ de la France¡±, i demana als seus oients entusiastes: ¡°soyez fiers d¡¯¨ºtre citoyens fran?ais¡±. L¡¯orgull de Fran?a, l¡¯orgull de ser francesos. Poques hores abans, a la ciutat de Tula, d¡¯on va ser alcalde, Hollande proclamava ¡°le r¨ºve fran?ais¡±, el somni incomparable, i parlava de ¡°nous, peuple de France¡±, recordant al seu poble que ¡°nous ne sommes pas n¡¯importe quel pays de la plan¨¨te, n¡¯importe quelle nation du monde: nous sommes la France!¡±. ?s una afirmaci¨® sensacional, la mirem com la mirem, fins i tot en l¡¯euf¨°ria del triomf, o justament per aix¨°: no som un pa¨ªs qualsevol del planeta, no som una naci¨® qualsevol del m¨®n, nous sommes la France! Poca broma amb la France, que ¨¦s una cosa ¨²nica i a banda: perqu¨¨ al m¨®n hi ha la France, i despr¨¦s la resta dels pa?sos del planeta, i m¨¦s alt i m¨¦s clar no es pot dir. El p¨²blic, ¨°bviament, cridava i saltava amb entusiasme patri¨°tic, abans de posar-se a cantar ¡°Allons, enfants de la patrie, le jour de gloire est arriv¨¦¡±, i ¡°a les armes, ciutadans!¡±. Imagine De Gaulle dient les mateixes paraules, imagine Sarkozy (i, ai las, imagine tamb¨¦ Marine Le Pen¡­). No m¡¯imagine les mateixes paraules en un discurs de nit electoral de David Cameron o d¡¯Angela Merkel, per referir-me a pa?sos ben grossos. Ni tan sols, honestament, en la boca de Mariano Rajoy.

?