Els vaixells de paper

Quan els vaixells de paper es van ficar per la procel¡¤losa connexi¨® d¡¯Internet, no van tardar molt a afonar-se, aix¨° s¨ª, sense l¡¯estrid¨¨ncia de les sirenes i amb una missatgeria m¨¦s retallada que la purament convencional. ¡°El cas ¨¦s que sempre ens acabem mullant¡±, van acceptar resignadament els veterans capitans que, quan eren joves, ja havien fets les pr¨¤ctiques de meritoris en el llibre de les fronteres d¡¯Ulisses. Estaven preparats per a tot el que els abocaren damunt, encara que no acabaven d¡¯entendre all¨° de canviar mars i oceans per una certa virtualitat que a penes els inspirava confian?a i, potser, una as¨¨psia gens tranquil¡¤litzadora. Sabien, aix¨° s¨ª, que els seus vaixells, com els seus tallers, feien olor de tinta i de plom fos, de paper premsa i de suor als semisoterranis on es feien els peri¨°dics provincians, a colp de linot¨ªpia i de saviesa de caixista. Quins temps! Llavors els periodistes escrivien amb l¡¯esperan?a que not¨ªcies seues, informes, cr¨°niques, reportatges o columnes aconseguirien la sublimitat amb el rang de l¡¯embolcall d¡¯un entrep¨¤ de mortadel¡¤la en el pati d¡¯una cer¨¤mica de teula romana. No es podia anar m¨¦s enll¨¤. I despr¨¦s, qu¨¨?

Tampoc no era un lloc ins¨°lit. A m¨¦s, durant els quinze o vint ¨²ltims anys ja s¡¯havia treballat simult¨¤niament en els dos mitjans amb bastant desimboltura. I hom vestia molt pulcrament i et¨¨ria quan passejava tot el talent en l¨ªnia. ¡°Fixa¡¯t¡±, li deia un company m¨¦s jove, ¡°aix¨° est¨¤ molt freq¨¹entat, de passarel¡¤la, i ja veus, fins i tot pots tractar amb la direcci¨® dels bancs electr¨°nics que operen en l¨ªnia; ara que s¨®n tan actuals les reformes de les finances ho veiem un privilegi¡±. I era cert, alhora que tenies el ve?nat de les xarxes socials, on t¡¯assabentaves de les coses m¨¦s sorprenents, coneixies all¨° que era absolutament inversemblant, i hi trobaves ve?ns del teu antic barri, amics de les xapes i les gresques, i companys d¡¯institut, de la facultat o d¡¯aquells saraus dels dissabtes a la nit. El reporter que escrivia novel¡¤les o assajos o poemes no s¡¯acovardia davant d¡¯aquella frontera excepcional: ell tamb¨¦ havia perseguit Moby Dick fins a la tenebrosa regi¨® del Leviatan i n¡¯havia tornat inc¨°lume; ell tamb¨¦ havia tra?at una cartografia de conflictes armats o conceptuals per a resoldre desacords o necessitats d¡¯identitat i, finalment, havia aconseguit un retorn invicte; s¨ª, passable; ell, des del seu exercici professional, havia creuat fronteres geogr¨¤fiques, culturals, simb¨°liques i de qualsevol mena al llarg de molts anys i no es retrauria davant d¡¯una de car¨¤cter tecnol¨°gic. Estava disposat a fer-se, si no virtu¨®s, s¨ª que quelcom de virtual. Decididament, no volia lliurar-se a la nost¨¤lgia, encara que tampoc no estava disposat a cremar les seues naus. Senzillament havia de fer all¨° que havia vist fer a Carlos Fuentes, dos dies abans que se n¡¯anara, per dret i per sempre, a la regi¨® m¨¦s transparent de la mem¨°ria de tots. I, immediatament, Carlos Fuentes va fer navegar els seus llibres, els seus articles, els seus vaixells, la seua flota imponent pel paper i per la veu i per les imatges i per aquest conjunt descentralitzat de xarxes de comunicaci¨® que anomenem Internet. S¨ª, de colp i volta es va posar a dir-nos les seues creacions, els seus pensaments, el seu comprom¨ªs c¨ªvic.